Resultats de la cerca

És una forma popular, dit a vegades despectivament, usada principalment per sectors socials asturians cultes i castellanitzats Aquesta denominació és coneguda des del segle XVIII

Modernament és molt usada en assemblees i congressos que tenen una participació internacional els assistents poden seleccionar, mitjançant uns auriculars, la traducció en la llengua desitjada, que van efectuant els diversos traductors des d’unes cabines insonoritzades

La denominació, usada en diversos reculls antics de mots l' Onomasticon de Juli Pòllux, del 180, sobre terminologia d’institucions i costums grecs, ha arribat fins avui amb el sentit de recopilació de topònims, mots tècnics, etc

Parlada a l’Azerbaidjan, on és llengua oficial, per uns 7 milions de persones, al N de l’Iran per uns 10,5 milions, i també a Rússia, a l’Iraq i a la resta del Caucas, l’àzeri és una llengua de cultura, ja d’ús literari a l’època clàssica de la literatura turca és, a més, llengua franca a tota la Transcaucàsia i fins al Daguestan L’alfabet àrab de l’àzeri és conservat a l’Iran, on tanmateix aquesta llengua és usada gairebé exclusivament oralment A l’Azerbaidjan soviètic, el 1939 li fou adaptat l’alfabet ciríllic, i en accedir a la independència, el 1991, fou adoptat l’alfabet…

S'oposa a llengua culta És denominada també, preferentment, llengua colloquial o conversacional

Per a Saussure i els estructuralistes, la llengua és un sistema d’unitats basat en relacions d’oposició, associació, etc, i subjecte a unes regles la parla, en canvi, és la realització, l’ús individual de la llengua Aquesta distinció ha estat matisada i desenvolupada per Chomsky, amb els conceptes de competència i actuació Horitzontalment, hom distingeix varietats lingüístiques com el dialecte i el parlar Verticalment, hom destria diversos nivells lingüístics popular , corresponent a les capes més humils de parlants familiar , marcat per un cert grau d’intimitat tècnic , propi de certs…

Aquesta classificació és ara poc usada perquè, com feren veure A Meillet i E Sapir, és un concepte descriptiu basat en una teoria genètica indemostrable La teoria en què creien els primers comparatistes era que tota forma de flexió havia sorgit per aglutinació a un mot d’un altre mot que es redueix a element formal desinència o altre, com, per exemple, el futur portaré que prové de portar he , ‘he de portar’ Aleshores, les llengües aglutinants serien les que es troben en un primer període d’aquest procés, és a dir, els mots de les quals són encadenaments al voltant de l’arrel, d’…

No, en canvi, les formes limitades, com els afixos estima-ble, re-presentar