És la part realitzada d’una Economia concebuda el 1844 i concretada el 1857, en sis parts: el capital, la propietat territorial, el treball assalariat, l’estat, el comerç exterior i el mercat mundial. Fins el 1861 Marx no pogué treballar en El capital, que portà el subtítol de Crítica de l’economia política i que considerava com a continuació del seu llibre del mateix títol del 1859. N’enllestí el primer llibre, El procés de producció dels capitals, que fou publicat el 1867, i escriví els dos llibres següents (que componien un volum, El procés de conjunt del capital) en 1860-75 i 1869-79, respectivament (foren publicats per Engels el 1885). El quart llibre no passà d’unes notes de lectura (1861-63) que havien de constituir la base d’una Història de l’economia política des de la meitat del segle XVII; el seu caràcter provisional feu que Kautsky, malgrat reconèixer el seu real interès, el publiqués (1910) a part, amb el títol de Teories de la plusvàlua.
Contemporàniament han estat publicats altres materials, però encara no tots, per a altres parts de l’Economia. El capital pròpiament dit té el propòsit de descobrir les lleis fonamentals del capitalisme mitjançant el mètode del materialisme històric. Sobre una massa enorme de documentació històrica, especialment anglesa, passava del més abstracte (primer volum) al més concret (segon i tercer volums). Les categories fonamentals que Marx conceptualitzà per a l’anàlisi del capitalisme presenten la característica d’ésser, al mateix temps, categories lògiques i històriques, i són la mercaderia, el valor, el treball —com a concepte diferent del de força de treball— i el capital. El capital constitueix el cos central de la teoria econòmica del marxisme.