Resultats de la cerca
Es mostren 3791 resultats
variació estacional
Economia
Canvi regular durant algun període de l’any lligat a causes directament o indirectament connectades amb les estacions.
Fent ús de mètodes estadístics, hom pot elaborar un índex de variacions estacionals que mostri la desviació d’un mes, donat en relació amb la mitjana de tot l’any d’aquesta manera es pot eliminar la component estacional desestacionalitzar en l’estudi de les sèries cronològiques
valor residual
Economia
Valor mínim que tindrà un determinat element de l’actiu després que hagi acabat la seva vida útil.
valor afegit
Economia
Conjunt de remuneracions (valors, beneficis, interessos, etc) generades en la realització de l’activitat productiva.
Quan fa referència al total de remuneracions corresponents a tot el sistema econòmic, deduït el desgast dels mitjans de producció utilitzats, és a dir, l’amortització, és equivalent a la renda nacional
valor
Economia
Títol representatiu de participació en els havers d’una societat, de quantitats prestades, de mercaderies, de serveis, etc.
Els havers, privats obligacions o accions i públics deute públic, poden ésser objecte d’operacions borsàries
valor
Economia
Abstracció bàsica de la teoria econòmica que permet l’homogeneïtzació de tots els elements o objectes materials de què tracta la teoria econòmica.
Aquesta, com tota altra teoria científica, pretén una explicació previsió de determinats fets reals Evidentment, no pretén explicar tota la realitat, sinó només una part la parcella de la producció i distribució de béns Però, així i tot, els elements que componen aquesta parcella de la realitat són aparentment heterogenis, i les relacions que es poden establir entre ells són múltiples i diverses Els diferents productes cases, cotxes, aliments, etc són dissímils des de la majoria de punts de vista, i, per tant, difícilment poden ésser posats sota un mateix conjunt de relacions Hom pot establir…
val
Economia
Dret mercantil
Document estès a favor d’una persona on hom fa constar l’obligació que contreu, el qui signa, de pagar una determinada quantitat dins el termini fixat.
Ha d’ésser estès a l’ordre i ha de procedir d’una operació comercial altrament, és considerat una promesa de pagament i és sotmès a la legislació civil
utilitat
Economia
Qualitat dels béns econòmics que els fa susceptibles, en un cert grau, de satisfer necessitats individuals.
La consideració d’aquesta qualitat com a atribut comú de totes les mercaderies fou presa per diversos economistes, fonamentalment Jevons, Walras i Menger, com a base que permetia la seva homogeneïtzació a l’efecte de determinar les relacions de canvi Això suposà un enfocament radicalment diferent del de la teoria del valor encetada pels economistes clàssics i Marx i sostinguda fins aleshores La teoria econòmica basada en la teoria del valor-utilitat proposà de centrar tota l’anàlisi econòmica entorn del fenomen de l’intercanvi, la qual cosa suposa l’abandó de l’aproximació a la realitat…
economia urbana

Economia urbana. Proposta de Y.Krawchuck d’ordenació regional en una colonització per a 1,5-2 milions d’habitants a l’URSS (1, centre per a 0.5-1 milió d’habitants; 2 i 3, ciutats satèl·lits agroindustrials; 4, agrogoroda; 5, habitatges i indústria; 6, indústria pesant; 7, indústria lleugera; 8, distribució i comerç; 9, grans nusos de comunicacions; 10 aeroports
© Fototeca.cat
Economia
Geografia
Branca de la ciència econòmica dins l’economia espacial (espai) que analitza les relacions socials de producció i distribució específiques que s’originen en el marc de les aglomeracions urbanes i n’extreu lleis generals.
Definida la ciutat com el conjunt d’un mercat local de treball, una àrea puntual de serveis i un mercat de sòl urbà, l’economia urbana analitza, doncs, les condicions de la reproducció de la producció i de la força de treball habitatge, transports, sanitat, ensenyament, informació, etc El creixement de les ciutats durant la primera etapa industrialitzadora i les altes taxes de mortalitat de la classe obrera, que posaren en perill la reproducció de la força de treball, marcaren l’inici de l’anàlisi de les condicions de vida dels treballadors per part dels metges higienistes higienisme, de la…
unitat de compte
Economia
Fracció mínima que es fa equivalent a un dels béns que per convenció serveixen per a mesurar el preu de les coses, així com la relació entre elles, i que esdevé una característica essencial en el diner, per la qual hom pot establir una identitat entre unitat de compte i unitat monetària.
Malgrat aquesta identitat, existeixen altres unitats de compte, com ara l’enter equivalent a la centèsima part del valor d’una acció o una obligació, que té la finalitat d’establir el valor d’aquests títols en els mercats borsaris, o les unitats clearing , que, malgrat la referència al valor d’un mitjà de pagament internacional, no són en cap moment diner