Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
polifonemàtic | polifonemàtica
Lingüística i sociolingüística
Dit del conjunt o la seqüència fonemàtica formada per dos o més elements susceptibles de comparèixer separadament en un altre context.
La qualificació de polifonemàtica o monofonemàtica d’una seqüència depèn sovint de criteris teòrics adoptats d’antuvi En català, per exemple és possible de considerar, en seqüències de tipus qua- , dos o bé tres fonemes, respectivament, kw-á i k-w-á
llatinisme
Lingüística i sociolingüística
Mot manllevat del llatí o construït segons les normes estructurals d’aquest llenguatge.
En català, com en les altres llengües de la Romània, tenint en compte la constitució bàsica del parlar vulgar —que prové d’una altra forma vulgar en la qual es fonamenta la llengua escrita—, pot ésser considerat un llatinisme qualsevol influència literària, externa o de construcció, principalment a la que hom anomena llengua clàssica Aquesta influència sempre s’ha deixat sentir en català en estadis molt extensos i poderosos en el llatí eclesiàstic, que ha influït constantment la vida popular i la literària en el curial, des de la primitiva redacció de documents en el jurídic, sotmès a…
Antoni Febrer i Cardona
Gramàtica
Literatura catalana
Dret
Lingüística i sociolingüística
Gramàtic, escriptor i traductor.
Vida i obra Advocat, membre d’una noble família menorquina, el 1811 fou elegit diputat per Menorca a Mallorca, on pertangué a la Junta Suprema de les Balears 1812 La seva activitat com a escriptor fou tardana En vida, tan sols publicà un llibre de caràcter devot, L’exercici del Via Crucis Maó 1811 i, segons estudis recents, Principis de la lectura menorquina , publicats a Maó el 1804 amb el pseudònim d’ Un Maonès La resta dels seus treballs es conservà manuscrita, fet que en dificultà la difusió Principis generals de la llengua menorquina o modo fàcil d’aprendre de lligir, parlari escriure…
,