Resultats de la cerca

De l’any 1384, datada a Múrcia, es conserva la seva traducció de l’àrab a l’hebreu d’una carta moralitzant

Per exemple, a L’home que acaba d’arribar ens ha donat notícies d’en Pere , la frase matriu és L’home ens ha donat notícies d’en Pere , mentre que L’home acaba d’arribar és la frase constituent

Estudià filologia romànica hispàniques a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1975 amb un estudi sobre l’ambigüitat en el llenguatge, i on fou professor de lingüística des del 1970 fins a la jubilació 2008 A banda de la seva tasca acadèmica, excellí en el vessant de la divulgació, i des d’aquest camp fou un fervent defensor de la diversitat lingüística i del plurilingüisme, que entenia com un vehicle de coneixement mutu i de respecte entre societats i collectius Combaté els prejudicis lingüístics, especialment amb relació a les anomenades “llengües minoritàries” Documentà aquestes…

Com a llengua parlada, deixà segurament d’ésser en ús cap al 2000 aC Fins ara no ha estat possible de classificar-la en cap grup lingüístic Hom ha suggerit parallels —sense cap resultat apreciable, però— entre el sumeri i el turc, les llengües caucàsiques, el finoúgric i l’hurrita Llengua aglutinant no és flexional, al revés de les indoeuropees i les semítiques, el sumeri empra sufixos en el cas del nom, i prefixos, infixos i, en menor grau, sufixos en el cas del verb, que va al final de la frase, característica que conservaren també el babilònic i l’assiri, malgrat pertànyer al grup semític…

Evolució Nasqué d’una iniciativa aprovada, pel gener del 1975, per la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona La convocatòria rebé immediatament l’adhesió de diverses entitats i personalitats, de resultes de les quals fou constituït un secretariat provisional, fins que a l’octubre d’aquell mateix any fou creada la comissió permanent integrada per un total de vuitanta-cinc entitats de tots els Països Catalans Jordi Rubió i Balaguer fou nomenat president d’honor del Congrés, amb quatre vicepresidents d’honor Joan Miró per Catalunya, Joan Fuster pel País Valencià, Francesc de B Moll…

A l’Estat espanyol és parlat al centre i a llevant de Biscaia, en una petita zona d’Àlaba, a tot Guipúscoa i al nord de Navarra a l’Estat francès, al departament dels Baixos Pirineus Pirineus Atlàntics, Lapurdi Labourd, Baixa Navarra i Zuberoa Soule L’entrada en massa d’immigrats de parla castellana, sobretot des de la Guerra Civil de 1936-39, ha facilitat el bilingüisme, que, d’altra banda, ja tenia arrels antigues, bé que no sempre de la mateixa intensitat i característiques Els límits de la zona de parla basca no coincideixen, doncs, amb el que hom anomena País Basc Malgrat tot, hom pot…

Aspectes lingüístics L’aranès és una varietat de gascó comengès caracteritzada per una evolució lingüística condicionada per la separació política de la resta de l’occità Comparteix amb el gascó els trets d’evolució fonètica més característics el pas de f llatina a h, amb eventual desaparició completa posterior filiu > hilh -fill la caiguda de n llatina intervocàlica farina > haria l’aparició d’una a davant de r inicial rota > arròda -roda l’evolució de ll llatina a t o tš –so de tx –, segons les paraules i els indrets, quan esdevingué final, i a r quan restà en posició…

La cultura catalana es va projectar amb força a l’exterior de les seves fronteres, sobretot durant els primers compassos del 2010 Entre el 3 i el 6 de febrer, la llengua catalana va ser la convidada d’honor de la fira de llengües i ensenyament Expolangues 2010, durant la inauguració de la qual el ministre francès de Cultura, Frédéric Mitterrand, va afirmar que “el català és una llengua de veïns i amics, una llengua de França, una llengua que no ens és estranya”, i va assegurar que “aquell que no coneix una llengua estrangera no coneix res de la seva” Frases que, si bé no contenien cap element…

És un mot compost de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa i beta També és emprat el terme abecedari És el tipus d’escriptura més comú en el món d’avui i s’oposa a l’escriptura ideogràfica i a la sillàbica escriptura L’alfabet és un sistema d’escriptura basat en el principi de la correspondència d’un signe per a cada so o fonema  La descoberta de l’alfabet correspon principalment als fenicis L’essencial en l’elaboració de l’escriptura fenícia, hom creu actualment, ha estat d’arribar a concebre la possibilitat de notar qualsevol mot mitjançant només els signes consonàntics Quant…

En els tres grans territoris el 90,8% de la població entenia la llengua catalana, el 64,3% declarava saber-la parlar, el 70,5% manifestava saber-la llegir i el 46,1% afirmava que la sabia escriure © Fototecacat / Dmitry Shirmosoz / Dreamstimecom El 2015 es va disposar de les dades definitives del cens del 2011 sobre la situació sociolingüística del català, en concret, sobre la competència lingüística a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i, per primer cop, la Franja, encara que amb un tractament sensiblement diferent de la resta de territoris En termes generals, en els tres grans…