Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
comunitat de parla
Lingüística i sociolingüística
Grup social que comparteix, a més d’una llengua, normes socials i actituds lingüístiques.
comunitat de llengua
Lingüística i sociolingüística
Grup social els membres del qual tenen consciència d’usar el mateix sistema lingüístic.
En ésser-hi reflectida l’actitud dels parlants envers llur llengua aquesta noció recorre, doncs, a criteris extralingüístics Així, hi ha comunitat de llengua en el cas del xinès malgrat les diferències estructurals entre els diferents parlars i no n'hi ha en el cas de l’escandinau malgrat la gran afinitat existent entre les llengües escandinaves danès, noruec, suec
multilingüisme
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Ús alternatiu de diverses llengües en un individu i, per extensió, en un grup social.
El terme, d’ús similar al de bilingüisme, és preferit a aquest per alguns sociolingüistes contemporanis perquè permet comprendre més de dues llengües en contacte, situació real en alguns països
parlar
Lingüística i sociolingüística
En dialectologia social, modalitat de llengua pròpia d’un grup o d’un nivell social, caracteritzada per uns trets lèxics, fonètics, morfosintàctics, etc, més o menys diferenciats.
dialecte
Lingüística i sociolingüística
Cadascuna de les modalitats que presenta una llengua en les diverses regions del seu domini.
Aquestes són delimitades per diverses isoglosses , els parlants d’una de les quals modalitats no tenen gaires dificultats de comprensió amb els parlants de les altres, tot i que tenen consciència de certes diferències entre elles En el món grec, el terme διάλεκτος significava ‘conversa’, ‘discussió’ o ‘parlar local d’importància literària’, i, així, hom troba que el dòric hi servia per a la lírica coral, el jònic, per a l’èpica, etc Són dialectes del català el rossellonès, el català central, el balear, l’alguerès, el català nord-occidental i el valencià Sovint un dels dialectes d’un domini…
variació
Lingüística i sociolingüística
Fenomen pel qual, a la pràctica, una llengua determinada, en una època, en un lloc i en un grup social donats, no és mai idèntica a allò que és en uns altres.
La variació diacrònica de la llengua dóna lloc als estudis de la gramàtica històrica La variació en l’espai és objecte de la geografia lingüística i de la dialectologia La variació social és observada per la sociolingüística
Lluís Vicent Aracil i Boned
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Sociolingüista.
Vida i obra Introductor dels estudis de sociolingüística als Països Catalans i a l’Estat espanyol Estudià dret a la Universitat de València, on es mogué en el cercle de Joan Fuster Membre del Comitè de Recerca Sociolingüística de l’Associació Sociològica Internacional 1970, en fou vicepresident 1974-78 i president 1978-82 El 1973 fundà el Grup Català de Sociolingüística i el mateix any introduí una sessió de sociolingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto Del 1976 al 1987 fou professor de la Universitat de Barcelona Partint d’una crítica de la noció…
,
comunitat de pràctica
Lingüística i sociolingüística
Grup social amb un objectiu conjunt i un compromís mutu, que amb interaccions regulars desenvolupa un repertori compartit d’activitats, comportaments lingüístics, etc.
Ascensió Figueres i Górriz
Lingüística i sociolingüística
Filòloga i política.
Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de València 1985, ha estat professora de llengua i literatura castellanes i de valencià a l’educació secundària, i ha presidit els congressos d’Història i Filologia de la Plana de 1990, 1992, 1994, 1996 i 1998 Membre del Partido Popular , n’ha estat regidora de l’Ajuntament de Nules 1991-95, i membre de la Diputació de Castelló del 1987 al 1995, on ha ocupat diversos càrrecs L’any 1995 fou elegida diputada a les Corts Valencianes , on del 1995 al 1999 presidí la Comissió de Política Social i Ocupació i fou portaveu d’Educació…
afrikaans
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua germànica del grup occidental, originada al sud del continent africà a partir dels dialectes neerlandesos dels colonitzadors establerts a mitjan segle XVII.
La varietat dels dialectes originaris, la mescla dels holandesos amb colonitzadors d’altres llengües, llur contacte amb la població aborigen, la manca d’una pressió normalitzadora i les tendències autòctones feren que la llengua dels colonitzadors, flexiva originàriament, evolucionés cap a formes més analítiques Les principals diferències amb el neerlandès són certs canvis vocàlics, ensordiment de consonants i apòcope de mots, quant a la fonètica, i, quant a la morfologia, eliminació de l’alternança vocàlica en la conjugació, eliminació dels morfemes de persona i de nombre, expressió del…