Resultats de la cerca

El seu manifest és el llibre d’Osthoff i Brugmann Morphologische Untersuchungen ‘Investigacions morfològiques’, 1878-90, on hom declara que les lleis fonètiques es compleixen sense excepció, un dels punts sobre el qual polemitzaren més els enemics de l’escola neolingüística Tanmateix, a la pràctica ningú no ha dubtat mai de les lleis fonètiques l’error dels neogramàtics és que volgueren fer-ne un axioma, tot i que mai no han estat més que un postulat S'interessaren també per la llengua parlada, ampliant, en lingüística, la limitació de llurs predecessors a la llengua escrita Obriren, així, el…

Visqué els darrers anys del règim colonial hispànic Rebé una bona formació de llatinista i estudià fins al grau de batxiller 1800 Interromputs els estudis universitaris per motius econòmics, treballà com a oficial segon de la Capitania General A Caracas assolí un cert prestigi per activitats culturals i periodístiques i per la seva obra prosista i de poeta El 1810, en iniciar-se el moviment d’independència, fou nomenat secretari de la missió diplomàtica acreditada davant el govern anglès, missió presidida per Simón Bolívar A Londres, on residí dinou anys, perfeccionà estudis, freqüentà la…

Vida i obra Fill d’un dels principals impulsors de la Renaixença, Joaquim Rubió i Ors La seva formació, a Barcelona, fou condicionada pel pensament catòlic i catalanista, de caràcter conservador, del seu pare Acabà els estudis de batxillerat el 1871 al collegi barceloní dirigit per Guillem Galabotti i es matriculà a les carreres de dret i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on tingué per mestres Manuel Milà i Fontanals i Francesc Xavier Llorens i Barba A mitjan 1876 es llicencià en filosofia i lletres i, el 1888, en dret  El 1878 començà a donar classes a la Universitat de…

Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als…