Resultats de la cerca
Es mostren 4809 resultats
Sant Martí de Provençals
Església parroquial i nucli antic a Sant Martí de Provençals, voltat pel blocs de la Verneda
© Fototeca.cat-E.Casas
Antic municipi
Antic municipi del Barcelonès, agregat el 1897 al de Barcelona, situat a la costa, a llevant de l’antiga ciutat, entre el parc de la Ciutadella i el carrer de Marina, d’una banda, i la riera d’Horta (límit amb Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar), de l’altra.
A la part alta, els turons del Carmel i de la Rovira el separen de Santa Eulàlia de Vilapicina de l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, i el torrent d’en Mariner o de la Partió, de Gràcia La línia de la costa, fins a la fi de l’edat mitjana, es trobava molt allunyada de l’actual, de manera que la major part del modern barri del Poblenou en restava fora Doumentat des de 989, es creu que l’origen podia provenir d’un grup de provençals establerts en aquest lloc als moments inicials de la repoblació del terme, després de la presa de Barcelona del 801 Alguns autors defensen, però, que el nom…
Samuntà
Antic municipi
Antic terme del municipi d’Alcover (Alt Camp), situat a la dreta del riu Glorieta; comprenia l’antic santuari de les Virtuts.
En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joana de Prades vengué a l’arquebisbe de Tarragona a mitjan s XV Al s XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat al municipi d’Alcover
menyscapte de diners
Economia
Indemnització o gratificació que hom paga als habilitats, als caixers, als pagadors, etc, per les possibles pèrdues de diners.
intervenir
Economia
Dret fiscal
Impedir a algú l’autoritat competent la lliure disposició dels seus béns.
zona de lliure comerç
Economia
Acord d’integració econòmica entre diversos estats, que comporta la supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells.
Constitueix un model d’integració econòmica de menys intensitat que el mercat comú i la unió duanera Exemples de zones de lliure comerç són l'EFTA i l'ALALC
títol
Economia
Document que estableix la propietat d’un actiu financer o material.
Els actius financers, nominals o al portador, poden ésser de renda fixa o variable, segons que produeixin una utilitat fixa o indexada determinada d’antuvi o una quantitat variable proporcional als beneficis o resultats de la societat o l’organisme emissor Els títols emesos per l’estat són anomenats deute públic deute 2 6 o cèdules per inversions, i poden ésser amortitzables o no amortitzables llavors reben el nom de deute perpetu Les emissions de deute públic poden ésser considerades com a instruments finançadors de les activitats de l’estat i com a instruments de política…
venda a termes
Economia
Modalitat de crèdit al consum, anomenada també venda a terminis, per la qual el pagament d’una compra es fa efectiu, en una part o en la totalitat, a poc a poc, per mitjà de successius lliuraments que són determinats al moment d’efectuar-se l’operació.
teorema de la teranyina
Representació gràfica del teorema de la teranyina, en el cas que es tendeixi cap al preu d’equilibri (P*)
© fototeca.cat
Economia
Teorema que explica els mecanismes d’ajust entre la corba d’oferta i la de demanda quan entre les decisions de produir i les de comprar hi ha un espai de temps considerable.
Aquest mecanisme, especialment aplicable als mercats de productes agrícoles, actua de la següent manera el preu del producte en un moment determinat condiciona la quantitat que sofrirà en el període següent, i aquesta determinarà la quantitat demanada i el preu corresponent, i així successivament Com més rígida sigui la corba d’oferta, més petita serà la variació en la quantitat produïda en variar el preu i com més rígida sigui la corba de demanda més gran serà la variació del preu provocada per les decisions de compra dels consumidors Segons que la rigidesa de la corba d’oferta sigui més o…
subjecte econòmic
Economia
Persona individual o organisme col·lectiu que constitueix un centre o una unitat de decisió respecte a les qüestions econòmiques.
L’economia ortodoxa distingeix entre subjectes econòmics, microeconòmics i macroeconòmics, segons que la decisió del subjecte tingui una repercussió en l’àmbit particular o en l’àmbit agregat, bé que la respectiva incidència que ambdós tipus de subjecte tenen en l’economia real no pot deslligar-se de les característiques del sistema econòmic en què s’insereixen