Resultats de la cerca

Es decanten en molts trests cap al galloromànic palatalització de U lüm

Es parlen en una extensa zona de l’Àsia, que va des de Turquia fins a Sibèria passant per les estepes de l’Àsia central Iran, Afganistan, Rússia i Xina, per uns 110 milions de persones cap a la meitat de la dècada de 1990 L’antic turquès o prototurquès és el que correspon a les inscripcions rúniques d'Orkhon segle VIII i de Ienissei segles VII i VIII, juntament amb l’uigur antic El denominat turquès mitjà agrupa el conjunt de llengües parlades pels qarakànides, els cumans i el poble del Kiptxak i de Coràsmia, juntament amb el txagatai literari L’anomenat turquès modern , integrat per un…

Frontereres amb el tibetobirmà, del qual tenen gran part de llur vocabulari, les llengües miaos posseeixen mots d’origen xinès, de factura, però, recent Hom discuteix encara si cal considerar aquestes llengües com a pertanyents al grup sinotibetà o a l’austronèsic

Per a Ch Bally, és la formada per signes pertanyents al lèxic substantius, adjectius, verbs i adverbis, els quals són combinats els uns amb els altres per elements relacionats amb el discurs Per a LHjelmslev, és la formada per mots que tenen una mateixa arrel o semantema

Són parlades en una part de l’estat d’Etiòpia Tenen l’origen en diversos dialectes del sud d’Aràbia, portats per colons procedents d’aquella zona a territori etiòpic, on, en contacte amb les parles cuixítiques, han evolucionat parallelament De les llengües etiòpiques, la més antiga és el gueez, o etiòpic antic, el tigrinya , parlat a la zona d’Axum per uns 500 000 individus cristians, i el tigre , no escrit, llengua única d’algunes tribus musulmanes de la regió costanera de Mesewa, de les illes Dahlak Kebir i de Sawākin Sudan Altres llengües etiòpiques són l'amhàric, que és la llengua oficial…

En formen part el cèltic, el germànic, l’itàlic, el vènet, el grec, l’hitita Per oposició al grup oriental o satem indoirànic, eslau, bàltic, armeni, albanès, presenten com a característica dialectal la conservació del caràcter oclusiu dels fonemes guturals i, en alguns casos, també dels labiovelars Aquesta distinció ve de la doble forma sortida del mot indoeuropeu * kmtom ‘cent’ en llatí centum , mot que dóna nom al grup occidental, i en avèstic satem , mot que designa el grup oriental Amb tot, la importància d’aquest criteri de classificació sembla excessiva es tracta d’una diferència…

Són d’estructura bàsicament monosillàbica i se serveixen de nombrosos prefixos Les més importants són el khmer o cambodjà i el mon o talaing, parlat al SW de Birmània Tenen escriptura pròpia, que donà naixença a l’alfabet birmà en el cas de l’escriptura mon i a l’alfabet laosià i siamès en el cas de l’escriptura khmer Posseeixen una important literatura escrita que data del segle VIII D’altres llengües són el txam, el jarai i el balmar, parlades al SW del Vietnam el semang i el sakai, a la península de Malaca el nicobarès, parlat a les illes Nicobar el palaung, el wa i el riang,…

El fet lingüístic representat per les afinitats entre aquestes llengües té un interès teòric molt alt, car, bé que són llengües originàriament pertanyents a branques distintes de l’indoeuropeu, avui tenen en comú un cert nombre de trets estructurals notables, que només poden ésser un resultat de la difusió i l'associació La branca de la lingüística que estudia aquest grup de llengües és la filologia balcànica o balcanologia El fet sintàctic més patent que uneix aquelles llengües és la desaparició total o parcial de l’infinitiu, i el reemplaçament per clàusules conjuntives amb verb personal…

Les principals són el walapai , el mohave , el cocopa , el diegueño i el cochimí