Resultats de la cerca
Es mostren 3790 resultats
crisi
Economia
Pertorbació de l’activitat econòmica per raons inherents al seu funcionament.
La situació de crisi prové generalment d’una insuficiència de demanda per a absorbir tota la producció L’escola clàssica, llevat de Malthus, negà sempre aquesta possibilitat, perquè contradeia una de les seves lleis fonamentals, la llei de Say, segons la qual l’oferta crea sempre la seva pròpia demanda Marx assenyalà que en un sistema mercantil simple aquesta tesi podia ésser vàlida, però que no es podia estendre al capitalisme, en què el diner no és solament un mitjà de canvi, sinó també una forma de valor L’interès a tresorejar aquest diner portaria, segons Marx, a crisis més i més greus…
crematística
Economia
Terme aristotèlic per a designar l’activitat comercial, tot diferenciant-la de l’economia domèstica, de base preferentment agrícola.
Al s XIX, alguns autors l’aplicaren en el sentit de ciència de la riquesa, i darrerament ha esta emprat com a sinònim d’economia política
cotització qualificada
Economia
Dit dels canvis de determinats valors o efectes que per llur volum de contractació durant un període de temps concret gaudeixen de certs beneficis fiscals.
cotització oficial
Economia
Expressió dels canvis de la contractació efectuada a les borses sobre valors i efectes públics o privats, mercaderies, lletres i altres documents mercantils, la negociació dels quals hagi estat autoritzada per la junta sindical corresponent.
acte de cotització
Economia
Document lliurat per la junta sindical de la borsa en el qual consta el resum de les cotitzacions de la jornada amb els canvis màxims i mínims que hom hi ha aplicat.
cotització
Economia
Preu de venda obligatori, normal o mitjà, segons els casos, vigent per a un títol, producte, article o mercaderia.
teoria dels costs comparatius
Economia
Teoria que cerca d’explicar les condicions del comerç internacional, formulada per David Ricardo i basada en la divisió internacional del treball.
Fa referència al principi segons el qual en unes condicions tècniques determinades es maximitzarà el producte obtingut si cada país o regió s’especialitzen en la producció de béns i serveis que tinguin el màxim avantatge comparatiu és a dir, el cost comparatiu de producció mínim Aquest principi explica el fet de l’especialització, bé que no pot justificar completament el lliure comerç entre estats, perquè deixa de banda les conseqüències econòmiques en regions en camí de creixement o bé de tipus monopolístic
cost suplementari
Economia
En sentit ampli, despeses generals d’una empresa que no produeix, però que es manté en el negoci.
En són exemples els arbitris, el preu dels préstecs, les amortitzacions, etc És d’una gran importància econòmica distingir entre cost suplementari inevitable i cost primari evitable, puix que per a qualsevol empresa és rendible de continuar la producció mentre cobreixi una mica més de costs primaris, perquè, tot i que la producció minvi fins a zero, no hi ha cap possiblitat d’evitar els costs suplementaris
cost social
Economia
Cost global que té, per a la societat, qualsevol forma d’activitat econòmica.
Per exemple, la contaminació de l’aire o d’un corrent d’aigua a causa de la producció o d’un excés de trànsit són costs que no es reflecteixen en els preus dels béns produïts
cost mitjà
Economia
Cost per unitat de producte, determinat pel cost mitjà fix (CMF) (que minva a mesura que la producció augmenta) i pel cost mitjà variable (CMV) (que pot romandre constant o bé oscil·lar segons les variacions de la producció i les condicions tècniques).
També és anomenat cost unitari Hom accepta, en teoria econòmica, que la corba del cost mitjà total baixarà en un primer interval i el mínim correspondrà al punt en què aquesta corba sigui tallada per la dels costs marginals a partir d’aleshores la corba serà creixent