Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Priscià
Lingüística i sociolingüística
Gramàtic llatí.
Visqué a Bizanci i ensenyà llengua llatina sota el regnat de l’emperador Anastasi, al qual dedicà un Panegíric Escriví la més important de les gramàtiques llatines de l’antiguitat, la Institutio de arte grammatica , en 18 llibres anomenats Priscianus maior els 16 primers, i Priscianus minor els dos restants A l’edat mitjana gaudí d’una gran fama Com a mestre indiscutit, la seva gramàtica figurà en totes les biblioteques més importants de l’època, entre les quals la del monestir de Ripoll
Amarasiṁha
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Lexicògraf, poeta i estadista hindú.
La tradició el situa a la cort de Vikramāditya Escriví un lèxic versificat, l' Amarakośa ‘Vocabulari d’Amara’, que ha tingut una gran importància per a l’estudi del sànscrit
apabhraṁśa
Lingüística i sociolingüística
Cada un dels dialectes pràcrit
desenvolupats entre els s. VI i X.
Lingüística 2016
Lingüística i sociolingüística
A Catalunya es va detectar una disminució de l'ús del català en llocs com el petit comerç o la consulta del metge © Fototeca2 / Andrey Stratilatov / Fotoliacom La realitat socioeconòmica dels territoris de llengua catalana actual ha impactat de ple en la realitat sociolingüística de la llengua, perquè, d’una banda, els últims anys s’ha incorporat un gruix molt important de població alloglota i, de l’altra, les dinàmiques demogràfiques internes han vist com el retrocés de la fecunditat de la població autòctona fa que els grups catalanoparlants més vells es vegin reemplaçats per grups joves…
púnic
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del fenici parlat a Cartago i a les seves colònies.
És documentat des del ~600 fins al 146 aC caiguda de Cartago, que donà pas al neopúnic , l’ús del qual es prolongà fins al s VI dC Les diferències del púnic respecte al fenici són d’ordre lingüístic, degudes a l’evolució interna de la parla i, sobretot, al substrat libicoberber de Cartago ús més freqüent de les matres lectionis , de l’article, etc i gràfic l’escriptura és més cursiva En el neopúnic aquestes diferències s’accentuaren emprament regular de matres lectionis com a vocals, confusió de les guturals, escriptura molt cursiva fins al punt d’esdevenir illegibles els texts, etc Les…
reciprocitat
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, funció en la qual només hi ha functius de la mateixa classe.
Constants en català l’existència de noms comptables — home, llaç, etc— exigeix l’existència de noms mesurables — llet, vi, etc—, i al revès o variables en català els neutres — això, allò , etc— exigeixen l’existència del masculí i el femení — aquest, aquesta etc—, però no al revès — blanc, blanca no tenen neutre—
sahídic
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de la llengua copta anomenat antigament dialecte tebà.
Era originari de la regió d’Hermòpolis, però ja a la meitat del s VI arribà, sota la influència del monaquisme de sant Pacomi, a imposar-se com a llengua literària i parlada en tota la part de la vall del Nil compresa entre el Caire i Tebes Tingué la màxima expansió al començament del s XV, que ocupà tota la vall des del Caire fins a ‘Aswân Són escrits en aquest dialecte la major part dels manuscrits gnòstics trobats a Nag-Hammadi el 1945
homosemització
Lingüística i sociolingüística
Modalitat d’etimologia popular consistent en una aproximació del contingut d’un significant al d’un altre amb el qual es troba en situació de paronímia o d’homonínia.
Per exemple, el verb amarar “mullar impregnant”, “aigualir un líquid”, provinent molt probablement del llatí emerare , derivat de merus “pur” i usat en el sentit de “fer que el vi deixi de ser pur mesclant-hi aigua” ha pogut ser interpretat com a procedent de mar , d’in “xopar” el mot bridge “joc de cartes”, prové, sembla, d’un nom turc, biritch , però, per semblança amb l’anglès bridge “pont” i per la mena de “pont” que s’estableix entre els jugadors, se li ha pogut atribuir una etimologia anglesa
llenguadocià
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de l’occità mitjà que, juntament amb el provençal, forma el grup lingüístic més conservador i menys allunyat de la llengua clàssica de l’edat mitjana.
Partint d’ell, com a forma equidistant de les diverses parles occitanes, Loïs Alibèrt intentà de fixar l’occità modern Comprèn diversos subdialectes el meridional central, tolosà, foixenc, donasanenc, narbonès, el septentrional roergat, gavaldanès, orlhaguès, l' occidental agenès, carcinol, albigès i l' oriental besierenc, montpellerí, cevenol Els trets més característics de la seva fesomia lingüística són manteniment dels grups llatins ca i ga cantar, gaug, gal , dels diftongs i triftongs paire, buou , de la l intervocàlica, tant si procedeix de l o ll llatines pala, salar, galina , i del…
pràcrit
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües vernacles derivades del protoari (adibhasa), sota la influència dels parlars autòctons de l’Índia.
El mot vol dir ‘natural’ o corrent, per distingir-lo del sàsnscrit literari, perfecte i artificial Certes formes pràcrites apareixen ja en el mateix llenguatge vèdic Entre els pràcrits més antics s VI a l’XI cal comptar el pali i l’ardha-magadhi, que són les llengües canòniques respectives del budisme theravada i d’una part de la tradició jaina Una sèrie de dialectes més tardans apareixen en els drames sànscrits, on les dones i els criats parlen pràcrit en lloc de sànscrit Un estadi ulterior és constituït pels apabhraPmṁa o llengües corruptes, que representen l’origen de les llengües…