Resultats de la cerca

El bengalí és caracteritzat per una gran simplificació morfològica La declinació és reduïda als casos absolut i oblic, i no posseeix formes especials per a notar el gènere El plural és també sovint notat amb l’addició d’un terme, en aquest cas, quantitatiu L’adjectiu és invariable respecte a gènere, nombre i cas El verb no distingeix les formes del singular i del plural El vocabulari posseeix nombrosos termes araboperses Hi ha notables diferències entre la llengua colloquial i la llengua literària La primera és basada fonamentalment en el parlar de Calcuta i de la vall del riu…

Posseeix un alfabet propi, que s’ha estès a les llengües veïnes semblants

Posseeix una escriptura pròpia d’ençà del 1820, que fou feta una adaptació de l’alfabet llatí

D’ençà de la Revolució Soviètica, posseeix un alfabet propi, en caràcters ciríllics, i ha conegut un cert desenvolupament literari

És el representant més important de la branca samoieda de la família lingüística uraliana És una llengua dialectalment poc fragmentada Posseeix una norma escrita i una literatura incipient

Comprèn l’alt engiadinès puter , amb el centre cultural de Samaden, el baix engiadinès vallader , amb els nuclis aglutinadors de Zernetz i Schultz, i el parlar de la Vall de Munster Val Munstair Posseeix tradició literària

Situada a la regió de contacte de famílies lingüístiques diverses índiques, iràniques, turqueses i tibetanes, posseeix unes característiques particulars que no permeten de classificar-la en cap agrupació coneguda El vocabulari és influït superficialment pel persa i per les llengües índiques veïnes

L’assamès prové del māgadhī parlar pràcrit de Magadha, regió de Patna i és dividit en dos dialectes, l’assamès pròpiament dit, i el dialecte occidental És escrit generalment en caràcters bengalins i posseeix una literatura abundant bé que no particularment original literatures índies

Posseeix una important literatura, iniciada amb unes inscripcions del sIX i que atenyé la perfecció al s XVI, durant l’imperi de Vijayanagar, amb als tres poemes èpics l' Amuktamalyada , de Kṛṣṇadevarāya, el Manucaritram , de Peddanna, i el Pārijātapaharanamu , de Timmanna Els temps moderns sobresurt KViresaliṅgam Pantulu 1848-1919

Variant de l'arameu occidental, està lligat a l’antic imperial i marca la transició cap al dialectal A causa del comerç dels palmirens amb Mesopotàmia, presenta una notable influència de l’arameu oriental A més de diverses innovacions gramaticals, posseeix un alfabet propi molt pròxim a l’hebraic quadrat