Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Richard Theodore Ely
Economia
Economista nord-americà.
Deixeble de Karl Knies, seguí la tendència historicista i cooperativista Fou professor a les universitats Johns Hopkins 1881-92, de Wisconsin 1892-1925 i de Northwestern 1922-23 Participà en la fundació de l' American Economic Association , i en fou secretari 1886-92 i president 1900 Entre les seves obres cal destacar Outlines of Economics 1893, en collaboració amb Ralph MHess Després del 1914 es manifestà el seu conservadorisme, en acceptar la teoria marginalista
Ludwig Erhard
Economia
Història
Política
Polític i economista alemany.
Fou president de l’Institut d’Investigació Industrial de Nuremberg i professor d’economia política a la Universitat de Munic Elegit diputat democratacristià i ministre de finances del gabinet Adenauer 1949, fou l’inspirador de la recuperació econòmica de la postguerra “miracle alemany” Vicecanceller 1957, succeí Adenauer el 1963 però, després d’acceptar la coalició amb els liberals 1965, fou desplaçat de la cancelleria pel seu propi partit 1966 L’any 1967 deixà la direcció de la Christlich-Demokratische Union i n'esdevingué president honorari
Adolf Friedrich Johann Butenandt
Bioquímica
Bioquímic alemany.
Professor a les universitats de Gdańsk 1933-36, Tübingen 1945-56 i Munic 1956-71, dirigí la secció de bioquímica del Kaiser-Wilhelm Institut des del 1948 Max Planck Institut del 1936 al 1972 i la Societat Max Planck 1960-71 Aïllà i identificà diverses hormones sexuals l’estrona o folliculina, simultàniament amb Edward Albert Doisy, el 1929, l’androsterona el 1931, i la progesterona o luteïna el 1934 Investigà les possibles propietats carcinògenes de les hormones sexuals El 1939 li fou atorgat, juntament amb Leopold Ružička, el premi Nobel de química, que li fou interdit d’acceptar…
curs legal
Economia
Qualitat d’una moneda que obliga jurídicament un creditor a acceptar-la com a pagament del que hom li deu.
Són de curs legal els bitllets i les monedes que emet el banc central
curs forçós
Economia
Obligació imposada pel govern d’acceptar com a alliberament de pagaments monedes sense valor intrínsec apreciable, títols de l’estat o bitllets de banc.
intervenir
Economia
Dret mercantil
Oferir-se a acceptar o a pagar una lletra de canvi per compte i honor de qualsevol persona obligada en la via de retorn.
La intervenció pot ésser realitzada pel mateix lliurat, un tercer o qualsevol altre obligat en la lletra, llevat de l’acceptant
contribució única
Economia
Història
Dret fiscal
Sistema tributari de la corona de Castella.
Fou proposat pels economistes castellans del s XVII per tal d’assolir un règim fiscal centralitzat i coherent que superés les deficiències del sistema de les rendes provincials , massa nombroses i amb massa intermediaris perquè poguessin satisfer les necessitats de la hisenda reialEls primers assaigs d’única contribució no arribaren, però, fins a la instauració, a Espanya, de la monarquia borbònica, que introduí la tradició centralitzadora francesa Els ministres reformadors de Felip V iniciaren llurs intents a Castella, però hi fracassaren perquè el centre de la Península havia arribat a una…
liberalisme econòmic
Economia
Doctrina i sistema econòmic basats en la convicció que la llibertat de tots els comportaments individuals garanteix —en virtut d’unes lleis naturals, immutables, de l’economia— una producció òptima amb el mínim cost possible.
Considerant, doncs, que l’afany de guany i l’esperit de competència individuals són concordants amb l’interès general i necessaris per al bon funcionament de la vida econòmica, s’oposa al control de la vida econòmica per part de l’estat, el qual ha de limitar-se a assegurar la llibertat de contracte i l’acompliment de la llei, sobretot pel que fa a la propietat privada, i afavorir el lliure joc dels mecanismes del mercat Els primers a exposar teòricament la doctrina foren els fisiòcrates, però fou sobretot Adam Smith qui aprofundí el principi de la llibertat econòmica, bàsica perquè en el…
transportador electrònic
Bioquímica
Substància capaç d’acceptar electrons d’una altra i transferir-los a una tercera, mitjançant mecanismes d’oxidoreducció, com és el cas dels citocroms i la plastocianina en la fotosíntesi.
economia del benestar
Economia
Corrent normatiu de la ciència econòmica que té per objecte la recerca de l’òptim col·lectiu.
Hom no identifica amb aquest nom, pròpiament, una escola uniforme de pensament econòmic, sinó una temàtica i àdhuc tot un enfocament orientador de la ciència econòmica El seu objecte és, segons Pigou, “la recerca de les causes que influeixen en el benestar econòmic de la societat” segons Morgenstern es tracta de trobar “definicions, si és que n'hi ha, de l' optimum social i del sistema de preus i de distribució de la renda amb què hom el pot assolir”, o, segons una visió més recent, com la de Mishan, és “la formulació de judicis a partir dels quals hom pot ordenar de millor a pitjor diverses…