Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
morfema
Lingüística i sociolingüística
Unitat mínima de significació del llenguatge, de caràcter gramatical, indescomponible en l’aspecte sincrònic, que expressa els diversos accidents (gènere, nombre, persona, temps, etc) i altres elements gramaticals de relació (article, pronom, preposicions, conjuncions), d’inventari limitat i tancat en cada llengua, per oposició al lexema, unitat significativa mínima, de caràcter lèxic i d’inventari il·limitat i obert en cada llengua.
D’altres lingüistes assignen el terme genèric de morfema a tota unitat mínima significativa i divideixen el terme en morfemes lexicals o lexemes i morfemes gramaticals o gramemes
llengües mundes
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família austroasiàtica parlades per uns 5,8 milions d’individus, al centre i al nord de l’Índia.
Són llengües millenàries, actualment en perill de desaparició Es divideixen en tres grups el grup est, compost per les llengües kherwārī, el grup oest, compost essencialment per korku , i el grup del sud, integrat per les llengües sora les gadaba Totes han estat molt influïdes per les llengües indoàries i dravídiques, que les han reemplaçades en l’àrea extensa que ocupaven
penuti
Lingüística i sociolingüística
Embrancament de llengües parlades a l’Amèrica del Nord per un grup de pobles que, o bé estan extingits, o bé es troben a punt de la total extinció.
La classificació d’aquestes llengües fou feta per Dixon i Kroeber 1913 i per Sapir 1921 i 1929 Actualment es divideixen en diverses famílies penuti-californiana, kalapuya , yakona , sahapti i tsimshian Els pobles que parlen aquestes llengües viuen en petits grups als estats de California, Oregon i Colúmbia Britànica Els més importants són els penuti-californians maidu, miwok, chinook, etc i els sahapi
tai
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades en una extensa zona del sud-est asiàtic (Tailàndia, Laos, Birmània i alguns territoris de la Xina i el Vietnam) per més de 30 milions de persones.
Es divideixen en tres grups el sud-occidental , amb el xan , parlat als estats xan de Birmània i a la província del Yunnan, a la Xina el lao o laosià , parlat al nord de Laos i al nord i a l’est de Tailàndia, el thai o siamès , parlat al centre i al S de Tailàndia, el tai blanc i el tai negre , parlats al nord del Vietnam, el lü i el khün , parlats al nord de Tailàndia el central , amb el tho , grup de dialectes parlats al Tonquín i a la província xinesa de Guangxi, i el nung , grup de dialectes parlats al N del Vietnam i també a Guangxi i el septentrional , amb els grups de…
sànscrit
Lingüística i sociolingüística
Forma ‘‘elaborada’’ (saṃskṛta) de l’antic indoari.
Pertany a la família indoeuropea Conegut en la seva forma més arcaica per vèdic, és la llengua dels texts posteriors del cànon hindú, molt pròxims a la llengua codificada per Pāṇini segle V Hom n'assenyala quatre fases el sànscrit hièratic o de Pāṇini , forma codificada per excellència el sànscrit èpic , la llengua del Mahābhārata i del Rāmāyana el sànscrit clàssic , que constitueix la llengua dels Kāvya històries, Purāna, Katha drames, i el sànscrit medieval , llengua de cultura a l’Índia i, en part, lingua franca , amb nombroses variants Des del punt de vista fonètic manté les oclusives…