Resultats de la cerca

D’origen alemany, es naturalitzà portuguesa a causa del seu matrimoni Dugué a terme una tasca excepcional en el camp de la història literària i de la filologia La seva obra cabdal és l’edició del Cançoner d’Ajuda 1904 En l’obra A Saudade Portuguesa 1914 analitza les constants creadores del geni portuguès Publicà edicions crítiques modèliques de Sà de Miranda i estudis sobre Gil Vicente i la seva escola

Catedràtic de filologia romànica de la Universitat de Colònia, fou un gran estudiós de temes d’onomàstica, singularment de la península Ibèrica Os nomes de santos tradicionais hispânicos na toponímia peninsular 1950, Hispano-gotisches Namenbuch 1970, en collaboració amb Dieter Kremer, i Zum Ursprung des Namens Katalonien 1978, amb especial dedicació al galaicoportuguès Os nomes germânicos na toponímia portuguesa 1937 i Miscelânea d’etimologia portuguesa e galega 1948 Fou membre de l’Acadèmia Gallega i de la Portuguesa

Fou professor de la Universitat del Brasil i de la Universitat Catòlica de Rio de Janeiro Treballà sobre el llatí vulgar História do latim vulgar , 1957 i el portuguès Manual de filologia portuguêsa , 1952 História da língua portuguêsa , 1952-1957, i Textos medievais portuguêses e seus problemas , 1956 i especialment el portuguès del Brasil Introdução ao estudo da língua portuguêsa no Brasil , 1952 i els seus dialectes, amb una considerable labor sobre el terreny Per mitjà de la “Revista Brasileira de Filologia”, que fundà i dirigí, influí molt directament sobre els estudis filològics al…

Professor a la Universitat de Coïmbra 1940, organitzà per correspondència un Inquérito lingüístico 1942, que ha facilitat l’estudi dels dialectes portuguesos Fou el fundador de la Revista Portuguesa de Filologia 1947 i també el director

El papiament ha estat construït amb la suma del crioll negroportuguès de les illes del Cap Verd i de la Guinea portuguesa —portat a Curaçao pels esclaus negres importats pels portuguesos a partir del s XVII—, el castellà de les Antilles i diversos vocables neerlandesos

Autor d’una Arte poética , signada amb el pseudònim de Cândido Lusitano , on, seguint Aristòtil, teoritzà sobre els gèneres poètics d’acord amb la tradició clàssica Fou el teòric del neoclassicisme portuguès i preceptista gramatical notable en les seves Reflexões sobre a língua portuguesa i el Dicionário poético

Iniciador dels estudis filològics a Portugal amb A língua portuguesa 1868 Reaccionà contra el positivisme i basà els seus estudis no pas en les ciències de la natura, sinó en les de l’esperit Bibliografia crítica de História e Literatura 1875, Contos populares portugueses 1879 i O Ensino histórico, filológico e filosófico en Portugal até 1858 1900

Catedràtic de filologia romànica de la Universitat La Sapienza de Roma Fou soci fundador i vicepresident 1978-85 de l’Associazione Italiana di Studi Catalani, i soci fundador 1970 i president 1988-94 de l’ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes L’any 1982 organitzà el Sisè Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes celebrat a Roma Dirigí les colleccions filològiques Romanica Vulgaria i Quaderni di Romanica Vulgaria  1979 Investigà especialment sobre temes de poesia medieval, poesia moderna italiana, catalana, portuguesa i hispanoamericana i…

Cap del departament d’estudis hispànics 1932 i director de l’Institut d’Estudis Llatinoamericans 1966 de la Universitat de Glasgow, on introduí els estudis de català el 1948 Del 1939 al 1945 dirigí la secció d’investigació espanyola i portuguesa del Royal Institute of International Affairs Traductor a l’anglès de clàssics portuguesos i castellans The Lussiades, 1952 The Conquest of New Granada , 1961, ha publicat innombrables estudis de llengua, literatura i història Fou conseller i collaborador de l’Encyclopaedia Britannica per als temes hispànics També és autor d' A History of…

Hom les usà principalment en les relacions comercials i com a instrument de comunicació amb els nadius de les colònies Entre aquestes llengües, algunes de les quals són usades encara avui, es destaquen el negroportuguès de les illes del Cap Verd i la Guinea portuguesa l’indoportuguès de Ceilan el papiamento , parlat pels negres de Curaçao el malaiocastellà de les Filipines el crioll d’Haití, de les illes Reunió i Maurici l’annamitafrancès de la Cotxinxina el pidgin english deformació de business english , parlat a l’Extrem Orient, i el broken english , parlat a Sierra Leone…