Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
símbol
Lingüística i sociolingüística
Signe.
Saussure i altres han rebutjat aquesta definició adduint l’arbitrarietat de relació gairebé absoluta que hi ha entre els signes i les coses significades, enfront de la relació o la motivació que d’alguna manera sempre hi ha entre el símbol i la cosa simbolitzada, com la calavera i la mort D’altres posen en relleu més aviat el fet que els signes sempre formen sistemes de relacions, com, per exemple, els fonemes consonàntics d’una llengua en canvi, els símbols no ho fan necessàriament, com, per exemple, les banderes dels països membres de l’ONU
V
Lingüística i sociolingüística
Abreviatura de victòria, usat pels aliats durant la Segona Guerra Mundial.
Actualment hom sol indicar aquest símbol amb l’índex i amb el dit del mig
marca zero
Lingüística i sociolingüística
Absència d’un tret formal o semàntic en un sistema lingüístic on les unitats són definides les unes respecte a les altres per la presència o l’absència d’aquest tret.
Aquesta absència constitueix un tret distintiu o pertinent, i és tan significativa com la seva mateixa presència Per exemple, en l’oposició de gènere entre masculí i femení, en català, en els mots que presenten una terminació pròpia per al femení blanca , el masculí blanc té la marca zero en la terminació Semblantment, dorm, surt , presenten marca zero en la desinència verbal els fonemes sords p, t, k , tenen la marca zero de qualitat, per l’absència de sonoritat, que tenen els fonemes sonors correlatius b, d, g El símbol de la marca zero és Ø
arbre de derivació d’una frase

©
Lingüística i sociolingüística
Diagrama en forma d’arbre dels constituents immediats de la frase.
el fet que Operant sobre la cadena terminal d’aquest gràfic, una transformació nominalitzadora obtindrà el suïcidi de la seva dona a partir de la frase dominada, i dues transformacions de supressió eliminaran BB i de la seva dona i finalment, les “regles d’ajustament” donaran la representació fonològica de la frase, d’on s’ha de derivar la fonètica La simple inspecció del diagrama revela un fet crucial que l’estructura profunda d’aquesta frase és molt més complexa que la de la frase En Pere ha dut la seva dona a la platja , molt semblant superficialment A la primera frase, en efecte, la seva…
Jossette Rey-Debove
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i lexicògrafa francesa.
Fundadora, juntament amb el seu marit, Alain Rey, dels Dictionnaires Le Robert En el si d’aquesta editorial s’erigí com un símbol de rigor científic i originalitat editorial Collaborà al Grand Robert de la langue française , Le Petit Robert , Le Robert des Enfants , Le dictionnaire du français langue étrangère i el Robert Méthodique-Brio A més, fou una pedagoga incansable i treballà a La Sorbonne, a la Université Paris VII-Denis Diderot i a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales, on formà nombrosos especialistes en la pràctica lexicogràfica També fou una teòrica…
conflicte lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Cas específic de conflicte intergrupal en què les diferències idiomàtiques esdevenen el símbol fonamental de l’antagonisme.
La relació conflictiva coincideix, bé que no sempre, amb l’hostilitat existent, dins un estat de base plurinacional, entre els diversos grups, i sol incidir amb diferències de classes i estatus L’idioma constitueix l’element de cohesió primària, en aguditzar la consciència i la visibilitat de l’antagonisme El conflicte lingüístic sol ésser subjacent en els fenòmens de bilingüisme coactiu o de diglòssia feta tradicional Els seus termes últims són la substitució lingüística, per assimilació de la cultura dominant, o bé la normalització lingüística i cultural dels grups en desavantatge
univers del discurs
Lingüística i sociolingüística
Conjunt format per un context lingüístic o conceptual i per unes circumstàncies determinades, en el qual tot signe i tot símbol assoleixen significat, prescindint que els correspongui o no un objecte real.
Projecció exterior de la cultura catalana 2011
Lingüística i sociolingüística
Folklore
Art
Cinematografia
Gastronomia
Literatura catalana
Música
Teatre
La pellícula Pa negre va ser preseleccionada per als Oscar © Festival Internacional de Cine de Donostia - San Sebastián Si de totes les expressions artístiques existents, la coneguda com a setè art és la que ara per ara té més impacte mundial, el 2011 es podria considerar l’any en què la cultura catalana es va projectar a l’exterior amb més força de la mà de la pellícula Pa negre La pellícula d’Agustí Villaronga, sobre una novella d’Emili Teixidor, va ser l’escollida, el 28 de setembre, per a representar l’Estat espanyol a l’edició 2011 dels Oscar de Hollywood en la categoria de millor…
alfabet

Alfabets fenici i grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de les lletres emprades en l’escriptura d’un llenguatge.
És un mot compost de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa i beta També és emprat el terme abecedari És el tipus d’escriptura més comú en el món d’avui i s’oposa a l’escriptura ideogràfica i a la sillàbica escriptura L’alfabet és un sistema d’escriptura basat en el principi de la correspondència d’un signe per a cada so o fonema La descoberta de l’alfabet correspon principalment als fenicis L’essencial en l’elaboració de l’escriptura fenícia, hom creu actualment, ha estat d’arribar a concebre la possibilitat de notar qualsevol mot mitjançant només els signes consonàntics Quant…
català

Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…