Resultats de la cerca

Autodidacte, el seu rigor metòdic era tanmateix igual o superior al dels seus coetanis de les universitats alemanyes, sobretot gràcies al fort sentit comú amb què reconduïa totes les qüestions a una base històrica, sense deixar-se seduir per metàfores com la de la “vida orgànica” de les llengües Bé que no es pot fer una separació estricta, la primera part de la seva carrera fou consagrada a l’indoeuropeu, i la segona, al romànic i al cèltic La teoria del consonantisme indoeuropeu és en gran part obra seva Lezioni di fonologia comparata del sanscrito, del greco e del latino, 1870 Del primer…

Catedràtic a la Universitat d’Oviedo des del 1951 fins a la jubilació i lector en 1946-48 a Berna i a Basilea, és autor de diversos treballs sobre llengua medieval La publicació de Fonología española 1950 i Gramática estructural 1951 el convertí en l’introductor i el principal divulgador a l’Estat espanyol dels mètodes de la fonologia estructural i, en general, de l’estructuralisme Fou també un dels primers lingüistes que analitzaren la fonologia catalana Publicà, entre altres Estudios de gramática funcional del español 1972, La poesía de Blas de Otero 1973, Ensayos y estudios…

Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, exercí diversos càrrecs docents en aquesta mateixa universitat adjunt de gramàtica general i crítica literària 1959-72, agregat numerari de llengua espanyola 1972-75 i, finalment, catedràtic de gramàtica general i crítica literària des del 1975 Fou secretari general de la Universitat de Barcelona i secretari de la facultat de filosofia i lletres dirigí el Collegi Major de Medicina de la Santa Creu i Sant Pau, i l’Institut d’Ensenyament Mitjà i Professional de Calella També fou professor titular i secretari dels Estudis…

Vida i obra Introductor dels estudis de sociolingüística als Països Catalans i a l’Estat espanyol Estudià dret a la Universitat de València, on es mogué en el cercle de Joan Fuster Membre del Comitè de Recerca Sociolingüística de l’Associació Sociològica Internacional 1970, en fou vicepresident 1974-78 i president 1978-82 El 1973 fundà el Grup Català de Sociolingüística i el mateix any introduí una sessió de sociolingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto Del 1976 al 1987 fou professor de la Universitat de Barcelona Partint d’una crítica de la noció imprecisa de…

El 1949 es llicencià en filologia semítica a la Universitat de Barcelona, i el 1951 es doctorà amb una tesi sobre una família de jueus catalans, els Ravaia Fou un dels seus primers estudis dedicats al món jueu medieval, del qual es convertí en destacat especialista Vinculat a la Universitat de Barcelona des del 1949, hi professà diverses matèries, amb una especial preocupació per les qüestions metodològiques, des del 1954 hi donà sistemàticament cursos d’història dels jueus a l’edat mitjana, amb particular atenció als jueus de la corona catalanoaragonesa, i fou catedràtic de llengua i…

Vida i obra Fill d’un modest fabricant barceloní, realitzà els estudis superiors a la Universitat de Barcelona 1862-68 i es llicencià en dret i filosofia i lletres A la Universitat de Barcelona, els seus mestres foren Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors i Francesc X Llorens i Barba, a qui considerà la referència intellectual per excellència Durant aquests anys universitaris feu amistat amb P Garriga i Marill, l’introductor d’un innovador mètode taquigràfic que s’oficialitzà amb l’anomenat Sistema Garriga i la creació de la Corporación Taquigráfica del Sistema Garriga, que presidí i…

Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva articulació “interna” en formes, consisteix, de fet, en varietats estructuralment diferents i…