Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
bassari
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble del nord-est del Togo.
Els bassaris uns 50 000 individus també habiten el nord-oest de Guinea i el sud del Senegal Agricultors de la sabana, parlen una llengua del grup atlàntic, segons la classificació de JHGreenberg
bats
Lingüística i sociolingüística
Llengua caucàsica del nord-est, del grup del txetxè, molt semblant a aquesta llengua.
És parlada per unes 2 000 persones en alguns poblets de la conca superior de l’Alzani, al districte de Telavi Geòrgia
balutxi
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la família irànica originària del nord-est de Pèrsia (molt semblant al kurd), parlada al Balutxistan.
Hom distingeix tres grans dialectes, amb diferències pronunciades l’oriental parlat sobretot al Pakistan el meridional o makrani S del Pakistan, Emirats Àrabs, Iran i Oman i l’occidental, parlat a l’Iran, l’Afganistan, el Turkmenistan i el Tadjikistan En l’escriptura, hom utilitza l’alfabet urdu, al seu torn basat en els caràcters àrabs
copte
Lingüística i sociolingüística
Llengua camítica derivada directament de l’antic egipci, del qual pot ésser considerada com la darrera evolució.
Posseeix un alfabet propi alfabet copte Segons els documents escrits coneguts, el copte es divideix en diversos dialectes, corresponents a les diferents regions d’Egipte sahídic Al-Sa'id, akhmímic Akhmīm, subakhmímic Asyūt, faiyúmic el Faium, tots ells de l’Alt Egipte, bohàiric Al-Buḥayra, al nord-est del delta de Nil i a les regions occidentals del Baix Egipte El sahídic, originàriament el dialecte de Tebes i Memfis, és el més pur lingüísticament i fou emprat a tot l’Alt Egipte al segle V, però començà d’ésser absorbit pel bohàiric, que esdevingué la llengua de la…
argobba
Lingüística i sociolingüística
Llengua semítica del grup etiòpic, d’extensió reduïda, parlada a Etiòpia en dues variants dialectals: la variant del nord, al nord-est d’Ankober fins al riu Awash; la del sud, prop de Harar, vers el sud-est.
carib
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades per tribus índies, el centre de dispersió de les quals fou la regió compresa entre la conca alta del riu Xingu i el riu Tapajos, des d’on s’estengueren fins a la costa nord-est del continent i les Antilles.
Actualment, hom en cataloga un centenar o més de parlars, entre els vius i els extingits, molt mal coneguts encara
basc
Domini lingüístic del basc i divisió dialectal
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada al País Basc.
A l’Estat espanyol és parlat al centre i a llevant de Biscaia, en una petita zona d’Àlaba, a tot Guipúscoa i al nord de Navarra a l’Estat francès, al departament dels Baixos Pirineus Pirineus Atlàntics, Lapurdi Labourd, Baixa Navarra i Zuberoa Soule L’entrada en massa d’immigrats de parla castellana, sobretot des de la Guerra Civil de 1936-39, ha facilitat el bilingüisme, que, d’altra banda, ja tenia arrels antigues, bé que no sempre de la mateixa intensitat i característiques Els límits de la zona de parla basca no coincideixen, doncs, amb el que hom anomena País Basc Malgrat tot, hom pot…
llengües romàniques
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües derivades del llatí, que formen part, doncs, de la branca itàlica de la família de les llengües indoeuropees.
Els idiomes romànics, parlats per uns 600 milions de persones, s’estenen principalment per l’Europa sud-occidental, pel nord-est dels Balcans, per gairebé tota l’Amèrica del Sud i Central i per part de l’Amèrica del Nord, terres que en conjunt reben el nom de Romània Quant al nom, té relació amb Romanus , que, ampliant el seu primitiu valor ètnic i jurídic, d’àrea inicialment restreta, es cobrí progressivament d’un sentit lingüístic al seu costat sorgí Romania parallel de Gallia, Hispania , etc Més tard, romanus i romanicus s’especialitzà en el sentit de ‘llengua vulgar’ oposada a latinus ‘…