Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Gerardo Díaz Ferrán
© Alfonso Esteban / CEOE
Economia
Empresari castellà.
Estudià enginyeria industrial i el 1967 fundà l’empresa de transport Trapsa Juntament amb el seu soci Gonzalo Pascual, posà en marxa nombrosos negocis vinculats amb el transport i el turisme Copropietari, juntament amb Pascual, de Viatges Marsans, convertí aquesta companyia en el primer operador turístic de l'Estat espanyol També amb Pascual, l'any 1996 creà Air Comet, que vinculà al grup Marsans, companyia que el 2001 comprà Aerolíneas Argentinas El 2002 accedí a la presidència de la Confederación Empresarial de Madrid CEIM, i des d’aleshores ocupà una de les vicepresidències de la…
Arnau Esquerit
Economia
Banquer.
Amb Pere Pasqual creà un banc privat a Barcelona el collapse econòmic d’altres bancs com el de Pere Descaus i Andreu d’Olivella i la crisi econòmica de 1381-83 en provocà la fallida
Pere Descaus
Economia
Banquer.
Amb Andreu d’Olivella creà un dels bancs privats més importants de Barcelona des del 1378 avançà grosses sumes de diners a la tresoreria de Pere III de Catalunya-Aragó La crisi de les finances reials provocà la fallida del banc 1381 Els llibres de comptes, conservats en part, són els comptes bancaris més antics existents a Barcelona
John Law
Economia
Financer escocès.
Superintendent de finances a França, hi introduí el paper moneda i fundà la Banque Générale 1716 i la Compagnie d’Occident 1717, més tard Compagnie des Indes, anomenada la Mississippi , que féu fallida el 1720 i l’arruïnà Tal com ho exposà a Money and Trade 1705, creia que el creixement econòmic depenia de la circulació de moneda, dirigida per l’estat
Francesco de Marco Datini
Economia
Mercader.
Començà la seva fortuna a Avinyó, aleshores capital papal, on residí del 1350 al 1382 i on fundà la seva primera companyia El 1382 tornà a Prato, des d’on dirigí les companyies que anà creant les mercantils de Florència 1383, de Pisa 1383, de Gènova 1392 i de Barcelona 1393, nascuda com a filial de la de Gènova i independitzada des del 1396, amb les filials de València 1393 i de Mallorca 1394 les indústries de Prato, una de teixit i l’altra de tint de draps de llana, i la bancària de Florència, a més de la companyia individual de Prato, que administrava els béns personals de Datini Tot el…
Josep Garí i Cañas
Economia
Banquer.
Fou apoderat d’Evarist Arnús i de Ferrer En morir aquest, n'heretà els cabals, juntament amb Manuel Arnús i Fortuny, amb el qual formà la banca Arnús-Garí, esdevinguda societat anònima el 1910 Fou un dels fundadors de l’Associació del Mercat Lliure de Valors de Barcelona, i era un dels tres directius del Banc de Barcelona quan féu fallida 1920 El seu nebot, Josep Garí i Gimeno Barcelona 1886 — 1965 continuà la banca Arnús-Garí, que fou absorbida el 1942 pel Banco Español de Crédito fou autor d’un Estudio sobre los Ferrocarriles 1918
Leo Kirch
Economia
Empresari alemany.
Fill d’un artesà i viticultor, es llicencià en economia i matemàtiques a la Universitat de Würzburg, i l’any 1955 fundà Sirius-Film, una distribuïdora de cinema –un dels seus primers èxits fou l’adquisició dels drets d’emissió de La Strada , de FFellini– al voltant de la qual bastí un imperi mediàtic que acumulà el fons de pellícules més gran d’Europa Això i les seves bones connexions amb els polítics de la CDU i la CSU bavaresa li permeteren, els anys vuitanta, crear la primera cadena alemanya privada d’àmbit estatal, Sat 1, i posteriorment la plataforma de televisió digital DF1, a més de…
William Baumol
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en ciències econòmiques al College City of New York 1942, fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial Es doctorà a la London School of Economics l’any 1949 Desenvolupà la part més destacada de la seva carrera a la Universitat de Princeton, d’on es jubilà el 2014 La seva aportació principal té el nucli en la constatació que la productivitat dels serveis personals en molts estats assumits pel sector públic, com ara la sanitat i l’educació, es manté constant o, fins i tot, minva, la qual cosa té com a resultat l’augment dels costos Per tal de finançar aquests costos creixents, elaborà…
Robert Carhart Merton
Economia
Economista nord-americà.
Després de doctorar-se en econòmiques al Massachusetts Institute of Technology MIT el 1970, treballà a la facultat de finances d’una de les escoles d’aquesta universitat fins el 1988, any en què se n'anà a Harvard Fou cofundador de Long-Term Capital Management LTCM, fons d’inversió d’alt risc que el 1998 protagonitzà una de les situacions més greus en el sistema financer dels Estats Units, després de la crisi del Sud-Est asiàtic al final del 1997, fet que motivà que Merton es retirés d’aquest fons d’alt risc en fallida El 1997 li fou atorgat el premi Nobel, juntament amb Myron…
José María Ruiz-Mateos y Jiménez de Tejada
Economia
Empresari andalús.
Professor mercantil per l’Escola de Comerç de Jerez, inicià la carrera empresarial amb el negoci d’exportació de vins a la Gran Bretanya iniciat pel seu pare Amb els seus germans fundà RUMASA , un conglomerat que arribà a agrupar més de 700 empreses, principalment dels sectors de la banca, l’hoteleria, els vins i l’alimentació L’expansió descontrolada del grup el portà al caire de la fallida i a amenaçar, per les seves dimensions, l’economia espanyola El 1983 el grup fou nacionalitzat pel govern Fugint de la justícia, que l’acusava d’evasió de divises, estafa i apropiació…