Resultats de la cerca
Es mostren 4028 resultats
Cocons
Terme
Antic terme del municipi del Catllar, de Gaià (Tarragonès); l’església de Santa Maria depenia de la parròquia de Tamarit.
menyscapte de diners
Economia
Indemnització o gratificació que hom paga als habilitats, als caixers, als pagadors, etc, per les possibles pèrdues de diners.
intervenir
Economia
Dret fiscal
Impedir a algú l’autoritat competent la lliure disposició dels seus béns.
volum
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Conjunt de tires de papir o de pergamí enrotllades per a escriure-hi un text continu en columnes que se succeeixen seguint el sentit de la llargada (a diferència del rotlle, on hom escrivia transversalment).
Solia ésser enrotllat al voltant d’un bastonet o cilindre, dit umbilicus
zona de lliure comerç
Economia
Acord d’integració econòmica entre diversos estats, que comporta la supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells.
Constitueix un model d’integració econòmica de menys intensitat que el mercat comú i la unió duanera Exemples de zones de lliure comerç són l'EFTA i l'ALALC
escriptura ugarítica
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua ugarítica.
Cal qualificar-la de cuneïforme, en tant que empra el tascó gravat sobre l’argila com a mitjà gràfic i comprèn signes presos parcialment del sillabari accadi i altres, molts pocs, que semblen reproduir en forma cuneïforme les lletres cananees És alfabètica i no sillàbica, com l’accàdia i la gueez, i es compon de trenta signes, entre els quals hi ha tres alef , que reprodueixen els sons vocàlics a, i i u Malgrat això, l’ugarític no anota les vocals, a l’igual de la majoria d’escriptures semítiques tret de la cuneïforme i la gueez però, a diferència de moltes d’elles, és escrita gairebé sempre…
títol
Economia
Document que estableix la propietat d’un actiu financer o material.
Els actius financers, nominals o al portador, poden ésser de renda fixa o variable, segons que produeixin una utilitat fixa o indexada determinada d’antuvi o una quantitat variable proporcional als beneficis o resultats de la societat o l’organisme emissor Els títols emesos per l’estat són anomenats deute públic deute 2 6 o cèdules per inversions, i poden ésser amortitzables o no amortitzables llavors reben el nom de deute perpetu Les emissions de deute públic poden ésser considerades com a instruments finançadors de les activitats de l’estat i com a instruments de política autoinflacionista…
venda a termes
Economia
Modalitat de crèdit al consum, anomenada també venda a terminis, per la qual el pagament d’una compra es fa efectiu, en una part o en la totalitat, a poc a poc, per mitjà de successius lliuraments que són determinats al moment d’efectuar-se l’operació.
teorema de la teranyina
Representació gràfica del teorema de la teranyina, en el cas que es tendeixi cap al preu d’equilibri (P*)
© fototeca.cat
Economia
Teorema que explica els mecanismes d’ajust entre la corba d’oferta i la de demanda quan entre les decisions de produir i les de comprar hi ha un espai de temps considerable.
Aquest mecanisme, especialment aplicable als mercats de productes agrícoles, actua de la següent manera el preu del producte en un moment determinat condiciona la quantitat que sofrirà en el període següent, i aquesta determinarà la quantitat demanada i el preu corresponent, i així successivament Com més rígida sigui la corba d’oferta, més petita serà la variació en la quantitat produïda en variar el preu i com més rígida sigui la corba de demanda més gran serà la variació del preu provocada per les decisions de compra dels consumidors Segons que la rigidesa de la corba d’oferta sigui més o…