Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
apreciació
Economia
Elevació del valor d’una moneda respecte d’una altra o altres com a conseqüència del joc de l’oferta i la demanda als mercats de canvis.
L’encariment es produeix quan augmenta la demanda d’una moneda respecte a d’altres Normalment, la tendència a l’adquisició d’una divisa té a veure amb els pagaments internacionals de transaccions, amb la qual cosa esdevé un refugi en situacions en què altres actius cauen, o bé es produeix per inversió o especulació
capitalització borsària
Economia
Avaluació empresarial d’una societat, segons la seva cotització a borsa, multiplicada pel nombre d’accions emeses.
Comparada amb altres avaluacions permet de veure si les accions són subavaluades o sobreavaluades també expressa l’eficàcia del mercat de valors si reflecteix tota la informació disponible sobre la societat En relació a una borsa, la capitalització mesura el valor total dels actius que hi són cotitzats, fet que permet d’establir rànkings borsaris i conèixer alhora el seu pes dins l’economia d’un estat per exemple, en relació al PIB
balanç social
Economia
Report sobre les prestacions i càrregues socials d’una empresa, tant directes com indirectes.
L’àmbit social considerat és el de tota la gent que té a veure amb l’empresa assalariats, accionistes, clients, subministradors i públic en general El report comprèn l’enunciat de la política social de l’empresa, els objectius previstos i les mesures adoptades, i s’hi utilitzen tècniques similars a la de l’anàlisi costos-beneficis i una mena de compte de resultats Normalment, apareix en forma d’annex als comptes anuals Començà a fer-se als EUA, a la dècada dels seixanta
accés als recursos
Economia
Valoració de la possibilitat (o impossibilitat) d’adquisició de recursos productius per part de l’empresa, que en alguns casos pot arribar a veure condicionada la seva activitat productiva.
En el cas d’entrada en un nou sector, l’accés als recursos es pot convertir en barreres d’entrada
projectisme
Economia
Corrent de pensament politicoeconòmic sorgit a Catalunya, sobretot entre el 1679 i el 1689.
Malgrat propugnar nous tipus d’organització econòmica, no té res a veure amb l'arbitrisme, pel fet de rebre el suport de sòlids grups econòmics lligats a iniciatives comercials concretes i als òrgans de poder polític Propugnava la desaparició de la multiplicitat d’imposts i llur substitució per un únic impost que liberalitzés el comerç, el manteniment del proteccionisme però dintre un comerç més lliure i en relació amb un port franc i, finalment, l’associació dels particulars en companyies comercials La major part d’aquest programa fou portat a la pràctica abans d’acabar el segle pel que fa a…
nova economia
Economia
Nom que es dóna al sistema econòmic nascut als Estats Units, on els avenços tecnològics i informàtics han augmentat la capacitat de creixement de l’economia sense els desequilibris tradicionals, com ara la inflació.
Coneguda també com a economia del coneixement o economia digital, és dominada per la informació, convertida en un dels béns més valuosos i preuats En aquest nou context, on destaca internet com a canal i eina de producció, les empreses són més valorades per les seves idees, informació o know-how que no pas pels seus actius materials D’una banda, es pot comerciar i vendre amb tot el món i, de l’altra, gràcies a la interactivitat que ofereix la xarxa, es poden adaptar els productes als gusts dels consumidors a grans velocitats L’economia basada en les noves tecnologies i la interconnexió…
derivat financer
Economia
Instrument financer materialitzat en contractes a termini sobre un altre bé o actiu que rep el nom de subjacent.
La globalització ha comportat una gran sofisticació dels mercats financers i, per tant, el desenvolupament de noves eines per a invertir-hi i operar-hi Tot plegat exigeix una enginyeria financera encaminada a la innovació i la resposta a problemes de caràcter financer Amb el temps s’han creat i desenvolupat diferents instruments, com ara els contractes a termini, els futurs, les permutes financeres, o swaps , i les opcions Totes aquestes eines per a operar en els mercats reben el nom de derivats, ja que no són l’element principal de negociació, sinó contractes a venciment diferit sobre un…
anàlisi fonamental
Economia
Estudi de tota la informació sobre valors en borsa i d’altres amb l’objectiu de prendre decisions d’inversió eficients.
Per a fer-ho, calen molts elements d’informació L’anàlisi fonamental serveix per a reunir tots els elements disponibles i arribar a argumentacions i conclusions Es fonamenta en l’anomenada teoria de la base sòlida, segons la qual tot instrument d’inversió, siguin accions o immobles, es troba fortament lligat a un valor intrínsec, determinat per un estudi acurat de les condicions actuals i les perspectives de futur Un dels principals estudiosos d’aquesta tècnica fou John BWilliams, tot i que molts atribueixen la paternitat d’aquest sistema d’anàlisi a SEliot Guild El multimilionari dels EUA,…
sector públic
Economia
Àmbit de l’activitat econòmica que controla o en la qual participa l’estat, ja sia directament o mitjançant instàncies públiques sotaposades.
Dins un sistema de societat i economia mixtes el sector públic fa la política econòmica i actua directament com a agent econòmic Les principals instàncies que cal diferenciar dins del conjunt global del sector públic són l’administració central, que recull l’actuació econòmica de l’estat emmarcada pel pressupost els organismes autònoms de caire públic però amb certes autonomies dins aquests són especialment importants els que recullen les assegurances socials amb un volum comparable al pressupost estatal cas espanyol el sector públic local, format per diputacions, mancomunitats, municipis,…
cicle econòmic
Economia
Canvi poc o molt regular del nivell de l’activitat econòmica que, d’una manera persistent, ha anat alterant —sovint greument— la marxa general de l’economia en els països capitalistes desenvolupats des de la darreria del s. XVIII.
El cicle comprèn normalment quatre etapes l' expansió o prosperitat, la crisi o recessió, la contracció i la recuperació Aquestes quatre etapes solen tenir una intensitat i una durada variables en cada cicle, però es presenten sempre en el mateix ordre Els estudis sobre els cicles o les fluctuacions econòmiques han forçat a recollir i depurar nombroses sèries de dades estadístiques sobre preus, desocupació, producció, importacions, vendes de determinades mercaderies, cotitzacions de títols a borsa, xifres de compensacions bancàries, etc En estudiar cadascuna d’aquestes sèries, hom ha…