Aspectes lingüístics
L’aranès és una varietat de gascó comengès caracteritzada per una evolució lingüística condicionada per la separació política de la resta de l’occità. Comparteix amb el gascó els trets d’evolució fonètica més característics: el pas de f llatina a [h], amb eventual desaparició completa posterior (filiu > hilh -fill); la caiguda de n llatina intervocàlica (farina > haria); l’aparició d’una a davant de r inicial (rota > arròda -roda); l’evolució de ll llatina a [t] o [tš] –so de tx–, segons les paraules i els indrets, quan esdevingué final, i a [r] quan restà en posició intervocàlica (vitellu > vedèth –vedell–, al costat de vederar –vedellar–, pullu > poth –gall–, al costat de pora -polla); el pas de l final de síl·laba a [w] (filu > hiu -fill); la reducció de mb i nd intervocàlics a [m] i [n], respectivament (palumba > paloma –tudó–, intendere > enténer -sentir, entendre); la pronunciació anterior de u, com en francès (lua -lluna); la diftongació en [jé] i en [wé] de les ee i oo obertes del protoromànic en determinats contextos fonètics (v'etulu > vielh –vell–, fǒcu > huec -foc); la pronunciació [u] de la o tancada del protoromànic, conservada encara en occità (poma pronunciat [púma]).
L’aranès, amb el comengès veí, s’aparta en un tret del conjunt gascó i s’acosta al català: el pas a [e] de la a àtona final seguida de consonant (vaques, cantes, canten, pronunciat com en català occidental). En alguns casos, l’aranès presenta solucions diferents segons els diversos indrets de la Vall. El parlar de Pujòlo es caracteritza perquè pronuncia [b] el resultat evolutiu de la v i la b intervocàliques llatines, escrit v, a diferència de la resta de parlars, que pronuncien [w] (cantava i lavar enfront de cantaua i lauar -rentar), i també per l’absència de n final en paraules com pan i vin, que als altres llocs tenen una n velar –com la del català sang–, diferenciada de la n alveolar de paraules com quan, an –any– o cantant, on la n final prové de nn o de n agrupada amb una altra consonant.
A Canejan, i a Bausén amb vacil·lacions, es conserva encara la pronunciació de h (huec, haria), perduda a la resta de la Vall, i es pronuncien [tš] la grafia th i la t final provinents de t intervocàlica llatina (vedèth, poth, i cantat, parlat – de participis llatins en –atu–, però no gat, sèt –de cattu, septe). Entre les altres característiques de l’aranès, destaquen: els articles determinats eth, era, es (eth gojat, era gojata, es gojats, es gojates –el noi, ets.); el plural en i d’alguns pronoms, adjectius i noms (toti es bòsqui -tots els boscos); les partícules enunciatives, tret singularíssim del gascó, d’ús vacil·lant però real en aranès, que, e, be (que me'n vau –me'n vaig–, e vòs vier? –vols venir?–, be'n traparà -ja en trobarà!); la proposició gascona entà, pròpia també de l’aragonès i del català extremooccidental, que té els sentits de a, per a, cap a (mo'n vam entà casa –ens n'anem a casa–, açò ei entà tu –això és per a tu).
La influència del francès es fa sentir molt menys en l’aranès que en els parlars gascons veïns; en contrapartida, es descobreix fàcilment la interferència del català i del castellà en diversos aspectes de la seva configuració lingüística. En el lèxic, són gal·licismes pompièr –bomber–, sètia –plat– i caièr –quadern–, hispanismes, límpio –net– i vasso –got–, catalanismes, creu i veu. Actualment, la innovació lèxica i sintàctica es fa sobretot manllevant formes al castellà i calcant-lo. En el camp de la fonètica, l’efecte més important de la interferència és la introducció de paraules esdrúixoles, desconegudes temps enrere (gramàtica, política); aquesta innovació afecta la morfologia verbal, on les formes esdrúixoles són ara habituals (préniga –prengui–, pàrliga -parli).
Aspectes sociolingüístics
A la Vall d’Aran no s’ha produït la mena de substitució lingüística característica de França, induïda per la ideologia estatalista combinada amb una suposada vinculació de la llengua estatal amb el progrés social. Segons el cens lingüístic del 2001 de la Generalitat de Catalunya, la comprensió de l’aranès per part dels residents a la Vall d’Aran se situava aquest any a poc menys del 89%. El sabien parlar el 62%, el llegien el 58% i el podia escriure el 26,5%.
L’aranès és ensenyat regularment a l’escola des del curs 1984-85. Hi ha un pressupost de planificació lingüística sostingut pel Consell Comarcal de la Vall d’Aran (des del 1990 per la institució d’autogovern, el Consell General d’Aran) i per la Generalitat de Catalunya. El 1985 s’establí un Centre de Normalització Lingüística dedicat a la difusió de l’ús de l’aranès. Pel juny del 1994 el Consell General de la Vall d’Aran aprovà el reglament que regulava l’ús oficial de l’aranès, i pel gener del 1995 fou creada la Junta Permanent de l’Aranès, organisme encarregat de l’avaluació i la concessió de títols de coneixement d’aquesta llengua.
El Consell General de la Vall d’Aran modificà (1999) les normes ortogràfiques de l’aranès, oficials des de l’any 1983. Amb aquesta mesura es pretén facilitar la modernització de l’aranès i permetre la incorporació de nous conceptes, amb vista a la docència. També s’aprovà la unificació dels tres dialectes parlats a la Vall d’Aran i la creació de l’Institut d’Estudis Aranesos. El 2007 fou publicada la primera gramàtica aranesa, a cura d’Aitor Carrera.
Pel que fa als mitjans audiovisuals en aranès, el 1990 Televisió de Catalunya començà a emetre el Telenotícies Comarques i el 2007 l’emissora radiofònica Catalunya Informació inicià un noticiari. Al novembre de 2010 la Generalitat, el Consell General d’Aran i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) crearen Hèm TV, plataforma de televisió per internet.
Al setembre del 2010 el Parlament de Catalunya aprovà la Llei de l’aranès, per la qual se'n regulava l’ús i l’estatut en l’àmbit oficial i l’ensenyament, i s’establien la protecció i els mecanismes de recuperació d’aquesta llengua. Alhora, la cambra catalana declarà l’aranès oficial a tot Catalunya (amb la qual cosa es convertia en la tercera llengua amb aquest estatut a tot el territori de la comunitat autònoma), bé que preferent només a la Vall d’Aran, caràcter que afecta les institucions (ajuntaments, dependències de la Generalitat a la Vall), els mitjans de comunicació, les escoles i la toponímia de la Vall d’Aran. Aquest caràcter preferent motivà que el Govern espanyol recorregués la Llei de l’aranès davant del Tribunal Constitucional, el qual admeté el recurs al setembre de 2011 i deixà en suspens l’aplicació de la llei.Tot i això, al maig del 2012 la Generalitat de Catalunya i el Consell General crearen el Consell de política lingüística de l'occità aranès, instrument per a atènyer els objectius que recull l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 amb relació a l’aranès.