Resultats de la cerca
Es mostren 545 resultats
La Fageda
© La Fageda
Economia
Empresa del sector de l'alimentació.
Fou creada l'any 1982, com a iniciativa d'un grup de professionals de l'Hospital Psiquiàtric de Salt Girona, amb l’objectiu de cobrir el buit assistencial de persones amb discapacitat psíquica i amb malaltia mental de la comarca de la Garrotxa i proporcionar-los un lloc de treball digne El psicòleg clínic Cristóbal Colón n’és el principal impulsor i president fundador S’inicià a Olot en uns locals de l’ajuntament, i en un principi es dedicà a treballs de jardineria El 1984, amb la collaboració d’una entitat bancària i l'Administració pública adquirí la finca agrícola Els Casals, i l’any…
Espinaler
Economia
Empresa conservera i de restauració
Empresa familiar, fou creada el 1895 a Vilassar de Mar Maresme com una taverna regentada per Miquel Riera i Prat Adquirí notorietat el 1946, quan s'hi començà a servir vermut i conserves, i el 1950, amb la salsa Espinaler, elaborada al mateix establiment, productes que a partir del 1970 comercialitzà Els anys següents diversificà i amplià els productes i, a més de l’establiment original de Vilassar de Mar, obrí un gran local al mateix terme municipal, utilitzat també com a magatzem, i un altre a Badalona A banda, comercialitza els seus productes en un gran nombre d’establiments de restauració…
Partenariat Transpacífic
Economia
Acord de lliure comerç establert entre dotze estats costaners del Pacífic.
Tancat el 5 d’octubre de 2015 a Auckland Nova Zelanda pels representants dels Estats Units, el Japó, Malàisia, el Vietnam, Singapur, Brunei, Austràlia, Nova Zelanda, el Canadà, Mèxic, Xile i el Perú, posteriorment havia de ser ratificat pels parlaments respectius, que tenien marge de decisió en els detalls de les bases de l'acord Té com a precedent l’acord de lliure comerç P4 entre Brunei, Xile, Nova Zelanda i Singapur 2005 Afecta la majoria de béns i serveis intercanviats entre els estats membres i comporta l’eliminació gradual d’unes 18000 tarifes que, en total, hi són associades Amb la…
Divendres Negre
Economia
Als Estats Units, primer divendres després del Dia d’Acció de Gràcies (Thanksgiving Day) durant el qual els comerços fan grans descomptes.
Rep aquest nom per les grans aglomeracions que aquest dia hi ha als comerços i que converteixen els carrers en “zones negres” o, també, perquè és el dia que els comerciants en dificultats poden veure passar els seus comptes corrents de “números vermells” a “negres” gràcies al gran volum de vendes Tot i que la pràctica comercial del Divendres Negre data dels anys vint, és a partir dels anys vuitanta que es convertí en un dels dies de més facturació de l’any A Europa s’introduí gradualment molt més tard i a Catalunya la primera campanya important fou el 2015 A banda, el Divendres Negre és…
Cercle Català de Negocis
Economia
Entitat fundada l’any 2008 per un grup d’economistes.
Nasqué amb l’objectiu d’aglutinar i coordinar els empresaris partidaris de la independència de Catalunya, i de constituir una plataforma per a exposar públicament els arguments segons els quals l’estat propi suposaria una millora substancial de la capacitat econòmica del país i del benestar dels seus ciutadans L’organització denuncia també el que considera greuges econòmics derivats de la pertinença a l’Estat espanyol molt especialment el dèficit fiscal i replica els arguments partidaris de la permanència de Catalunya a Espanya Promou debats i conferències i té una presència activa en els…
Verkami
Economia
Plataforma de micromecenatge.
Fou creada pels germans Jonàs i Adrià Sala i el seu pare, Joan, i entrà en funcionament al desembre del 2010 Els anys següents ha esdevingut la plataforma de micromecenatge més gran del sud d’Europa A través seu, a més de Catalunya, finança projectes a l’Estat espanyol, Itàlia, Eslovènia i la Gran Bretanya Fins al juliol del 2013 el nombre de projectes impulsats des de Verkami havia estat de 1226, finançats amb aportacions d'entre 5 i 5000 euros 5,4 milions d'euros provinents de 141000 contribucions Entre els projectes amb més èxit destaca el documental de la directora de cinema Isona Passola…
Desigual
Economia
Empresa tèxtil creada l’any 1984 pels germans Thomas i Christian Meyer, amb seu a Barcelona.
Creada a partir d’una botiga de roba a Eivissa, comprèn el disseny i la venda d'articles propis, per a home, dona i nens Juntament amb la roba, ofereix també calçat, accessoris i complements Són empremtes característiques de la marca el fort colorisme, la informalitat i un cert esperit iconoclasta Concebuda com una empresa global, al principi de la segona dècada del segle XXI tenia presència en més de setanta estats del món El 2011 obtingué uns beneficis de 560 milions d’euros i ocupava unes 3500 persones arreu del món El 2008 guanyà el Mapic EG Retail Award, un dels guardons més importants…
Tau Ceràmica
© Tau Ceràmica
Economia
Marca comercial dels productes de l’empresa valenciana Taulell, SA dedicada a la fabricació de productes ceràmics, amb seu a Castelló de la Plana.
Nasqué com una integració de petites empreses del sector el 1967 Té una plantilla de 250 de treballadors i exporta els seus productes a més de vuitanta països L’Ajuntament de Barcelona li atorgà la Clau del Modernisme 1999 per la restauració de la ceràmica de la Casa Vicens
Super-Kamiokande - Institute for Cosmic Ray Research
Física
Laboratori de física de neutrins de la Universitat de Tòquio situat en una mina subterrània a la ciutat de Hida, a la prefectura de Gifu, al Japó.
Fou inaugurat el 1995 i des de llavors hi han portat a terme experiments diversos grups científics internacionals S'hi van descobrir les oscillacions dels neutrins, que foren relacionades amb la possessió d’una massa finita A més del laboratori amb el detector de neutrins, també hi ha un telescopi d’ones gravitacionals, equipaments per a la recerca geofísica i, des del 2009, un detector de matèria fosca de xenó líquid XMASS
informe Stern
Economia
Estudi sobre l’impacte econòmic mundial del canvi climàtic encarregat pel Govern britànic a l’economista Nicholas Stern.
Publicat a l’octubre del 2006 es convertí en una referència mundial per ser el primer gran estudi sobre l’impacte del canvi climàtic dirigit per un economista Una de les conclusions principals indica que fer front a l’impacte del canvi climàtic requereix una inversió de l’1% del PIB mundial mentre que la no actuació suposarà pèrdues d’entre el 5% i el 20% d’aquest mateix PIB