Resultats de la cerca

Filla de republicans exiliats, tornà a Catalunya amb dos anys Es formà en llengües romàniques El 1974 s’establí a Itàlia, primer a Nàpols, on treballà a la universitat com a professora de castellà, i més tard ensenyà llengua i literatura catalanes a les universitats de Florència i Pisa Reconeguda especialista en l’obra de Mercè Rodoreda, durant quatre dècades traduí a l’italià la seva obra També és autora de la traducció italiana de les Poesies futuristes de Joan Salvat-Papasseit 1990, i el 2003, juntament amb Anna Baggiani, de la  Doctrina pueril  de Ramon Llull També …

Estudià a Barcelona, on es llicencià en pedagogia i psicologia i s’especialitzà en didàctica de llengües estrangeres Se n'anà als EUA, on es doctorà en filologia i literatura a la Yale University En tornar a Catalunya, ensenyà llengua i literatura a la Seu d’Urgell, Olot i Barcelona i treballà en tècniques d’ensenyament orientades a grups amb circumstàncies especials El 1988 s’establí als EUA, on, a Califòrnia, treballà 1991 en l’educació i l’adaptació d’infants originaris de països llatinoamericans o altres de parla castellana També ha estat professora a la…

A Tinc dos germans l’un estudia i l’altre treballa, hi ha ellipsi de la forma germà després de l’un i de l’altre

Treballà en els camps de la fonètica i la romanística, sobretot És autor de Nya vägar inom språkforskningen ‘Els nous camins de la lingüística’, 1959 i de Språket och manniskan ‘La llengua i l’home’, 1966, dels quals hi ha traducció castellana

Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà amb un estudi sobre Lucreci Seguí estudis de filologia clàssica a Alemanya Treballà per a la Fundació Bernat Metge i, juntament amb Anna Maria de Saavedra i Macià , hi traduí les Heroides 1927 i les Metamorfosis 1930-32 d’Ovidi

Fou professor a la Universitat de Pisa 1905-49 Dedicà els seus principals estudis a la dialectologia italiana, especialment els parlars centre-meridionals El 1924 fundà la revista “Italia dialettale” Treballà àmpliament en el camp de l’onomasiologia romànica I nomi romanzi delle stagioni e dei mesi , 1904 Publicà nombrosos estudis Saggi linguistici , 1959, etc

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1929, i doctorat en dret internacional a Madrid 1931, del 1934 al 1939 fou magistrat i jutge a la Comissaria General d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya Després de la Guerra Civil Espanyola s’exilià a França 1939-42 i aquest darrer any a Mèxic, on treballà en el ram de les assegurances El 1946 entrà en contacte amb la institució quàquera Pendle Hill d’estudis religiosos i socials, on estudià Establert als Estats Units, on es casà el 1947, del 1948 al 1960 treballà al Michigan College com a professor de…

Fou alumne de Pompeu Fabra, a Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres, publicà La conjugació dels verbs en valencià 1934, la introducció al Diccionari de la rima de FFerrer i Pastor 1956 i diversos articles sobre el català del País Valencià, alguns dels quals amb el pseudònim de Guillem Renat i Ferris Treballà al seminari de lexicografia de la Real Academia Española

Professor de romanística i anglística a la Universitat de Göttingen Treballà sobre la literatura castellana Poema del Cid , 1879 i els cançoners, la francesa Jean de Mairet , 1888 i l’alemanya i l’anglesa medievals Kürenberg und die Nibelungen , 1874 Brut , 1877 El 1881 fundà i dirigí la revista “Romanische Forschungen” i el 1890 el Kritischer Bericht für die Fortschritte der romanischen Philologie

Treballà especialment sobre la fonètica Fonetik , 1897 i la lingüística general Language, its Nature, Development and Origin , ‘Natura, desenvolupament i origen de la llengua’, 1922 La seva influència sobre la renovació de l’ensenyament de les llengües modernes ha estat considerable Sprogundervisning , ‘L’ensenyament dels idiomes’, 1901 Interessat per les llengües artificials, inventà el novial An International Language , 1928 Novial Lexike , 1930