Resultats de la cerca

Estudià a Bonn, Heidelberg, Grenoble, Zuric, Florència i Tübingen i fou professor a les universitats de Halle i Hamburg Bona part dels seus estudis són dedicats a tema català, com Untersuchungen zur katalanischen Lautentwicklung 1904, Mundartliches aus Mallorca 1905, Un art poétique catalan du XVI siècle edició de l' Art de trobar de Francesc d’Olesa 1906, Manual de fonètica catalana 1908, etc Durant uns quants anys féu la bibliografia crítica dels treballs de filologia catalana dins el Kritischer Jahresbericht über die Fortschritte der Romanischen Philologie de Dresden i inclinà alguns dels…

Format a les universitats de Bonn i de Berlín, prengué part en la guerra Francoprussiana 1870 i viatjà per Itàlia i Grècia Casat amb la filla de Theodor Mommsen, ensenyà a Berlín, Greifswald, Göttingen i finalment Berlín, on obtingué la càtedra de grec 1897 Des del seu magisteri universitari i en els seus escrits es revelà com el mestre indiscutible de la filologia clàssica Publicà treballs sobre la tragèdia Griechische Tragödien übersetzt , 1899 Aischylos Tragoediae , 1914, la història de la filologia Geschichte der Philologie , 1921, la mètrica grega Griechische Verskunst,…

Prengué el nom artístic del seu marit, Pep Rebull Militant del POUM , durant la Guerra Civil fou infermera voluntària Posteriorment, s’exilià a França, on collaborà amb la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial Establerta a Banyuls de la Marenda, es dedicà a diverses activitats culturals, com ara la cançó Compromesa en el moviment de la Nova Cançó , el 1969 publicà el seu primer disc, Teresa Rebull Aparegué també en alguns programes de la televisió francesa La seva activitat s’orientà preferentment a la interpretació de poemes musicats de poetes catalans i també d’…

Deixeble d’Alfred Morel-Fatio a l’École des Hautes Études de París, es doctorà a la Sorbona el 1912 amb la tesi Auzias March et ses prédécesseurs i amb una tesi complementària, en català, titulada  Introducció a l’edició crítica de les obres de Auzias March , publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC, sobre els manuscrits i les edicions del poeta valencià, per al nom del qual Pagès sempre utilitzà la grafia Auzias Professor d’ensenyament secundari a París i a la Rochelle, i inspector d’acadèmia després, a la Turena, dedicà a la literatura catalana medieval la major part dels seus…

Estudià a Moscou i Varsòvia, on es graduà en medicina el 1885 i exercí professionalment com a oculista L’experiència de la seva ciutat natal, on convivien en un ambient conflictiu russos, polonesos, alemanys, lituans, bielorrussos i jueus de llengua ídix , el portà a emprendre la tasca de cercar una llengua de comprensió internacional Descartades les opcions de llengües antigues com ara el grec o el llatí o algunes llengües modernes d’àmplia difusió —per les arbitrarietats gramaticals pròpies de les llengües naturals, les dificultats d’aprenentatge i la identificació amb un…

Des de molt jove milità en el moviment catalanista, tant polític com literari participà en el Primer Congrés Catalanista de l’octubre del 1880 i, a la dècada següent, collaborà en publicacions d’aquest signe Diari Català , La Tramontana  de la qual fou membre del consell de redacció fins el 1889 i La Veu del Centre Català 1888 i, en 1892-93, a L'Avenç La seva lletra d’ Els segadors guanyà el concurs convocat per la Unió Catalanista el 1899 i, bé que donà lloc a una polèmica, ha restat com la versió actual Simultàniament, a través de la seva professió de tipògraf, entrà en contacte amb l’…

Vida i obra Fill del ciutadà honrat de Barcelona, Josep de Pagès i Nouviles D’una important família de propietaris rurals, estudià dret a Barcelona, on es relacionà amb la bohèmia i trencà les relacions amb la família El 1870 participà en la creació de societat La Jove Catalunya Des del 1872 prengué part assíduament en els Jocs Florals de Barcelona, en els quals obtingué nombrosos premis en dues etapes, entre el 1869 i el 1878, any en què s’establí a Madrid, i entre el 1896, en què fou proclamat mestre en gai saber, i el 1901 Treballà en un ambiciós Gran Diccionario de la Lengua…

És dividida en dues branques principals el bokmål abans riksmål , parlat pel 75% de la població, i el nynorsk abans landsmål , parlat pel 25% restant Hi són oficials des del 1907 Aquesta duplicitat és fruit d’un doble corrent restaurador iniciat al principi del segle XIX, després de la separació de Dinamarca El bokmål , conservador, prengué per base la parla de les zones urbanes del SE i de la classe dirigent un danès subjecte a la fonologia tonal específicament noruega i amb molts manlleus autòctons per això també és anomenada danonoruec , resultat de la progressiva implantació…

Vida Estudià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, de Barcelona amb Jordi Rubió i Francesc Martorell, al Centro de Estudios Históricos i a la Universitat de Madrid amb Ramón Menéndez Pidal i on es doctorà el 1930 i a les universitats de Berlín i Leipzig amb Ernst Gamillscheg i Walther von Wartburg Fou secretari redactor de la Secció Històrico-Arqueològica i tècnic de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i collaborador de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura A la Universitat Autònoma de…

Biografia Fill de José Manuel Blecua , és expert en fonètica i fonologia Doctor en Filologia Romànica, fou catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, on posà en marxa el Departament de Llengua Espanyola També fou professor de l’Ohio State University 1971, del Centro de Estudios Lingüísticos y Literarios de El Colegio de México 1986-87, dels cursos d’estiu per a estrangers de la Universitat de Saragossa a Jaca durant vint-i-cinc edicions i de la Universitat Menéndez y Pelayo des del 1976 Ha estat acadèmic de l’Institut Cervantes, secretari executiu de la comissió científica del…