Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
forma intensiva
Lingüística i sociolingüística
Forma que reforça el significat d’un mot, com, per exemple, el prefix re- anteposat a certs mots.
esperit
Lingüística i sociolingüística
En grec, signe gràfic que, col·locat damunt una vocal inicial (si la vocal és majúscula hi és anteposat i si hi ha diftong és col·locat damunt la segona vocal) o una ρ també inicial, indica si aquesta vocal, el diftong o la ρ han d’ésser aspirats o no.
L’aspiració és indicada amb l’esperit aspre ῾ i la seva manca amb l’esperit suau ᾿ Quan hi ha ρ geminada a l’interior d’una paraula, sol haver-hi esperit aspre damunt la segona ρ L’esperit aspre és transcrit normalment amb una h
català
Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó…