Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
sema
Lingüística i sociolingüística
Unitat mínima de significació —no susceptible de realització independent— dins una estructura semàntica complexa (semantema, semema).
Per exemple, la diferència entre fer i cometre es basa en un sema que cometre afegeix a ferfer + quelcom dolent Alguns empren el terme sema en lloc de morf o morfema en la segmentació de mots
locució
Lingüística i sociolingüística
Combinació fixa de dos mots o més, units sovint per una sintaxi particular, amb sentit unitari i familiar a una comunitat lingüística.
Sol anomenar-se també frase feta Algunes locucions són significatives substantives cop d’ull, punt d’honor , adjectives fet un mar de llàgrimes , ésser de mira'm i no em toquis , verbals fer forrolla, fer denteta, anar de tort , adverbials a correcuita, a entrada de fosc, sense solta ni volta d’altres són relacionants conjuntives posat que, per tal com, malgrat que , prepositives a despit de, gràcies a, en virtut de
causatiu | causativa
Lingüística i sociolingüística
Dit dels verbs o de les expressions que indiquen la causa d’altres accions, les quals també poden ésser expressades intransitivament (en llatí movere).
Hom les expressa, encara, amb la derivació, com en turc, amb verbs auxiliars el farà sortir o amb el lèxic matar= fer morir
siglometria
Lingüística i sociolingüística
Branca de la lingüística que estudia les sigles des del punt de vista quantitatiu.
El terme fou encunyat per Jean CBaudet Aquesta anàlisi quantitativa pot fer referència al nombre de signes lletres i números que constitueixen una sigla i també a la medició de la freqüència d’aparició de les sigles en un text en funció del nombre de paraules
canal vocal
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de la glotis, la faringe, les cavitats supraglòtiques i nasals per on passen les ones sonores i els brogits de la parla.
Gràcies a la forma de l’obertura, les modificacions de diàmetre i els canvis específics de volum, el canal forma unes cavitats de ressonància que contribueixen a afavorir i a augmentar en intensitat les freqüències pertinents de cada realització fonemàtica per tal de fer-la audible
cicle sintàctic
Lingüística i sociolingüística
Dins la gramàtica generativotransformacional, l’ordre que cal seguir en les transformacions que generen una frase complexa, o sigui una frase que en conté unes altres d’inserides.
La frase el metge que va permetre que l’operació es fes en males condicions ha estat condemnat , simplificant molt, es descompon en una primera frase matriu algú ha condemnat el metge , en la qual hom practica la inserció d’una segona frase el metge va permetre alguna cosa Però aquesta segona frase fa també de matriu, on hom insereix una frase tercera algú va fer l’operació en males condicions La idea del cicle és que cal començar l’aplicació de les transformacions per la frase inserida més profundament, en aquest cas, la tercera Així, hom aplica la transformació de reflexivació amb…
homosemització
Lingüística i sociolingüística
Modalitat d’etimologia popular consistent en una aproximació del contingut d’un significant al d’un altre amb el qual es troba en situació de paronímia o d’homonínia.
Per exemple, el verb amarar “mullar impregnant”, “aigualir un líquid”, provinent molt probablement del llatí emerare , derivat de merus “pur” i usat en el sentit de “fer que el vi deixi de ser pur mesclant-hi aigua” ha pogut ser interpretat com a procedent de mar , d’in “xopar” el mot bridge “joc de cartes”, prové, sembla, d’un nom turc, biritch , però, per semblança amb l’anglès bridge “pont” i per la mena de “pont” que s’estableix entre els jugadors, se li ha pogut atribuir una etimologia anglesa
llengua d’especialitat
Lingüística i sociolingüística
Subsistema de la llengua que s’ocupa de llenguatges per a propòsits específics, propis d’un camp o àmbit particular.
Aquesta denominació s’utilitza per a fer referència als recursos lingüístics orals i escrits textuals, sintàctics, lèxics i morfològics i els no lingüístics símbols, fórmules, noms científics usats en àmbits professionals concrets Aquests recursos s’emmarquen fonamentalment en el context d’ensenyament i aprenentatge de llengües en una situació d’ús concreta Aquests llenguatges s’imparteixen en forma de cursos en llengües estrangeres i en la llengua pròpia En són exemples els cursos de llenguatge mèdic o econòmic, els cursos de negocis, de turisme o d’administració d’empreses
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina