Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
accent expressiu
Lingüística i sociolingüística
Accent que cau damunt una síl·laba i que, augmentant-ne la intensitat i normalment la duració i l’altura, posa en relleu el mot al qual pertany.
accent afectiu
Lingüística i sociolingüística
Accent que recau sobre una síl·laba que és àtona quant al sistema i que, d’aquesta manera, aconsegueix de donar un valor d’expressió especial al mot al qual pertany.
També és anomenat accent d’insistència, emfàtic, retòric o bé expressiu
conflicte homonímic
Lingüística i sociolingüística
Coincidència i oposició de dos mots, resultat d’ambigüitats contextuals.
L’evolució fonètica i semàntica dona lloc a formes el sentit de les quals és susceptible de confusió aleshores la llengua té tendència a donar prioritat a una d’elles En gascó, per exemple, l’evolució fonètica comportà l’homonímia del mot gat cattus > ‘gat’ amb el de gall gallus > ‘gat’ Però aquest últim fou substituït per una formació d’origen expressiu bigey ‘vicari’, amb la qual era resolt el conflicte homonímic
mots bessons
Lingüística i sociolingüística
Segons la terminologia de Morawski, recurs expressiu amb finalitat intensificativa que consisteix a repetir dos mots o seqüències fòniques.
Hom els anomena formules aliterades , quan es repeteixen uns mateixos sons, si més no semblants, i contenen, gairebé sempre, una idea significativa comuna voraviu apofòniques , quan es diferencien mútuament per un fonema vocàlic ziga-zaga, baliga-balaga geminades quan són una repetició pura i simple de la mateixa paraula leri-leri, xano-xano i rimades quan es diferencien mútuament per un fonema consonàntic corimori
fórmules apofòniques
Lingüística i sociolingüística
Recurs expressiu amb finalitat intensificativa, segons la terminologia de Morawski, que consisteix a repetir dos mots o seqüències fòniques que es diferencien mútuament per un fonema vocàlic: pim-pam, tris-tras, etc.