Resultats de la cerca

Als Països Catalans, durant el període del Renaixement, el llatí fou conreat pels diversos humanistes humanisme, que l’empraren com a llengua en la redacció de llurs treballs o en llur epistolari També traduïren diverses obres dels autors llatins més famosos i aprofitaren els models en la creació de les pròpies obres Amb tot, l’estudi de la llengua i de la literatura llatines mai no fou professat amb un veritable rigor científic Els humanistes només poden ésser considerats llatinistes d’una manera parcial, en tant que admiraren les obres dels clàssics i intentaren que els fossin familiars Hi…

Catedràtic a la Universitat d’Oviedo des del 1951 fins a la jubilació i lector en 1946-48 a Berna i a Basilea, és autor de diversos treballs sobre llengua medieval La publicació de Fonología española 1950 i Gramática estructural 1951 el convertí en l’introductor i el principal divulgador a l’Estat espanyol dels mètodes de la fonologia estructural i, en general, de l’estructuralisme Fou també un dels primers lingüistes que analitzaren la fonologia catalana Publicà, entre altres Estudios de gramática funcional del español 1972, La poesía de Blas de Otero 1973, Ensayos y estudios literarios 1976…

Vida i obra Estudià a València, i gràcies a Honorat Joan li fou atorgada la càtedra de poesia de la universitat 1550-56, des de la qual inicià una important tasca d’editor i renovà els estudis d’oratòria El 1559 acceptà la càtedra de retòrica de la Universitat de Saragossa, però el 1561 retornà definitivament a València 1561-79, on publicà bona part de la seva obra i renovà els exercicis declamatoris El 1563 defensà l’ortodòxia de l’erasmista Jeroni Conques en el procés inquisitorial contra aquest Preocupat per la didàctica del llatí, redactà diverses obres per facilitar les tasques d’…

Llicenciat en filologia clàssica per la Universitat de Salamanca 1944 i doctorat per la Complutense de Madrid, fou catedràtic de grec de les universitats de Barcelona 1951 i Complutense 1952 Investigà en el camp de la lingüística i la cultura clàssica en general President d’honor de la Sociedad Española de Estudios Clásicos, director de les revistes Emerita i Revista Española de Lingüística , del Diccionario griego-español i de la collecció “Alma Mater” de clàssics grecs i llatins Publicà, entre d’altres, Introducción a Homero 1963,  Estudios de lingüística general 1969, Lingüística…

Catedràtic de llengua castellana de la Universitat Autònoma de Madrid, a més de diverses edicions crítiques d’autors de l’edat d’or de la literatura castellana El Buscón de Quevedo, 1980 publicà nombrosos estudis tant en el camp lingüístic com en el literari Las ideas lingüísticas en España durante el siglo XVIII 1949, Lope de Vega Introducción a su vida y a su obra 1966, Lazarillo de Tormes en la picaresca 1972, Estilo barroco y personalidad creadora 1974, Estudios de poética 1976 i Estudios de lingüística 1980, De poética y poéticas 1990 El seu Diccionario de términos filológicos 1963 ha…

Estudiós de l’evolució del francès, publicà Histoire de la langue française des origines à 1900 10 volums publicats entre 1905 i 1946, però que restà inacabada Publicà també, entre altres obres, La pensée et la langue 1922, d’orientació psicològica

Estudiós de les parles alverneses Ha publicat Argots franco-provençaux 1917, Essais de géographie linguistique et des argots 1929 i Histoire de la langue française 1938 Fundà les revistes “Le Français Moderne” 1933 i “Onomastica” 1947, anomenada “Revue Internationale d’Onomastique” a partir del 1949

La seva reputació d’home erudit i estudiós arribà al califa Hārūn al-Rasīd, el qual el cridà a la cort de Bagdad com a preceptor del seu fill al-Amīn Féu una recopilació al-Asma'īyya de poesia preislàmica i escriví diverses monografies lèxiques, l’autoritat de les quals és encara avui reconeguda

Deixeble de Menéndez Pidal, treballà al laboratori fonètic del Centro de Estudios Históricos de Madrid Membre de l’Academia Española 1935 i professor de la Universitat de Colúmbia Fonetista notable, és autor de Manual de pronunciación española 1946 Edità i prologà l’obra de Garcilaso i Las moradas de santa Teresa Publicà, a més, Métrica española 1956, Documentación lingüística del Alto Aragón 1957 i Arte del verso 1959