Resultats de la cerca

Els altres dos són l'indoari i el munda La influència del dravídic en el sànscrit vèdic i en els diversos pràcrits prova que el domini lingüístic del dravídic s’estenia per tota l’Índia abans de la conquesta ària El mapa lingüístic del dravídic va del Balutxistan al sud de l’Índia, passant pel nord del Dècan La fonètica dravídica ha influït considerablement el sistema fonètic de l’indoari, sobretot en el camp de les consonants cerebrals Des d’un punt de vista morfològic, les arrels dravídiques no tenen res que les caracteritzi com a verbs o com a noms la determinació s’estableix…

Després d’estudiar a Rússia i a Alemanya, on fou deixeble de Fortunatov, Brugmann i Leskien, fou nomenat professor a la Universitat de Belgrad És pròpiament el creador de la lingüística del serbocroat, on ha cobert un terreny immens, des de la dialectologia i la comparació amb la resta de l’eslau i de l’indoeuropeu en general fins a la descripció sincrònica i l’establiment de les normes de la llengua literària actual Bé que publicà un mapa dialectal del serbi 1905, el seu estil d’enquesta dialectològica era més aviat el de l’aprofundiment exhaustiu d’alguns parlars ben delimitats…

L’any 2019 va ser un any atapeït d’esdeveniments polítics, socials i culturals als diferents territoris de parla catalana A Catalunya , en l’apartat judicial, el Tribunal Constitucional va avalar el model lingüístic del sistema educatiu, però va anullar deu articles de la Llei d’educació del 2009 La impossibilitat de tenir traducció simultània durant el judici del procés independentista va generar diverses mostres de rebuig , en un any en què les sentències en català van arribar a ser només d’un 7,7% En aquest sentit, el Consell d’Europa també va demanar a l’Estat espanyol que assegurés la…

A Catalunya es va detectar una disminució de l'ús del català en llocs com el petit comerç o la consulta del metge © Fototeca2 / Andrey Stratilatov / Fotoliacom La realitat socioeconòmica dels territoris de llengua catalana actual ha impactat de ple en la realitat sociolingüística de la llengua, perquè, d’una banda, els últims anys s’ha incorporat un gruix molt important de població alloglota i, de l’altra, les dinàmiques demogràfiques internes han vist com el retrocés de la fecunditat de la població autòctona fa que els grups catalanoparlants més vells es vegin reemplaçats per grups joves…

En anteriors anuaris es van referenciar l’anàlisi de dades de l’onada d’enquestes sociolingüístiques de 2013-15 a Catalunya, el País Valencià, Andorra i la Catalunya del Nord En aquesta línia, l’any 2017 es van publicar noves dades demolingüístiques i anàlisis més aprofundides a les Illes Balears, la Franja i l’Alguer A les Illes Balears, l’estudi a fons de les dades de l’últim treball del 2014 van apuntar que, com ocorre a Catalunya, els grups sociolingüístics més rellevants són aquells en els quals coincideix l’ús lingüístic amb el seu origen lingüístic familiar catalanoparlants familiars…