Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
pobresa
Economia
Situació econòmica d’una unitat de consum amb ingressos insuficients, durant un període llarg, per a satisfer les seves necessitats humanes bàsiques (pobresa absoluta), o per a assolir el nivell de consum mitjà (pobresa relativa al país o al grup social).
Als estats desenvolupats, la pobresa es presenta en categories professionals menys remunerades o marginals vells, o bé en determinades zones bosses de pobresa de vegades és denominada nova pobresa la desocupació de llarga durada Als estats desenvolupats, acostuma a afectar el conjunt social Segons el BIRD, el 1991 hi havia al món 900 milions de pobres, és a dir, el 18% de la població A Europa, segons la CEE, n'hi ha 51 milions
regionalització
Economia
Fraccionament en zones d’un espai econòmic, que es defineix a priori com un conjunt integrat per un nombre determinat d’unitats territorials.
L’àmbit regional varia segons els objectius de l’anàlisi, i abans de definir-lo és convenient de tenir en compte el marc econòmic general, així com les dimensions i el nombre de regions a considerar Amb aquests condicionants previs, les regions es poden definir a partir de la consideració d’unitats espacials bàsiques —entitats administratives per a les quals es disposa d’informació estadística— segons els criteris d’homogeneïtat, polarització i planejament Moltes vegades, això no obstant, el problema és ociós en la mesura que les regions són definides a priori per motius històrics molt…
hipermercat
Economia
Empresa comercial de venda al detall per autoservei caracteritzada per les seves grans dimensions —més de 2 500 m2—, per una cobertura molt àmplia de productes de consum i per una política de preus agressiva enfront del comerç de tipus petit i mitjà.
Comporta una certa especialització en productes de gran demanda, de marques conegudes i de preus moderats dins de cada gènere, la qual cosa permet una rotació molt ràpida del capital circulant Normalment situats a les rodalies de les grans aglomeracions urbanes, els hipermercats presenten installacions relativament poc costoses i s’adrecen als compradors que es desplacen en automòbil, la qual cosa fa possible un gran volum de vendes per cada client Acostumen d’estar emplaçats a la vora de vies ràpides de comunicació, i proveïts d’extenses zones d’aparcament
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València
Economia
Corporació empresarial fundada el 1887 a València, amb la peculiaritat, respecte a les altres cambres provincials, d’una secció d’agricultura, que desaparegué el 1891.
En fou el primer president EGarcia Monfort Ha collaborat en manifestacions com l’Exposició Regional Valenciana del 1909 i la Primera Demostració Econòmica Valenciana del 1952 Des del 1902 publica un butlletí informatiu, que actualment ho és de totes les cambres del País Valencià Alcoi, Alacant, Castelló i Oriola, i, des del 1912, la Memoria Comercial , que és un anuari estadístic provincial Ha publicat treballs a favor de les zones franques 1916, 1934 i 1951 i algunes visions de l’economia de tot el País Valencià, com La futura economia valenciana , de JBellver 1933
avantatge competitiu
Economia
Avantatge que es produeix quan una empresa o bé els seus productes o serveis tenen característiques que els diferencien de la competència i els situen en una millor situació de mercat.
Una característica singular esdevé un avantatge competitiu quan s’aplica a una indústria i es trasllada a un mercat Michael EPorter afirma que hi ha tres mètodes d’aconseguir el manteniment de l’avantatge competitiu al llarg del temps de manera global com a empresa, que és l’objectiu que es persegueix uns costos inferiors als de la competència per a produir o oferir els mateixos productes o serveis similars, una clara diferenciació que permiti donar imatge de singularitat i exclusivitat en el mercat i la focalització en una mena de clients, productes o serveis o zones geogràfiques
economia de bescanvi
Economia
Procés de circulació de mercaderies en el qual no intervé el diner com a mesura de valor.
Com a sistema econòmic, constitueix la forma més simple de tràfic mercantil, per la qual cosa ha estat identificat amb l’economia natural, bé que aquesta implica la inexistència de la divisió del treball L’economia de bescanvi és vigent en moltes zones del món d’una manera més o menys encoberta, i també a l’interior de comunitats tancades de caràcter agrícola i ramader Com a fenomen marginal també apareix en les societats desenvolupades quan són sotmeses a situacions anormals guerres que comporten l’alteració o la paralització dels mecanismes econòmics i del circuit monetari
societat opulenta
Economia
Expressió que designa la societat industrialitzada avançada, caracteritzada per una abundància real o potencial de béns, principalment de consum, com a conseqüència de la revolució tecnològica i de la situació monopolística del sistema capitalista.
L’expressió prové del llibre homònim de JK Galbraith The Affluent Society 1958 Té l’inici en el creixement ininterromput i indiscriminat de la producció en una economia de mercat a partir de la Segona Guerra Mundial, en un primer moment als EUA i posteriorment a l’Europa occidental L’ideal de l’equidistribució de la renda a través d’una massiva participació de la població en el creixement de la productivitat i en el consum generalitzat resulta frenat per la persistència o generació de zones subdesenvolupades o pobres enmig de l’extensió de la prosperitat, que s’esdevé a…
acord col·lusori
Economia
Dret mercantil
Acord tàcit o explícit entre empreses oligopolístiques sobre preus, produccions, zones de venda, amb la intenció d’establir un comportament monopolístic conjunt que les beneficiï.
Si l’acord és explícit, s’anomena càrtel Aquests acords representen pràctiques restrictives de la competència, i actualment són més vigilats i sancionats per l’Administració que la formació de grans grups industrials, primers objectius de les lleis antimonopoli
Divendres Negre
Economia
Als Estats Units, primer divendres després del Dia d’Acció de Gràcies (Thanksgiving Day) durant el qual els comerços fan grans descomptes.
Rep aquest nom per les grans aglomeracions que aquest dia hi ha als comerços i que converteixen els carrers en “zones negres” o, també, perquè és el dia que els comerciants en dificultats poden veure passar els seus comptes corrents de “números vermells” a “negres” gràcies al gran volum de vendes Tot i que la pràctica comercial del Divendres Negre data dels anys vint, és a partir dels anys vuitanta que es convertí en un dels dies de més facturació de l’any A Europa s’introduí gradualment molt més tard i a Catalunya la primera campanya important fou el 2015 A banda, el Divendres…
autoconsum
Economia
Tipus de consum basat en la producció que un mateix duu a terme.
S'ha donat especialment durant les èpoques esclavista i feudal actualment encara te vigència en zones de mercat tancat És molt corrent en règims agraris o d’economia domèstica, sobretot en allò que fa referència a serveis personals i a béns de consum no durables aliments o semidurables roba, estris Es basa en gran part en l’estalvi familiar, forçat per una escassa circulació monetària, en el fet de no ésser possible l’existència d’una mà d’obra especialitzada i en la necessitat de satisfer una escala de preferències Actualment, en l’agriculura, la policultura impulsa l’autoconsum…