Resultats de la cerca
Es mostren 3791 resultats
unió duanera
Economia
Acord d’integració econòmica entre diversos estats que suposa les supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells i l’establiment d’una tarifa duanera comuna enfront de les importacions procedents de tercers països.
Constitueix un model d’integració més intens que la zona de lliure comerç i menys que el mercat comú, on també es dóna llibertat de circulació de factors productius Són exemples d’unions duaneres el Pacto Andino constituït per Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela, la Comunitat del Carib CARICOM, la Comunitat Econòmica de l’Àfrica Occidental CEAO, que substituí la Union Douanière des États de l’Afrique de l’Ouest i l'Union Douanière de l’Afrique Central
devaluació
Economia
Reducció, per part del govern, del valor d’una unitat monetària respecte a les dels altres estats.
Té per finalitat d’afavorir les exportacions abaratint el valor de les mercaderies nacionals a l’exterior i alhora de disminuir les importacions per l’encariment relatiu de les mercaderies estrangeres Es tracta d’una mesura de política econòmica que pot ésser aplicada en casos en què la balança comercial d’un estat és deficitària, sobretot per raó d’una reducció de la capacitat de competir en els mercats exteriors causada per nivells d’inflació superiors als dels altres estats En aquest sentit, es tracta d’una mesura conjuntural que pot anar acompanyada d’unes altres de tendents a actuar en…
despesa pública
Economia
Volum de les despeses fetes per l’administració per satisfer necessitats col·lectives.
Fins al s XIX l’estat es limitava a finançar l’administració civil, les despeses de caire militar i una gamma força limitada de serveis públics Al s XX, sobretot a partir dels anys vint, el volum de les despeses públiques ha augmentat d’una manera molt notable La intervenció estatal en la vida econòmica s’ha anat incrementant i diversificant com a conseqüència del fet que el mateix desenvolupament econòmic exigia, d’una banda, una política més activa d’obres públiques i, de l’altra, una intervenció directa de l’estat en els sectors directament productius com és ara el de les empreses…
despesa
Economia
Utilització i valor dels béns o serveis necessaris per a dur a terme una activitat econòmica de producció, consum o acumulació.
Com a sinònim d’utilització, les despeses poden comportar la transformació, la destrucció o simplement l’ús d’aquests béns i serveis Com a expressió de valor, la despesa pot ésser significada tant en termes del volum físic utilitzat és a dir, transformat, destruït o usat com en termes monetaris valor monetari corresponent Les despeses poden ésser classificades, entre altres criteris, segons la classe d’institució despeses públiques i privades , segons la classe de béns o serveis en què es materialitzen primeres matèries, mà d’obra, energia, béns alimentaris, medicines, espectacles, etc,…
desenvolupament
Economia
Procés mitjançant el qual hom varia les condicions naturals del creixement econòmic d’una àrea determinada i provoca un augment considerable de la renda total i una millor distribució d’aquesta renda.
El desenvolupament pressuposa unes condicions prèvies per a la seva aparició, en les quals l’estat hi té un paper essencial seguretat i estabilitat, instrumentació de la política econòmica, control de fenòmens com la inflació, la deflació o els moviments de la balança de pagaments La base fonamental del desenvolupament, però, és la innovació tecnològica creixent i continuada, amb unes creixents necessitats de capital, que no sempre repercuteix en més benestar per a la majoria Per tal de consolidar i donar continuïtat al creixement, la societat en la qual aquest té lloc sol impulsar un seguit…
depauperació creixent
Economia
Procés enunciat per Marx i inherent al capitalisme segons el qual el proletariat s’empobreix en la mesura en què prospera la burgesia.
Contradita aquesta idea per l’experiència dels països capitalistes avançats , hom creu que Marx es referia a la depauperació relativa , en la qual el salari real augmenta molt menys que la productivitat real, en augment continu
diferenciació del producte
Economia
Caracterització d’un producte que és presentat als consumidors com adistint d’uns altres que el podrien substituir.
Aquest fet, que afecta profundament el pressupòsit clàssic d’homogeneïtat dels productes, és típic del capitalisme modern Més que a una diferència real dels béns es refereix a l’apreciació subjectiva dels consumidors, condicionada pels aspectes externs depresentació, condicions de venda, publicitat, etc
diferència
Economia
En el mercat d’efectes públics a terme, diferència que hi ha entre el preu en el moment de la transacció i el preu en el moment de la liquidació.
dietes
Economia
Dret del treball
Quantitat que rep diàriament el treballador que, per raó de la seva activitat laboral, s’ha de desplaçar fora de la població on treballa habitualment.
doblista
Economia
Cadascuna de les parts que actuaven en l’operació de dobla de l’antic mercat de valors de Barcelona.
L’un dels contractants era part activa del mercat, reconegut com a doblista o especulador, per definició, que actuava en nom propi, amb caràcter de comerciant en valors, i cercava el seu benefici en les diferències entre els preus de compra i de venda Moltes vegades les operacions de signe contrari feien que diàriament restés liquidat, però, quan en arribar a la liquidació de fi de mes no havia saldat les seves posicions, havia de contractar una dobla, amb l’altre tipus de doblista, que li permetés de liquidar Per aquest tipus de doblista, l’operació de dobla era un préstec de títols o diners…