Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
element
Lingüística i sociolingüística
Unitat discreta que pertany a un sistema determinat de qualsevol grau d’abstracció.
Segons Malmberg, tot element és sistemàtic, però també convencional Depèn, per tant, de la natura de la llengua i ensems del tipus gramatical que sobre ella s’apliqui període, sintagma, locució, mot, síllaba, morfema, fonema, morfofonema, tret pertinent, suprasegment, sema, etc
element convertit
Lingüística i sociolingüística
Element (morfema, mot, etc) transferit d’una categoria gramatical a una altra.
Així, a la frase durant la nit hi ha un gerundi en funció de preposició, i a el sopar es refreda , un infinitiu convertit en nom A les llengües romàniques són escasses les possibilitats d’aquestes conversions
radical
Lingüística i sociolingüística
Segons F.de Saussure, l’element lingüístic comú separat espontàniament per la comparació amb una sèrie de mots emparentats, flexionats o no, i que porta la idea comuna a tots ells.
El radical és cadascuna de les formes preses per l'arrel d’un mot i que poden tenir realitzacions diverses, mitjançant l’adjunció de desinències gramaticals El radical és un element que pot ésser reduït a un altre element més abstracte i irreductible, que és l’arrel En els mots cantaré, cantadissa, cantar , hi ha els radicals cantar-, canta- i cant-, una sola arrel, cant - El terme radical ve a coincidir amb el terme lexema de la lingüística moderna morfema
explicatiu | explicativa
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un element lingüístic que, referit a un altre, n’expressa una qualitat que, de fet, ja hi és continguda.
L’element explicatiu pot ésser un adjectiu, una frase relativa, etc A un bon home, bon és un adjectiu explicatiu no especifica home A l' escriptura, que serveix per a reflectir gràficament les expressions orals, és un codi de signes convenionals , la proposició que serveix per a reflectir gràficament les expressions orals explica l’escriptura sense modificar-la
catàfora
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic que s’interpreta segons un element que apareix posteriorment.
correferent
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’element lingüístic que designa el mateix referent que un altre element.
plerema
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, element continent del plerematema
.
plerematema
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, magnitud de la forma del pla del contingut de la llengua.
Es divideix en plerema , o element constituent, i morfema , o element exponent El primer correspon als mots radicals i als elements de derivació de la gramàtica tradicional, i el segon, a les desinències verbals i nominals Ambdós corresponen, en el pla de l'expressió, al cenema i al prosodema
predictibilitat
Lingüística i sociolingüística
Propietat d’un element lingüístic d’ésser predictible.
manxú
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la subfamília altaica manxú-tungús, parlada en llocs dispersos de Manxúria.
Parlada ja al s III aC, és la menys evolucionada de les llengües tungús, i té un elevat percentatge lexical xinès Al vocalisme hi ha harmonia vocàlica, i la majoria dels mots són disíllabs La sintaxi és fundada sobre el principi que cada element secundari precedeix l’element principal L’alfabet deriva de l’escriptura mogol adaptada el 1599 El 1632 fou creat un sistema de signes diacrítics per a transcriure els sons del manxú l’escriptura mogol no era suficient El 1647 hi fou imprès el primer llibre