Resultats de la cerca

Es divideix en tres subdialectes el frisó occidental, parlat al nord dels Països Baixos, l’oriental, a certs reductes de l’antic Oldenburg, i el septentrional, a l’illa d’Helgoland, a la costa del Slesvig al nord d’Husum i a les illes de la mateuxa costa fins a Sylt

Actualment desapareguda, ha estat un mitjà útil en la reconstrucció del germànic primitiu, anterior a la fragmentació lingüística Alguns dels seus trets formals eren accent d’intensitat en la síllaba inicial, restes del dual, manca d’article, etc L’obra més important en gòtic coneguda actualment és la traducció de la Bíblia feta pel bisbe visigòtic Úlfila s IV, escrita en un alfabet basat en el grec i completat amb elements del llatí i el rúnic La còpia conservada, originària de la Itàlia del nord, deriva segurament d’una versió trilingüe en gòtic, grec i llatí La major part d’aquesta…

Fou professor de filologia romànica i germànica a la Universitat de Rostock, on fundà el primer institut de germanística 1858, i més tard ensenyà a la Universitat de Heidelberg 1871 Publicà Denkmäler der provenzalischen Litteratur 1856, Grundriss zur Geschichte der provenzalischen Litteratur 1872 i Provenzalisches Lesenbuch 1855, convertit, des de la segona edició, en Chrestomatie provençale 1868 i següents Dirigí la revista “Germania” i publicà una edició del Cant de Ramon , de Ramon Llull

S'inicià en la lingüística i les matemàtiques al Massachusetts Institute of Technology, sota el guiatge de Noam Chomsky Seguidament, estudià filologia germànica a Marburg i es doctorà en lingüística a Amherst Actualment és catedràtic del Computer Science Department a la Universitat de Brandeix Boston El reconeixement en el camp de la lingüística li arribà amb la proposta de la teoria del lèxic generatiu, una teoria que ha integrat investigadors de la lingüística computacional, la semàntica i la sintaxi D’entre les seves publicacions, destaca l’obra The Generative Lexicon 1995 i,…

Professor de filologia llatina medieval a Munic, hom el considera l’iniciador del mètode modern per a l’estudi d’aquesta especialitat De la seva obra erudita cal destacar, en primer lloc, l’edició dels Poetae latini aevi carolini 1886-96, inclosa en els Monumenta Germaniae Historica Ultra diverses edicions i estudis sobre autors medievals, es dedicà especialment a Tit Livi 1904, i treballà també sobre la història de la regla de sant Benet Textgeschichte der Regula SBenedicti, 1898 Escriví assaigs sobre història de la literatura medieval O Roma nobilis , 1891 i investigà sobre les fonts de…

Cal distingir entre els germanismes antics, imposats quan tingué lloc l’ensulsiada de l’imperi Romà d’Occident, i els moderns, en particular els manlleus a l’alemany i també a l’anglès anglicisme En català, respecte als germanismes antics, els apellatius duts pels visigots arribats a la península Ibèrica al segle V, ja molt llatinitzats són escassos, i hom considera germanismes directes, gòtics, solament aquells que no es donen fora de la Península i de l’Occitània meridional per exemple, estona La resta és composta d’elements ja assimilats pel llatí tardà sabó o bé són mots introduïts…

Es formà a les universitats de Viena i de París, i es doctorà el 1910 en la de Viena Actiu en 1913-16 a la Hofbibliothek de Viena, fou professor de filologia romànica a les universitats d’Innsbruck 1916-25, de Berlín 1925-45, de Bucarest 1940-44 i de Tübingen 1946-56 Després de la seva jubilació explicà encara cursos a les universitats de Tübingen, de Zuric 1958-59 i de Saarbrücken 1961-62 Deixeble de WMeyer-Lübke i de JGilliéron, en continuà els mètodes de la gramàtica històrica i de la geografia lingüística Estudià la Romània i prestà una gran atenció als problemes de les influències…

La varietat dels dialectes originaris, la mescla dels holandesos amb colonitzadors d’altres llengües, llur contacte amb la població aborigen, la manca d’una pressió normalitzadora i les tendències autòctones feren que la llengua dels colonitzadors, flexiva originàriament, evolucionés cap a formes més analítiques Les principals diferències amb el neerlandès són certs canvis vocàlics, ensordiment de consonants i apòcope de mots, quant a la fonètica, i, quant a la morfologia, eliminació de l’alternança vocàlica en la conjugació, eliminació dels morfemes de persona i de nombre, expressió del…