Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Abū Ḥayyān al-Naḥwī al-Andalusī
Lingüística i sociolingüística
Islamisme
Filòleg i comentarista alcorànic granadí, representant de la tradició magribina.
El seu Oceà sobre el comentari de l’Alcorà té interès pel fet de citar les fonts i donar les variants de lectura Fou editat a Egipte l’any 1910 És autor també d’un comentari a l' Alfiyya d’Ibn Mālik i de la primera gramàtica del turc
iurac
Lingüística i sociolingüística
Llengua samoieda (samoiede), anomenada també nenets, parlada per uns 30.000 individus.
És el representant més important de la branca samoieda de la família lingüística uraliana És una llengua dialectalment poc fragmentada Posseeix una norma escrita i una literatura incipient
àvar
Lingüística i sociolingüística
Llengua del subgrup llengües daguestàniques
del grup nakhodaguestànic de les llengües caucàsiques septentrionals, parlada pels àvars.
Comprèn una sèrie de dialectes molt diversificats És una de les llengües vehiculars del Daguestan, emprada ja al sXIX, amb caràcters àrabs modificats, per a la propaganda musulmana Després de la Revolució Russa ha estat escrita en caràcters llatins modificats i actualment en caràcters ciríllics A part una rica literatura popular oral, existeix una literatura culta escrita, el principal representant de la qual és Hamsat Tsadassa 1877-1951
Joan de Giorgio Vitelli i Simon
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Dret
Escriptor i traductor.
Advocat 1892, ingressà al ministeri de l’interior italià fou prefecte a Ravenna 1913 El 1887 contribuí a facilitar els estudis d’ Eduard Toda als arxius algueresos Destacat representant de la renaixença catalana a l’Alguer, és autor de nombroses poesies catalanes, d’arrel popular Traduí al català els poetes italians Dant, Leopardi, Carducci i Heine, i a l’italià, poetes catalans també traduí alguns escrits breus sobre temes algueresos Escriví estudis sobre el folklore i el dialecte alguerès
,
Rasmus Kristian Rask
Lingüística i sociolingüística
Lingüista danès.
Primer gran representant del mètode lingüístic comparatista comparatisme Sota l’influx del Romanticisme i en pla d’historiador, estudià l’antic noruec islandès, del qual escriví la primera gramàtica moderna El seu estudi de l’origen de l’antic noruec, Undersogelse om det gamle nordiske eller islandske sprogs oprindelse tesi doctoral publicada el 1818, és una gramàtica comparada indoeuropea en sentit modern, escrita abans que Rask conegués el sànscrit, que posà les bases de la fonètica i la morfologia comparades amb un mètode estricte
Antoine Thomas
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Lingüística i sociolingüística
Lingüista occità.
Professor de filologia romànica a la Sorbona, és autor de nombrosos treballs de crítica textual i d’etimologia del francès i del provençal medievals Representant destacat dels neogramàtics, intervingué en polèmiques contra l’etimologia impressionista o de geografia lingüística Fou collaborador, amb Hatzfeld i Darmesteter, del Dictionnaire général de la langue française sd, però 1890-1900 Els seus Essais de philologie française 1887 i Nouveaux essais de philologie française 1904, així com els Mélanges d’étymologie française 1902 1927 són models de rigor científic i d’erudició…
llei de Zipf
Lingüística i sociolingüística
Llei establerta pel psicòleg i psicolingüista nord-americà George Kingsley Zipf (1902-50), que estableix la relació entre la complexitat dels fonemes i llur freqüència: la complexitat dels fonemes i, semblantment, la longitud dels mots és inversament proporcional a llur freqüència.
Aquesta llei respon al principi del mínim esforç dels usuaris de la llengua Segons aquest principi, la llengua ideal per al parlant fóra la formada només per un sol mot, mentre que per al qui escolta ho fóra la que posseís per a cada significació un mot diferent En realitat, hi ha sempre un compromís entre aqueixes dues tendències, que Zipf descriu gràficament amb un sistema de coordenades en el qual les abscisses representen l’ordenació decreixent dels mots-tipus segons llur freqüència habitual, i les ordenades, la freqüència efectiva dels mots La corba tendeix a confondre's amb la diagonal…
Esteve Caseponce
Folklore
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Narrador, folklorista, poeta i traductor.
Sacerdot, fou professor de català a Perpinyà i rector d’Arles Vallespir Participà en la confecció d’un catecisme en català per a la diòcesi de Perpinyà i el 1906 assistí com a representant del Rosselló al Congrés de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona, on residí durant quinze anys després de jubilar-se 1908 Des del 1895 collaborà al setmanari La Croix des Pyrénées Orientales amb els pseudònims Hotentic i Mir i Nontoquis Amb el darrer signà una secció en català titulada “Una llesca de pa de casa”, en la qual aparegueren els primers Contes vallespirencs Aquestes narracions…
,
sintagma
Lingüística i sociolingüística
Tota combinació d’unitats lingüístiques dins la cadena parlada: re-construir; amb mi; la bona vida; escriu una carta; si volguessis, ho faries
.
Un sintagma suposa sempre la combinació, almenys, de dos elements per a constituir una unitat de funció dins l’extensió lineal del discurs, a partir de morfemes lexicals o gramaticals Aquesta unitat funcional, que és el sintagma, pot ésser des d’un simple mot fins a una oració, sintagma per excellència, i pot arribar a integrar-se, al seu torn, en una unitat de rang superior El terme sintagma sol anar acompanyat d’un qualificatiu que en defineix la categoria gramatical Els fonamentals són el sintagma nominal i el sintagma verbal El sintagma nominal té per base el nom substantiu, mot…
accadi
Lingüística i sociolingüística
Antiga llengua semítica parlada a Mesopotàmia, primer (2500-1950 aC) al centre del país i després arreu del territori.
Pertany a la branca nord-oriental, de la qual és l’única representant La més antiga de les llengües semítiques i, també, la de major difusió fou la lingua franca del Pròxim Orient i, ensems, la llengua de la diplomàcia durant quasi tot el segon millenni, estigué en ús, aproximadament, des del 2500 aC fins a l’era cristiana Experimentà una sèrie de canvis, el més important dels quals fou, a partir del 1950 aC, la seva divisió en dos grans dialectes, el babilònic i l' assiri , que evolucionaren a llur torn Hom distingeix, doncs, diverses fases en la llengua accadi antic 2500-1950,…