Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
extensió
Lingüística i sociolingüística
Nombre d’éssers als quals un nom pot ésser aplicat.
extensió de significat
Lingüística i sociolingüística
Procés semàntic produït en un mot que perd el seu significat primitiu i adopta el d’un altre concepte, normalment més general.
Per exemple, el mot llatí officina ‘taller’ ha passat a significar en català ‘lloc on es fa un dels serveis d’una administració’
extensió de morfema
Lingüística i sociolingüística
Separació d’un mot d’una de les seves parts integrants, que origina un fals morfema, el qual dóna origen a altres mots.
Per exemple, -ter és un fals sufix procedent de mots com sabater o fuster i produeix vinater
normalització lingüística
Lingüística i sociolingüística
Procés sòciocultural a través del qual una llengua no cultivada s’adapta a una regulació ortogràfica, lexical i gramatical (normativització) i accedeix a àmbits d’ús lingüístic fins aleshores reservats a una altra llengua (extensió social o normalització lingüística).
Per més que Fabra ja havia usat el terme ‘normalització’ referint-se a la gramàtica catalana en un treball del 1929, l’elaboració del concepte sociolingüístic de normalització lingüística es deu a Lluís V Aracil 1965 Segons aquest autor, el conflicte lingüístic fruit d’una situació de contacte de llengües es pot entendre com un cercle funcional en el qual actuen dos corrents recíprocs, comparables als llaços o circuits retroactius feedback loops d’un sistema cibernètic D’una banda, hi intervenen les funcions socials de la llengua, que Aracil presenta com a sortida o resultat del sistema…
especificatiu | especificativa
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un element lingüístic que delimita la qualitat o extensió d’un altre.
Aquesta funció delimitativa pot ésser portada a terme per un adjectiu, un complement determinatiu, una frase relativa, etc A els gossos negres , l’adjectiu qualificatiu negres especifica gossos , a els homes que lluiten per la llibertat triomfaran , la frase relativa que lluiten per la llibertat especifica els homes
multilingüisme
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Ús alternatiu de diverses llengües en un individu i, per extensió, en un grup social.
El terme, d’ús similar al de bilingüisme, és preferit a aquest per alguns sociolingüistes contemporanis perquè permet comprendre més de dues llengües en contacte, situació real en alguns països
llengua comuna
Lingüística i sociolingüística
Llengua coneguda o suposada que ha donat origen a una família lingüística (indoeuropeu, llatí).
Per extensió, hom anomena també així la llengua de caràcter més o menys uniforme, oposada als dialectes, procedent d’una reducció a unitat i que és utilitzada en tot un domini lingüístic
enunciat
Lingüística i sociolingüística
Segons l’Escola de Praga, expressió d’una reacció de qui parla o escriu enfront d’una realitat concreta o abstracta.
En la seva forma actualitza les possibilitats gramaticals de la llengua i, des del punt de vista de qui parla o escriu, és complet L’extensió de l’enunciat és variable pot ésser una sola frase o un escrit extens
denotació
Lògica
Lingüística i sociolingüística
Entitat exterior a la llengua a la qual es refereix un mot o una expressió.
En lògica moderna, especialment a partir de Frege, hom tendeix a considerar-la sinònim de referència i extensió i a oposar-la a connotació, significat, sentit, comprensió o intensió La denotació és funció específica, i generalment única, dels noms propis en la mesura que aquests identifiquen —sense tenir un significat propi— individus, poblacions, accidents naturals, etc
biscaí
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del basc
estès per Biscaia (exclosa la part occidental, de llengua romànica), alguns punts d’Àlaba i l’oest de Guipúscoa.
Pròxim al biscaí, hi havia en altre temps el basc parlat en una bona extensió d’Àlaba i a la riba dreta de l’Ebre Bé que aquesta àrea dialectal és ben diferenciada, sembla que no té fonament l’opinió que oposa el biscaí a la totalitat dels altres dialectes L’ús com a instrument literari és relativament precoç i abundant