Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
adamauaubanguià
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família nigerocongolesa.
És conegut també com a adamauaoriental Hom no pot establir-ne definitivament la classificació, tot i que el sistema de sufixos en el subgrup adamaua i de prefixos en el subgrup ubanguià semblen provar el parentiu amb els altres grups de la branca
llengües sudàniques
Lingüística i sociolingüística
Llengües africanes parlades en una àrea que va des del sud d’Egipte al nord de Tanzània i des d’Etiòpia i Kenya fins al Txad i que segons la classificació de Greenberg pertanyen a la subfamília xarinilòtic o macrosudànica de la gran família niloticosahariana.
Hom les classifica en el grup de llengües sudàniques orientals, entre les quals hi ha el subgrup de llengües nubianes i el de les llengües nilòtiques, i en llengües sudàniques centrals , entre les quals hi ha el kunama, el berta, el songhai i el fur
llengües eslaves
Lingüística i sociolingüística
Grup lingüístic pertanyent al tronc indoeuropeu.
Fins al segle X la llengua comuna dels pobles de l’Europa oriental i Rússia fou l’eslau de primer en sorgiren dialectes i més tard llengües amb característiques pròpies Llur escriptura més característica és la ciríllica Al subgrup meridional pertanyen una sèrie de parles, localitzades entre l’Adriàtica i la mar Negra, que han originat quatre llengües diferents el serbocroat, d’alfabet llatí a Croàcia i ciríllic a Sèrbia, amb característiques sintàctiques i gramaticals semblants a les del rus l’eslovè, emparentat amb el serbocroat, d’alfabet llatí, parlat al NW de Iugoslàvia el…
austronèsic
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües, també anomenades malaiopolinèsies, originària de la península indostànica i àmpliament difosa a l’àrea del Pacífic.
Comprèn més de 300 llengües, dividides en dos grups l’indonesi uns 125 milions de parlants, que inclou, entre d’altres, el malai , el javanès , el tagàlog i el malgaix i el grup dit oceànic més d’un milió de parlants, que comprèn les llengües micronèsies, les melanèsies i les polinèsies 650000 parlants, essent aquest darrer el subgrup més important, que conté, entre d’altres, el tahitià , el hawaià , el maori , el fijià , el palauà i el samoà Característiques principals i comunes són l’estructura morfològica aglutinant i el simple sistema fonemàtic Té una gran majoria de mots…
pahari
Lingüística i sociolingüística
Subgrup occidental de la família indoària.
Parlat per uns quatre milions de persones, s’estén des de la zona meridional del Caixmir fins a Sikkim i el Nepal, i comprèn tres variants principals el pahari oriental nepalès, el central i l’occidental
llengües turqueses
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família de les llengües altaiques.
Es parlen en una extensa zona de l’Àsia, que va des de Turquia fins a Sibèria passant per les estepes de l’Àsia central Iran, Afganistan, Rússia i Xina, per uns 110 milions de persones cap a la meitat de la dècada de 1990 L’antic turquès o prototurquès és el que correspon a les inscripcions rúniques d'Orkhon segle VIII i de Ienissei segles VII i VIII, juntament amb l’uigur antic El denominat turquès mitjà agrupa el conjunt de llengües parlades pels qarakànides, els cumans i el poble del Kiptxak i de Coràsmia, juntament amb el txagatai literari L’anomenat turquès modern , integrat per un…
nuer
Lingüística i sociolingüística
Llengua del subgrup nilòtic parlada pels nuers.
serbocroat
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava del subgrup meridional o balcànic.
És parlada per uns 16 500 milions de persones 1995, majoritàriament als estats de Sèrbia i Montenegro 8 150 000, Croàcia 4 590 000 i Bòsnia i Hercegovina 3 430 000, en els quals és llengua oficial Hi ha també comunitats de parlants d’aquesta llengua a Àustria 175 000, Eslovènia 155 000 i els EUA 130 000 i, més petites, a Hongria, Romania i el Canadà El nom fa referència a dues ètnies diferents —els serbis, de religió ortodoxa i els croats, catòlics—, tot i que es tracta d’una sola llengua, amb variants dialectals que responen a circumstàncies historicoculturals diferents A aquestes dues…
marathi
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea del grup indoari (subgrup occidental).
Derivada del pràcrit mahārāshtri i parlada per uns 30 milions de persones, al sud i a l’est de Bombai, i amb variants dialectals, com el becarī , el deshī, el varhādī , el nāgpuri el sangameṣvari , al segle XII assolí categoria literària amb els comentaris del Bhagavad-Gītā de Jnāndev La poesia religiosa de Namdev segle XIV, Eknāth segle XVI i Tukārām segle XVII fomentà la consciència d’unitat nacional La literatura moderna és ben representada en tots els gèneres, amb autors com Tilak, Apte, Ketkar, Joshī i Gokhale
bobo
Lingüística i sociolingüística
Llengua del subgrup voltaic, del grup de llengües nigerocongoleses, parlada pels bobos.