Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
Hidroelèctrica de Catalunya SA
Economia
Empresa creada a Barcelona el 1946 en adquirir els actius elèctrics de la Catalana de Gas i Electricitat.
Té centrals hidroelèctriques a les conques de l’Éssera —Campó, Argoné, Seira—, de la Noguera Pallaresa —Espot, Lladres, Sant Maurici, Esterri, Unarri, Torrassa— i del Ter —Sau, Susqueda i Pasteral I— A través de Tèrmiques del Besòs SA 50% participa a les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Foix Té el 23% d’Hispanofrancesa d’Energia Nuclear —Hifrensa— amb central a Vandellòs i intervé igualment a la central nuclear de Vandellòs II Estava estretament vinculada a Catalana de Gas i Electricitat i al Banco Urquijo, fins que el 1984, i com a conseqüència d’un fort endeutament,…
El Guaiaba
Economia
Nom donat al taller de Joan Vidal i Ventosa, situat a la plaça de l’Oli de Barcelona.
El nom provenia d’una corrupció humorística del Walhalla wagnerià Llogat el 1901, fou punt de reunió d’artistes i universitaris, com Joaquim Borralleras, Jacint i Ramon Reventós, Dídac Ruiz, Eugeni d’Ors, JF Ràfols, P Ynglada, Nonell, F Laberta, JM Junoy, Feliu Elias, Manolo Hugué, D Carles, E Monegal, I Smith, I Pascual, Picasso, JM Folch i Torres, etc Fou en certa manera l’hereu d’Els Quatre Gats, tot i que, ací, ja no hi assistien els artistes de la generació pròpiament modernista Més endavant ~1908 passà a un altre local de la Riera de Sant Joan, que, com l’anterior, desaparegué a…
Comissió de les Classes Obreres
Indústria tèxtil
Economia
Organització obrera formada a Barcelona el 1855 per la unió de diverses associacions de treballadors de la indústria cotonera.
Collaborà en l’organització de la vaga general del 1855 Formà part de la comissió mixta d’organismes barcelonins que reivindicaren el dret d’associació obrera davant el general Espartero
El Vapor Vell
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Nom amb el qual fou popularment coneguda la fàbrica tèxtil establerta a Sants (Barcelona) per Joan Güell i Ferrer, el 1840.
Assolí una remarcable prosperitat gràcies al privilegi d’introducció de primeres matèries que obtingué per a la fabricació de velluts El 1848 passà a formar part del patrimoni de la nova societat Güell, Ramis i Companyia El 1855, durant la vaga general, hi fou assassinat Josep Sol i Padrís Eusebi Güell i Bacigalupi la tancà i la traslladà a Santa Coloma de Cervelló Baix Llobregat, l’any 1891, on formà part de la colònia Güell
IESE Business School
Economia
Centre d’estudis fundat a Barcelona el 1958 que es dedica a l’educació i el perfeccionament d’empresaris i directius.
Fou fundat amb el nom d’ Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa com a escola de postgrau en direcció d’empreses de la Universitat de Navarra Té confiats els aspectes doctrinals i espirituals de la seva activitat formativa a la prelatura de l’Opus Dei El mateix any de la seva creació posà en marxa el programa avançat de direcció i l’any següent el de desenvolupament d’executius i el de formació contínua El 1963, en aliança amb la Harvard Business School HBS, inicià el programa màster de dos anys en economia i direcció d’empreses MBA, reconegut internacionalment, el primer impartit a Europa…
Companyia de Filats de Cotó
Indústria tèxtil
Economia
Companyia fundada el 1772 a Barcelona per negociants i fabricants d’indianes, per filar el cotó en floca procedent d’Amèrica.
Estimulada pel govern, desitjós de promoure el conreu del cotó americà, li fou concedida fadiga sobre el que arribés de Cadis Entre els 25 membres fundadors figuraven Joan Pau Canals i Martí, Bernat Glòria, Joan Canaleta i Isidre Català Tots hi aportaven un nombre de telers que oscillava entre 12 i 80 Creada per cinc anys, fou renovada posteriorment, i el 1785 hi figuraven ja 60 membres Fomentà la fabricació d’indianes amb la importació de primera matèria i l’establiment de filatures segons el sistema creat per Josep Canaleta el 1766 Els seus membres han estat considerats com la segona…
Aiscondel SA
Economia
Empresa fundada a Barcelona el 1943 pel grup financer Pujol-Usandizaga per a produir transformats plàstics a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).
El 1950 creà conjuntament amb Hidro Nitro Española SA la Societat Etino-Química SA Amb la posterior entrada, el 1956, de l’empresa nord-americana Monsanto, hom posà en marxa una planta de poliestirè a Montsó Aragó, que el 1960 fou transformada en Monsanto Ibérica SA El 1970 inaugurà una nova planta de matèries plàstiques a Vila-seca Tarragonès i el 1974 procedí a l’absorció de Monsanto Ibérica SA La crisi general del sector, i en concret la del soci multinacional, provocaren la suspensió de pagaments 1980, que poc després fou aixecada la participació majoritària de Monsanto fou adquirida pel…
Cercle d’Economia
Economia
Entitats culturals i cíviques
Entitat fundada a Barcelona, l’any 1958, per un grup de joves empresaris, amb el suport de l’historiador Jaume Vicens i Vives.
Història Té l’origen en el grup d’àmbit universitari Club Comodín, creat el 1951, al qual s’afegiren posteriorment també empresaris En els moments inicials hi tingué un pes important, entre els professors d’universitat, Fabià Estapé i Rodríguez Entre els empresaris sobresortiren Joan Mas i Cantí, Carles Ferrer i Salat , Carles Güell i de Sentmenat i Artur Suqué i Puig També es mantingué un contacte permanent amb tècnics de l’Administració central Joan Sardà i Dexeus , Enrique Fuentes Quintana , Luís Ángel Rojo Conde , José Luis Sampedro Sáez , etc, amb la qual s’establí sempre un diàleg…
Frigo SA
Economia
Empresa fabricant de gelats i productes congelats.
Constituïda a Barcelona el 1927, fou adquirida el 1973 per la multinacional angloholandesa Unilever , que l’any 1999 l’absorbí totalment Un any abans de l’absorció, els ingressos foren de 181325,35 milers d’euros amb una plantilla de 737 persones a les plantes industrials de Barcelona i Alcobendas Madrid El 2008 tancà la fàbrica de Barcelona, que adquirí el grup Farggi, de la família Farga, per tal de complementar el seu negoci de pastisseria i restauració amb el de gelats, i se'n quedà part de la plantilla
Centre de Recerca en Economia Internacional
Economia
Institut de recerca en economia creat el 1995
És patrocinat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra UPF, a la qual és adscrit i al campus de la qual té la seu a la ciutat de Barcelona Centra l’activitat de recerca en la macroeconomia, entesa en un sentit ampli creixement, cicles econòmics, economia monetària, macroeconometria, comerç i finances internacionals, geografia econòmica, etc, especialment en la dimensió europea d’aquests camps Al juliol del 2006, conjuntament amb la UPF, la Universitat Autònoma de Barcelona UAB i el Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC, i amb el…