Resultats de la cerca

Llicenciat en lletres a la Universitat de Montpeller, on exercí de professor Present en nombroses iniciatives de signe catalanista a la Catalunya del Nord, collaborà a Sant Joan i Barres , Serra d’Or , La Falç  i L’Indépendant El 1974 publicà un Diccionari bàsic francès-català

El 1819 s’installà a Madrid, però el 1821 es traslladà a Barcelona, on exercí de professor d’idiomes Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1822 Residí també a Maó Publicà una Disertación filosófica, histórica y razonada sobre el origen, la formación y la propagación de las lenguas 1836 i una poesia, en anglès, dedicada a Antoni de Capmany en La España Católica 1857

D’extracció social humil, cursà estudis de magisteri a Barcelona i exercí com a mestre auxiliar des dels setze anys fins als divuit Després treballà com a comptable, mentre dedicava el seu lleure a estudiar idiomes francès, alemany, anglès i rus de forma bàsicament autodidàctica Inicià la seva tasca com a traductor a l’editorial Proa amb les primeres traduccions fetes directament del rus al català, publicades entre el 1929 i el 1935 Juntament amb Marcellí Antic i Josep Cruells fundà l’editorial Atena l’any 1935 només s’hi publicaren cinc volums, ja que l’editorial fou clausurada…

Exercí la carrera de mestra La seva poesia es caracteritza pel romanticisme temàtic i formal de les composicions, les quals deriven de l’evocació d’universos medievals o bé orientals pel que tenen d’exotisme, de model cultural i de distància històrica Publicà els reculls Líriques , Natura , Sonets erudits i Poesies , evocació de mons medievals i orientals s d Alguns d’aquests llibres inclouen traduccions de poetes simbolistes francesos, com ara Verlaine

Doctor en farmàcia, exercí a Terrassa, on també fou professor de francès i anglès a l’Escola Industrial Fou membre corresponent de l’Academia Española Collaborador de Joan Cadevall en la part lexicogràfica de la Flora de Catalunya 1913-23 Autor de la Flora del Pla de Bages 1905 i d’altres treballs publicats al Butlletí de Dialectologia Catalana Noms dels bolets catalans 1916, Els noms dels ocells de Catalunya 1922 i Els noms de les plantes 1929

Exercí poc la carrera de medicina, que abandonà, i es lliurà a l’erudició Traduí les obres d’Hipòcrates 1839-61 i fou continuador de l’obra filosòfica d’Auguste Comte Fundà la “Revue de Philosophie Positive” 1867 i aplicà el mètode positivista a la lingüística, en el seu Dictionnaire de la langue française 1863-73 i també en la Histoire de la langue française 1862 Influí sobre Pompeu Gener i prologà el seu llibre La mort et le diable 1880

Dedicat de primer al comerç, a 30 anys emprengué l’estudi de la medicina —que exercí a Montpeller i Marsella— i les traduccions de l’àrab a l’hebreu Amb el títol de Biur Séfer ha-Nefeš traduí el comentari d’Averrois al De Anima d’Aristòtil, i amb el de Séfer ha-Šimuš l’obra de medicina d’al-Zahrawī en 30 llibres, que acabà el 1258 Traduí també els 10 tractats mèdics del Kitāb al-Manṣūrī d’al-Rāzī

Exercí de notari a Terrassa des del 1858 i a Barcelona a partir del 1863 És autor de Jurisprudencia práctica o fórmulas contractuales comentadas según las leyes comunes y según la Ley Hipotecaria aplicadas a todas las provincias de España 1862 i de Compendio de substanciación de juicios 1846 i d'articles de tema jurídic  Deixà inèdita una Gramática catalana 1840, redactada durant els sis mesos que romangué reclòs a casa seva mentre s’amagava de la Junta Revolucionària partidària d’Espartero

De família noble empobrida, exercí de metge a Archidona i a Antequera La seva obra participa de les característiques del Renaixement i del primer barroc, i hi utilitzà tant el metre tradicional com l’italianitzant Escriví Las lágrimas de Angélica 1586, poema èpic en octaves inspirat en l' Orlando furioso, de Ludovico Ariosto, l' Égloga de las hamadríades, composició lírica on ja hi ha aspectes de caràcter gongorí, etc En vers tradicional adaptà les faules Vertumno y Pomara i Acteón, inspirades en l’obra ovidiana

Advocat, entrà al ministeri d’estat, on dirigí 1915 l’oficina d’interpretació de llengües i exercí diversos càrrecs diplomàtics fins a ésser delegat 1921 d’Espanya a la Societat de Nacions El mateix 1921 ingressà a l’Academia Española, de la qual fou secretari general perpetu des del 1939 Publicà, entre d’altres obres, Crítica profana 1915, Crítica efímera 1918, l’important Diccionario ideológico de la lengua española 1942, on agrupà els mots per analogies de significació, i Introducción a la lexicografía moderna 1950, amb un pròleg de Wvon Wartburg