Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
zuni
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble amerindi pertanyent al grup dels indis pueblo de la família lingüística utoasteca que habita al centre-oest de Nou Mèxic (EUA).
Al s XVI habitaven les “set ciutats de Cíbola”, que la imaginació de Coronado i d’altres exploradors feia suposar com un imperi daurat La forma de vida tradicional era sedentària, i el conreu del blat de moro l’activitat econòmica bàsica Habitaven en pobles formats per cases de pedra que construïen en diversos nivells Organitzats en tretze clans matrilineals, destacaren per la seva activitat artesanal, especialment en el treball de l’argent, les turqueses i la ceràmica Els cerimonials religiosos eren molt elaborats Actualment viuen majoritàriament en reserves i conserven…
blackfoot
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble algonquí de les Praderies compost de tres tribus federades que parlen una mateixa llengua: els blackfeet
pròpiament dits o siksika
, els piegans
i els bloods
.
Ocupaven les regions al peu de les muntanyes Rocalloses, al voltant del curs superior del riu Saskatchewan Cada tribu estava dividida en diversos clans que se separaven i s’unien de manera intermitent La forma de vida tradicional es basava en la cacera del bisó americà, principal recurs alimentari, i en la guerra contra les tribus veïnes A mitjan s XVIII domesticaren el cavall, que esdevingué un element essencial de llur cultura Resistiren la penetració dels blancs fins a mitjan segle XIX però l’extinció del bisó americà acabà de precipitar-ne el declivi demogràfic Posteriorment, molts d’ells…
coreà
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada per uns 57 milions de persones a la península de Corea i a l’illa de Cheju, a la Xina (1 milió) i al Japó (663.000).
Formada a partir del parlar de Seül, consta de set vocals fonamentals i de vint-i-cinc consonants Té numeració decimal i fa un gran ús de sufixos que serveixen per a formar mots nominals, a partir principalment de radicals variables El verb és impersonal i no té noció del nombre La classificació lingüística no ha estat fixada encara, bé que hom la relaciona amb les llengües altaiques, tanmateix amb reserves Però cal notar la influència xinesa, sobretot en la llengua sàvia i en les classes intellectuals, a causa de la colonització de la regió pels xinesos segle II aC, de l’entrada…
Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols
Lingüística i sociolingüística
Recopilació de mots i expressions que els sectors cortesans i erudits havien d’evitar a l’hora de «parlar pertinentment», cosa que s’indica generalment afegint al mot considerat incorrecte la forma correcta.
L’obra és bàsicament un inventari de les formes lingüístiques prestigiades pels savis, els poetes i les persones qualificades de l’època fi del segle XV Les Regles constitueixen el primer testimoni de la vigència d’unes normes de bon ús lingüístic per al català Val la pena fer notar que quan es pot establir una oposició entre fenòmens dialectals contraposats, l’anàlisi de les formes recomanades revela que generalment les valencianes són les preferides En general, hom hi condemna els arcaismes i els neologismes, i especialment els vulgarismes, les formes populars i els dialectalismes, però…
,
Ramon Aramon i Serra

Ramon Aramon i Serra
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Historiografia catalana
Filòleg.
Vida Estudià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, de Barcelona amb Jordi Rubió i Francesc Martorell, al Centro de Estudios Históricos i a la Universitat de Madrid amb Ramón Menéndez Pidal i on es doctorà el 1930 i a les universitats de Berlín i Leipzig amb Ernst Gamillscheg i Walther von Wartburg Fou secretari redactor de la Secció Històrico-Arqueològica i tècnic de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i collaborador de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura A la Universitat Autònoma de…
, ,
català

Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…