Resultats de la cerca
Es mostren 3792 resultats
supercompte
Economia
Producte financer, creat per la banca espanyola l’any 1989, consistent en un compte corrent amb interessos elevats.
Amb un import mínim en el saldo dipositat, un tram sense remunerar i una taxa d’interès creixent en funció dels trams més alts del saldo mitjà, el supercompte originà una concurrència molt forta entre les entitats bancàries i un increment dels dipòsits dels clients, amb repercussió en els costs financers de la banca i en els seus resultats
sosteniment de preus
Economia
Manteniment oficial dels preus d’un àmbit econòmic, a un nivell superior al que resultaria del joc de la demanda i l’oferta.
S'obté mitjançant l’augment de la demanda a càrrec de l’administració, la compensació monetària de la diferència de preus i les compres innecessàries hom compra, així, excedents agraris, productes industrials, divises, etc Aquesta política té per finalitat de mantenir la renda dels productors i la corresponent activitat econòmica Evita també moviments especulatius divises i permet l’exportació amb dumping barrera no aranzelària
societat postindustrial
Economia
Estadi del desenvolupament econòmic en el qual els elements productius derivats del saber (sector quaternari) i les grans organitzacions político-econòmiques que marquen les orientacions globals condicionen el creixement o en són capdavanters.
Els valors associats a la societat postindustrials són de caràcter conservador i defensiu amb relació als riscs, i més depenents de la qualitat de vida salut, seguretat, medi ambient
sistema de Planejament i Programació del Pressupost
Economia
Sistema per a la presa de decisions sobre el millor ús dels recursos econòmics en una organització, amb relació a uns objectius, quan manca l’experiència sobre el mercat o el benefici.
Aplicat principalment al sector públic per a superar-ne les deficiències en la tècnica pressupostària, té en compte els objectius a assolir, les activitats alternatives que hi porten, el progrés més econòmic, els resultats obtinguts i el control de gestió Supera semblantment les possibles arbitrarietats i és una justificació racional i pública de les tries pressupostàries Fou implantat de primer als Estat Units principis dels seixanta i, després, a diversos estats
segon mercat borsari
Economia
Mercat borsari no oficial especialment concebut per a empreses mitjanes i petites, amb condicions d’entrada a la cotització menys rigoroses que al primer mercat, atesos els problemes específics d’aquesta mena d’empreses.
Per tal com es tracta d’una estructura suplementària de la del mercat oficial, constitueix com un rodatge d’aquestes empreses en els mecanismes del mercat de valors A França, hi començà el 1977 i s’hi establí el 1983 a Barcelona s’hi introduí el 1982
secret bancari
Economia
Obligació de les entitats bancàries, i del personal que en depèn, de guardar una discreció total, respecte de tercers, sobre les relacions bancàries mantingudes amb els seus clients.
El secret bancari té sobretot rellevància en els casos de demandes d'informació sobre comptes i transaccions efectuades per part de governs de països tercers en relació a titulars que són ciutadans d'aquests Tot i que la normativa pot variar segons les legislacions, la confidencialitat dels bancs en relació als tractes amb els clients n'és l'element comú, i el seu trencament, objecte de sanció penal En part, deriva del secret professional Tot i que des de molt abans fou una pràctica reconeguda consuetudinàriament, no fou fins el 1934 que a Suïssa es promulgà la primera llei destinada a…
sanejament empresarial
Economia
Conjunt de mesures tècniques, organitzatives i financeres per a reconstituir les bases eficients d’una empresa que es troba en una situació crítica, amb la intenció de mantenir-la i salvar-ne els llocs de treball.
En són elements imprescindibles una diagnosi i un planejament de mesures Les mesures tècniques i organitzatives suposen l’adaptació de l’estructura i l’activitat a un projecte planejament estratègic empresarial, mentre que, les financeres, possibilitaran els mitjans per a realitzar-lo ajustant el balanç, emprant nous mitjans, retardant els pagaments, etc
sanció econòmica
Economia
Cadascuna de les mesures de política econòmica, efectuades per un o diversos estats, contra un altre, per a forçar-lo a modificar una política que afecta les relacions internacionals o els drets humans.
Consisteix en prohibicions, totals o parcials, d’invertir-hi, comerciar-hi, tenir-hi relacions financeres, etc Generalment, no reïxen perquè són obviades per mesures internes reserves, articles substitutoris o externes ús d’estats neutrals o d’empreses atretes pels guanys
risc de país
Economia
Incertesa sobre el compliment dels compromisos d’un crèdit concedit a l’estranger a conseqüència de les implicacions que hi poden tenir els canvis en les condicions econòmiques, socials i polítiques de l’estat en el qual l’acreditat resideix o hi fa la inversió.
L’anàlisi del crèdit ha de tenir en compte, a més de la capacitat creditícia empresarial rating, la previsió sobre les circumstàncies de l’estat on s’aplicarà Components d’aquest risc són, també, el risc de transferència possibilitat legal de pagaments a l’estranger i el risc de canvi
risc de crèdit
Economia
Incertesa relativa sobre el compliment, per part de l’acreditat, d’una operació de crèdit (préstec, crèdit en sentit estricte, aval), de les seves obligacions en els terminis establerts.
Anomenat també risc de solvència , és la matèria pròpia del negoci creditici i on hom aplica el know-how de què disposa per a reduir-lo el màxim possible A aquest fi hom se serveix de les tècniques següents anàlisi econòmico-financera capacitat creditícia empresarial, rating i previsió econòmica Hom considera grans riscs de crèdit els que sobrepassen un determinat percentatge dels fons propis 10%, per exemple, derivats, en general, de la concentració en un o en diversos clients