Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
base radical
Lingüística i sociolingüística
Element que resta quan són llevats d’una paraula els morfemes temàtics, anomenat també arrel
.
base sufixal
Lingüística i sociolingüística
Element que resta quan no són llevats d’un mot els morfemes temàtics, anomenat també tema
.
base
Lingüística i sociolingüística
Element que resta d’un mot variable quan li són separats els afixos i els elements flexionals.
austromelanesi
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües parlades a l’arxipèlag caledoni que se separen de la resta de llengües melanèsies per trets pertanyents a un substrat antic.
El nombre de parlants de les llengües austromelanèsies és inferior als 50 000, i les llengües més parlades com l' andio i el ligu, no atenyen els 10 000 parlants
prominència
Lingüística i sociolingüística
Propietat d’un element lingüístic que fa que destaqui respecte a la resta d’elements del mateix context i que el subjecte l’assimili amb facilitat.
Ramon Balart i Granada
Lingüística i sociolingüística
Professor de llatí, net de Francesc Balart.
És autor de diversos poemes llatins en hexàmetres —com el dedicat al setge de Girona— la seva autobiografia, igualment en llatí, resta inèdita Fou elegit membre de l’Arcàdia de Roma
automatització
Lingüística i sociolingüística
Terme proposat pel lingüista txec Bohulav Havránek per a indicar certes tendències que presenta cada llengua a fer convencionals determinades construccions, aïllades o integrades en un conjunt superior, que prenen un sentit cada vegada més independent de la situació o el context que les havia determinades inicialment.
En català hi ha automatitzacions en ‘ves ara', ‘què vol que li digui', ‘miri' i moltes d’altres, la separació de les quals respecte als modismes i frases fetes no resta ben nítida, tot i ésser teòricament diferents
diasistema
Lingüística i sociolingüística
Descripció conjunta dels trets lingüístics comuns i discrepants de dues o més varietats dialectals.
Així, per exemple, per a representar el sistema vocàlic accentuat del rossellonès 1 i el de la resta del català continental 2, hom tindria el sistema següent El diasistema és aplicat especialment en la descripció de dialectes de frontera
Ambrogio Calepino
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Lexicògraf italià i religiós augustinià.
Publicà un diccionari llatí-italià 1502, que posteriorment fou ampliat amb la correspondència amb altres idiomes 11 llengües a l’edició de Basilea del 1590 Tingué una gran difusió, i el nom de calepino restà com a genèric de diccionari