Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
base morfològica
Lingüística i sociolingüística
En la descripció d’una llengua, forma presa com a punt de partida per a obtenir les altres formes d’un paradigma de flexió o d’una família de derivació.
Amb vista a una exposició morfològica explícita, sovint és decisiva la tria de la base Així, en català és en general improcedent de parlar de la “formació del femení” a partir del masculí dels noms i dels adjectius, i molt més adequat el camí invers Per exemple, curt rima amb absurd , i a partir d’aquestes formes és impossible prescindint de l’ortografia de preveure curta i absurda , mentre que el pas invers és molt fàcil de descriure De tota manera, segona i rodona no deixen tampoc predir segon i rodó En definitiva, doncs, el procediment millor és de partir d’una base abstracta, en part…
llatinisme
Lingüística i sociolingüística
Mot manllevat del llatí o construït segons les normes estructurals d’aquest llenguatge.
En català, com en les altres llengües de la Romània, tenint en compte la constitució bàsica del parlar vulgar —que prové d’una altra forma vulgar en la qual es fonamenta la llengua escrita—, pot ésser considerat un llatinisme qualsevol influència literària, externa o de construcció, principalment a la que hom anomena llengua clàssica Aquesta influència sempre s’ha deixat sentir en català en estadis molt extensos i poderosos en el llatí eclesiàstic, que ha influït constantment la vida popular i la literària en el curial, des de la primitiva redacció de documents en el jurídic, sotmès a…
valencià
Lingüística i sociolingüística
Modalitat del català parlat al País Valencià; català meridional.
La tendència a anomenar valencià i llengua valenciana el català parlat al País Valencià s’estén progressivament al llarg del s XV la nova designació ja datada el 1414 alterna amb les tradicionals de romanç, pla i català , sense mai adquirir, però, un sentit que contraposés la parla local a la del Principat i a la de les Illes Antoni Canals abans 1395 havia enfrontat “nostra volguda llengua valenciana” a la “llengua catalana” tanmateix, els texts de Canals no presenten cap particularisme lèxic, morfològic o sintàctic que els diferenciï d’escrits contemporanis procedents de…
Lingüística 2012
Lingüística i sociolingüística
Al llarg de l'any 2012 es va continuar incrementant del nombre de parlants de català, que van arribar als 9,9 milions Aquesta xifra representava el 70,7% de la població dels territoris de llengua catalana A més, segons aquestes estimacions de la Xarxa CRUSCAT-IEC, la proporció de població que entenia la llengua era del 91,3% 12,7 milions d'habitants i la que sabia escriure-la, del 50,3% 7 milions d'habitants A més, la majoria dels parlants de català no el tenen com a llengua materna 4,4 milions d'habitants, fet que remarca la capacitat d'atracció d'aquesta llengua La dècada anterior havia…