Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
llengua vehicular
Lingüística i sociolingüística
Llengua de comunicació entre parlants de llengües maternes diferents, particularment quan no és la pròpia de cap dels interlocutors.
discurs general
Lingüística i sociolingüística
Producció lingüística oral o escrita caracteritzada per vehicular un coneixement de caràcter general.
L’emissor del discurs general pot ésser qualsevol parlant de la llengua
beach-la-mar
Lingüística i sociolingüística
Principal llengua vehicular de la Melanèsia i de les costes orientals de Nova Guinea.
És bàsicament un pidgin-english introduït pels europeus en llurs relacions comercials amb els papús i els melanesis, estès posteriorment pels contactes entre indígenes de llengua pròpia diferent
discurs especialitzat
Lingüística i sociolingüística
Producció lingüística oral o escrita caracteritzada per vehicular un coneixement especialitzat relacionat amb una temàtica específica.
L’emissor del discurs especialitzat sempre és un especialista en una situació de transmissió de coneixement especialitzat El discurs especialitzat és concís quant a la forma, precís quant al contingut que reflecteix la conceptualització d’una matèria especialitzada i sistemàtic quant a l’estructura interna
baix alemany
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Grup dels parlars germànics occidentals —amb exclusió de l’anglofrisó— que no han sofert la segona mutació consonàntica que ha donat lloc a la diferenciació de l’alt alemany.
Els parlars baix-alemanys conserven, per tant, les oclusives sordes que han passat en alt alemany a fricatives o africades així, hom troba al baix alemany slapen , Pund , dat , maken , enfront de l’alt alemany Schlafen , Pfund , das , machen La història del baix alemany es divideix en el període de l’antic baix alemany o antic saxó del 800 al 1200, el del mitjà baix alemany 1200-1600 i els dels actuals dialectes Niederdeutsch o Plattdeutsch des del 1600 Les isoglosses del fenomen de la mutació consonàntica no coincideixen d’una manera absoluta quan hom les refereix a posicions o lexemes…
mandé
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües nigerocongoleses de la superfamília nigerokurdufaniana parlades pels pobles mandés, la meitat dels quals les tenen com a llengua materna, i la resta, com a llengua vehicular.
Aquestes llengües tendeixen a estendre's per tota l’Àfrica occidental Hom les classifica en dos grups l'occidental que inclou el malinke, el mandinka, el mende, el soninke, etc i l'oriental que inclou el mano, el samo, el tura, etc
Lingüística 2011
Lingüística i sociolingüística
La posició del català com a llengua de demografia mitjana es va refermar amb l’actualització del nombre de parlants de català, que ascendeix a 9,7 milions de persones segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT–IEC A més, la població total dels territoris de llengua catalana és de 13,6 milions d’habitants Així, la xifra total de parlants de català és més gran que la que hi havia al començament de la dècada anterior, la qual cosa indica una certa capacitat de…
Lingüística 2010
Lingüística i sociolingüística
L’any 2010 va ser un període de final de legislatures, amb poques novetats polítiques i legislatives pel que fa a la lingüística El canvi més important en la legislació de primer nivell en política lingüística va ocórrer a la Franja Es va estrenar la Llei de llengües, que recentment havien sancionat les Corts d’Aragó L’aprovació d’aquesta llei s’havia endarrerit més de tretze anys des que la reforma de l’Estatut del 1996 n’exigia la redacció El Partit Aragonès PAR, soci regio-nalista del Govern, va concentrar tot l’argumentari anticatalanista, que va convertir aquesta llei en la primera que…
Lingüística 2012
Lingüística i sociolingüística
Al llarg de l'any 2012 es va continuar incrementant del nombre de parlants de català, que van arribar als 9,9 milions Aquesta xifra representava el 70,7% de la població dels territoris de llengua catalana A més, segons aquestes estimacions de la Xarxa CRUSCAT-IEC, la proporció de població que entenia la llengua era del 91,3% 12,7 milions d'habitants i la que sabia escriure-la, del 50,3% 7 milions d'habitants A més, la majoria dels parlants de català no el tenen com a llengua materna 4,4…
Lingüística 2018
Lingüística i sociolingüística
Acte de cloenda de l'Any Fabra © Institut Ramon Muntaner Als diferents territoris de parla catalana, l’any 2018 es va caracteritzar per diversos canvis legislatius i sentències judicials en l’àmbit de les polítiques lingüístiques governamentals A Catalunya, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola va marcar els primers mesos de l’any La voluntat expressada pel ministre espanyol Méndez de Vigo de modificar la preinscripció escolar per permetre la tria del castellà com a llengua vehicular va comportar nombroses manifestacions contràries de la comunitat educativa i del teixit…