austronèsic

malaiopolinesi
m
Lingüística i sociolingüística

Família de llengües, també anomenades malaiopolinèsies, originària de la península indostànica i àmpliament difosa a l’àrea del Pacífic.

Comprèn més de 300 llengües, dividides en dos grups: l’indonesi (uns 125 milions de parlants), que inclou, entre d’altres, el malai, el javanès, el tagàlog i el malgaix; i el grup dit oceànic (més d’un milió de parlants), que comprèn les llengües micronèsies, les melanèsies i les polinèsies (650.000 parlants), essent aquest darrer el subgrup més important, que conté, entre d’altres, el tahitià, el hawaià, el maori, el fijià, el palauà i el samoà. Característiques principals i comunes són l’estructura morfològica aglutinant i el simple sistema fonemàtic. Té una gran majoria de mots disil·làbics i una gran concisió en la significació.