Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
buriat
Lingüística i sociolingüística
Llengua mongòlica, dividida en diversos dialectes, entre els quals el khori-buriat, de la República dels Buriats, i el bargu-buriat, de la regió de Khajlar.
D’ençà de la Revolució Soviètica, posseeix un alfabet propi, en caràcters ciríllics, i ha conegut un cert desenvolupament literari
àvar
Lingüística i sociolingüística
Llengua del subgrup llengües daguestàniques
del grup nakhodaguestànic de les llengües caucàsiques septentrionals, parlada pels àvars.
Comprèn una sèrie de dialectes molt diversificats És una de les llengües vehiculars del Daguestan, emprada ja al sXIX, amb caràcters àrabs modificats, per a la propaganda musulmana Després de la Revolució Russa ha estat escrita en caràcters llatins modificats i actualment en caràcters ciríllics A part una rica literatura popular oral, existeix una literatura culta escrita, el principal representant de la qual és Hamsat Tsadassa 1877-1951
sistema Pinyin
Lingüística i sociolingüística
Sistema de transcripció del xinès estàndard a l’alfabet llatí, oficial a la República Popular de la Xina des de 1957.
Fou creat pel lingüista Zhou Youguang per encàrrec del règim comunista xinès amb l'objectiu de difondre la pronúncia del mandarí de Pequín com a estàndard a la resta del país i per unificar les formes dels noms propis en documents oficials i diplomàtics Consta de 20 consonants i 6 vocals de l’alfabet llatí Té els precedents en diversos intents del principi del segle XX de crear un alfabet fonètic, que tingueren un fort impuls a partir de la revolució 1949 L’ús exclusiu del Pinyin per part del govern de la Xina continental a partir del 1979 contribuí a arraconar altres sistemes…
Vincenzo Monti
Lingüística i sociolingüística
Literatura italiana
Escriptor i filòleg italià.
Dotat d’una notable vena poètica classicista, conreà un tipus de poesia acadèmica i mundana Protegit per Pius VI, escriví Il pellegrino apostolico 1782, la Feroniade, les tragèdies Aristodemo 1786 i Galeotto Manfredi 1788 i el poema La Basvilliana 1793, contra la Revolució Francesa, que, però, cantà a l’època de la República Cisalpina Celebrà també les empreses napoleòniques en diversos poemes Bardo della Selva Nera 1806, entre altres Hom li deu la notable traducció de la Ilíada 1810 En època de la dominació austríaca exaltà aquest govern en poemes com Ritorno di Astrea 1816 Els…
Boris Leonidovic Pasternak
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor i traductor rus.
Els seus primers poemes tenen un marcat caràcter simbolista Bliznec v tucakh ‘Bessó als núvols’, 1914, Poverkh bar'erov ‘Sobre les barreres’, 1917, Sestra moja zizn ‘Ma germana, la vida’, 1922 Les obres posteriors es caracteritzen per la visió individual de la realitat, la complexitat de les imatges i el refinament del llenguatge Lejtenant Schmidt ‘El tinent Schmidt’, 1926, Dev'at'sot p'atyj god ‘L’any 1905’, 1927, Vtoroje rozdenije ‘El segon naixement’, 1932 Pasternak conreà simultàniament la poesia i la prosa El 1956 publicà fora de l’URSS Doktor Zivago , retaule dels anys de…
Zhou Youguang
Lingüística i sociolingüística
Lingüista, economista i escriptor xinès.
De nom de naixement Zhou Yaoping, provenia d’una família de funcionaris de la dinastia Qing Estudià a Xangai lingüística i economia, títol que obtingué a la Universitat de Guanghua 1927 Després de la invasió japonesa 1933 fugí a Chongqin i treballà en un banc, que el 1946 l’envià com a representant als Estats Units El 1949, després de la presa del poder pels comunistes, retornà a la Xina i fou professor d’economia a la Universitat de Fudan Xangai A la segona meitat dels anys cinquanta anà a Pequín a requeriment de les autoritats, que reclamaven un lingüista per a simplificar l’escriptura del…
Domènec Guansé i Salesas
Lingüística i sociolingüística
Periodisme
Literatura catalana
Teatre
Novel·lista, dramaturg, crític literari, assagista i traductor.
De formació autodidàctica, collaborà assíduament al Diario de Tarragona El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a Mirador i redactor i crític de teatre a La Publicitat i La Nau Com a narrador ha publicat novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932 i Una nit 1935 aquestes dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats per l’…
,
Joan Crexells i Vallhonrat

Joan Crexells
Filosofia
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Humanista, filòsof, traductor i escriptor.
Vida i obra Estudià comerç i dret a la Universitat de Barcelona més per imperatiu familiar que per vocació pròpia Al mateix temps, realitzà estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1913-14 i als Estudis Universitaris Catalans Interessat en la problemàtica del pensament, aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia Aprofundí els estudis de filosofia i d’estadística a Berlín —on fou deixeble de Rudolf Stammler, professor de filosofia del dret—, Munic, Londres i Madrid El 1925 es llicencià en dret a Barcelona Del seu període de formació universitària cal…
, ,
lingüística antropològica
Lingüística i sociolingüística
Estudi de les llengües dites «exòtiques» o «salvatges» (que cauen fora dels grups indoeuropeu, semita, ugrofinès, xinès o japonès).
Fou iniciada pels europeus els coreans, tanmateix, tenen una tradició lingüística pròpia molt antiga al s XVI, com a conseqüència del descobriment d’Amèrica i de les primeres exploracions de l’Àfrica Els primers treballs, fets per missioners i afeccionats, eren en general d’una qualitat molt baixa, i Wilhelm von Humboldt fou l’únic gran lingüista general, abans del s XX, que els aprofità Vers el 1910 hom començà d’apreciar clarament el valor, amb vista a la lingüística general, de la coneixença de les llengües més diverses Deixant de banda algun seguidor de Humboldt, tal com FN Finck, i algun…
Jaume Vidal i Alcover
Jaume Vidal i Alcover
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor i filòleg.
Vida i obra Nebot de Joan Alcover Es llicencià en dret 1946 i en filosofia i lletres 1972 El 1976 es doctorà en filologia catalana per la Universitat de Barcelona Fou professor de literatura i de crítica literària a la delegació tarragonina d’aquesta universitat, de la qual esdevingué el primer catedràtic de filologia catalana És autor d’una extensa obra poètica, narrativa i teatral, en què destaquen la seva sensibilitat en l’ús de la llengua literària i una vocació didàctica en el seu tractament, i també una profunda preocupació per la manera com l’home esmerça la pròpia vida Són…
,