Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
atracció
Lingüística i sociolingüística
Fenomen pel qual, en una frase o en una proposició, un mot té tendència a ésser assimilat morfològicament a un altre, quan tots dos tenen una relació sintàctica.
El mot que és assimilat concorda en gènere, en nombre, en cas oen mode amb el que provoca l’atracció El meu germà i les meves germanes són altes
valencianisme
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic del dialecte valencià emprat en un altre dialecte o en una altra llengua.
celtisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir propis de les llengües cèltiques passat a d’altres llengües veïnes o en contacte.
Els celtismes antics que es poden detectar en les llengües posteriors corresponen al fenomen lingüístic del substrat i solen donar-se, és clar, en les llengües que històricament han tingut llur territori ocupat més probablement per pobles celtes Alguns celtismes lèxics es troben ja en el mateix llatí carrus ‘carro de quatre rodes’, bracae ‘bragues’, betulla ‘bedoll’, camisia ‘camisa’, cervesia ‘cervesa’, saga ‘saia’ En el francès i l’occità se sol considerar un resultat fonètic d’influx cèltic el canvi u > ü en altres llengües romàniques, l evolució del grup ct > it lacte…
fòssil
Lingüística i sociolingüística
Mot que cessa de tenir existència o evolució independent dins la llengua i que hom troba només en sintagmes o en locucions.
Així, despús o despuis viu com a fòssil en el mot compost despús-ahir , i oir , en la locució oir missa
politonia
Lingüística i sociolingüística
Terme proposat pel Cercle Lingüístic de Praga per designar la presència d’una correlació melòdica en les vocals o en els mots en un sistema fonològic.
polirrize | polirriza
Lingüística i sociolingüística
Dit del verb que forma els seus temps a partir d’uns temes que procedeixen d’arrels diverses (com en llatí fero/tuli/latum, o en català vaig/aniré).
Són anomenats també polirrizes els verbs que, formant els temps a partir de temes que procedeixen d’una mateixa arrel, apareixen, però, diferenciats, a causa de les transformacions fonètiques que experimenten
parlar
Lingüística i sociolingüística
En dialectologia horitzontal, modalitat presa per un dialecte (o per una llengua) en un punt o en diversos punts (d’una vall, d’una contrada, etc) de la seva àrea.
contrafinal
Lingüística i sociolingüística
Dit de la vocal pretònica no inicial.
Per exemple, la primera a de botavara o, en llatí, la i de sanctitatem En el pas del llatí a les llengües romàniques aquesta vocal actua com si fos final llei de Darmesteter Rep també el nom de contratònica
manlleu
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic, gairebé sempre lèxic, que passa d’una llengua a una altra.
S'integra en la que el rep càmping de l’anglès, ‘forma de turisme que consisteix a sojornar en tendes de campanya oen cotxes proveïts de caravana’ o bé que, procedent d’un llenguatge comú vesícula biliar , per ‘bufeta del fel’
ibèric
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels ibers.
Estesa del N dels Pirineus riu Erau fins a l’estret de Gibraltar a llevant de la península Ibèrica, és encara molt poc coneguda Hom té dubtes sobre la seva classificació Alguns lingüistes la consideren anterior a l’extensió dels pobles indoeuropeus a l’Occident, i l’han relacionat, sense gaire èxit, amb el basc Altres, en canvi, remarquen la influència de les parles continentals europees Les fonts del seu estudi, a més dels noms propis en texts oen inscripcions llatines, són els texts epigràfics indígenes, escrits en alfabet…