Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
mordovià
Lingüística i sociolingüística
Llengua pertanyent al grup finoúgric de la família uraliana, parlada per més d’un milió de persones, barrejades amb russos, tàtars, baixkirs i txuvaixos, en una zona extensa de Rússia que va del riu Oka a l’oest fins al riu Belaja a l’est.
Ultra els trets uralians comuns, el mordovià és caracteritzat per la distinció entre declinació indefinida i definida aquesta amb article posposat, per la possibilitat que el verb integri el complement directe pronominal conjugació determinada o objectiva, per la conjugació del predicat nominal i per la gran quantitat dels manlleus russos i tàtars El mordovià està fragmentat en dos dialectes principals, l’oriental o erza i l’occidental o mokša , força diferents Després del 1917 ambdós dialectes donaren origen a les respectives normes escrites i llengües literàries
David Frischmann
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Assagista, crític, traductor i novel·lista polonès d’origen jueu en ídix i hebreu.
Preocupat per l’anacronisme i l’estretor de la cultura hebrea, s’imposà com a tasca principal la seva modernització En aquest sentit, es destaquen les seves traduccions de clàssics alemanys, francesos, anglesos i russos És autor, així mateix, de novelles on a través de la biografia de personatges concrets es reflecteixen els conflictes entre la tradició jueva i la societat gentil Jom ha - Kippurim , 1881 Les seves Cartes sobre literatura han estat d’una gran importància en la formació de la crítica hebrea actual
kazakh
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua que integra la branca aralocaspiana de la família altaica, parlada per uns 9,5 milions de persones.
D’aquestes, més d’un 70% corresponen al Kazakhstan, on és llengua oficial, el 12,5% a la Xina, el 8,5% a l’Uzbekistan i el 6% a Rússia Té tradició escrita des de mitjan segle XIX Inicialment se serví de alfabet àrab i, des de mitjan s XX, del ciríllic La primera literatura kazakh era basada en la poesia popular i en cançons, i era estimulada per improvisadors espontanis, una mena de bards, el més famós dels quals fou Zambul Žabajev 1846-1945 en la literatura moderna hi ha dos autors de relleu Abai Kunanbajev 1845-1909, que s’inspirà en patrons russos, i Mukhtar O Evesov 1897-1961…
finès
Lingüística i sociolingüística
Llengua finoúgrica del grup baltofinès, anomenada suomi pels seus parlants.
El parlen uns 5 000 000 d’individus, principalment a Finlàndia, però també a les zones veïnes de Noruega, Suècia i Rússia, als Estats Units i a Austràlia Els primers texts escrits en finès procedeixen de mitjan s XVI Ultra els trets baltofinesos comuns, són característiques del finès l’harmonia vocàlica conseqüent, la riquesa en diftongs i l’accent fix carregat sobre la primera síllaba La subordinació per mitjà de conjuncions és poc freqüent, perquè les accions subordinades són expressades preferentment per formes no personals del verb El finès crea amb gran facilitat mots composts, la qual…
txeremís | txeremissa
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble finoúgric establert entre el curs mitjà del Volga i el V’atka.
Els txeremissos estigueren sotmesos als khàzars segle VIII, als búlgars del Volga segles IX-XIII i als mongols Caigut el kanat de Kazan’ 1552, passaren a dependre dels russos Anomenats també maris , constituïren la República Socialista Soviètica Autònoma dels Maris, dins la RSFSR, actualment República dels Maris, on són majoria, bé que hi ha txeremissos a les repúbliques dels Tàtars i dels Udmurts, a Baixkíria i al Kazakhstan Llur llengua, pertanyent a la branca finoúgrica de la família uraliana, dita també mari , és parlada per unes 600000 persones 1993 als territoris esmentats…
ucraïnès
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava que pertany, amb el rus i el bielorús, a la branca oriental de les llengües eslaves.
A mitjan anys noranta era parlada per uns 38 milions de persones, 33530000 de les quals la tenien com a llengua materna a Ucraïna, on és oficial La resta dels parlants és repartida per les diverses comunitats ucraïneses del món, especialment a Rússia i a alguns altres estats de l’antiga URSS, part de l’Europa oriental, els EUA i el Canadà Amb la cristianització del regne de Kíev, el vell eslau procedent de Bulgària fou introduït com a llengua escrita de l’Església oriental eslava Només en la literatura profana documents, cròniques, comèdies s’introduïren elements del llenguatge colloquial,…
Ludwik Lejzer Zamenhof
Lejzer Ludwik Zamenhof
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Filantrop i lingüista jueu polonès.
Estudià a Moscou i Varsòvia, on es graduà en medicina el 1885 i exercí professionalment com a oculista L’experiència de la seva ciutat natal, on convivien en un ambient conflictiu russos, polonesos, alemanys, lituans, bielorrussos i jueus de llengua ídix , el portà a emprendre la tasca de cercar una llengua de comprensió internacional Descartades les opcions de llengües antigues com ara el grec o el llatí o algunes llengües modernes d’àmplia difusió —per les arbitrarietats gramaticals pròpies de les llengües naturals, les dificultats d’aprenentatge i la identificació amb un determinat poble o…
alfabet

Alfabets fenici i grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de les lletres emprades en l’escriptura d’un llenguatge.
És un mot compost de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa i beta També és emprat el terme abecedari És el tipus d’escriptura més comú en el món d’avui i s’oposa a l’escriptura ideogràfica i a la sillàbica escriptura L’alfabet és un sistema d’escriptura basat en el principi de la correspondència d’un signe per a cada so o fonema La descoberta de l’alfabet correspon principalment als fenicis L’essencial en l’elaboració de l’escriptura fenícia, hom creu actualment, ha estat d’arribar a concebre la possibilitat de notar qualsevol mot mitjançant només els signes consonàntics Quant…