Resultats de la cerca

Establert als EUA durant la guerra civil que seguí la Revolució Russa, fou professor del Carnegie Institute of Technology, i després fundà la Graduate School of Management de la Universitat Vanderbilt Nashville, de la qual fou el primer degà Són conegudes les seves aportacions en el camp de la gestió estratègica i de la planificació corporativa, de les quals va ser pioner Entre els seus llibres més destacats es troben Corporate Strategy 1965, From Strategic Planning to Strategic Management 1976 i Behaviour of US Manufacturing Firms 1946-65 1971

Graduat 1955 a la Sloan School of Management del Massachusetts Institute of Technology, el 1960 obtingué el Master of Business Administration a la Universitat de Stanford, i el 1963 es doctorà a la Carnegie Mellon University Ha exercit la docència a les universitats de Berkeley, Califòrnia 1963-65, com a adjunt, Pennsilvània 1965-87, de la qual ha estat catedràtic des del 1971 i Yale 1983-88 Ha estat consultor en diversos organismes de govern, entitats docents i acadèmiques i corporacions privades i públiques, entre els quals la Comissió de Comerç Federal 1978-80, el Departament de Justícia…

Graduada 1954 i doctorada 1965 a la Universitat de Califòrnia Los Angeles, on també treballà com a analista al departament de personal 1957-61 El 1965 s’incorporà com a professora visitant a la Universitat d’Indiana, on desenvolupà la carrera acadèmica i on el 1973 cofundà amb el seu marit Vincent Ostrom el Programa d’Estudis sobre Teoria Política i Anàlisi de Gestió, que dirigí fins el 2009 Ocupà també altres càrrecs com el de professora del Departament de Ciències Polítiques 1974-91, del qual fou catedràtica, i el de codirectora del centre per a l’Estudi de les Institucions, la Població i…

Als setze anys entrà a la Companyia de Jesús Estudià filosofia, teologia, economia i ciències polítiques en diverses universitats de l’Estat espanyol, Alemanya, Suïssa, la Gran Bretanya i Itàlia Del 1968 al 1980 residí a El Salvador, on ensenyà a la Universidad Centroamericana UCA i participà de les tesis de la teologia de l’alliberament, juntament amb eclesiàstics salvadorencs com Oscar Romero i Ignacio Ellacuría En tornar a l’Estat espanyol 1980, abandonà la condició eclesiàstica i el 1982 inicià una carrera acadèmica com a professor a ESADE , on fou director del departament d’Economia 1999…

El 1955 es feu càrrec de la petita empresa constructora familiar començada el 1832 pel seu besavi, i constituí el Grup Fausto, amb seu a Torroella de Montgrí, que inclou una trentena d’empreses de la construcció i promoció, industrials, turístiques i de serveis A banda, destacà la seva participació en diferents organitzacions empresarials fou president 2005, reelegit el 2007 de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona FOEG, vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona 2006, vicepresident del gremi Unió d’Empresaris de la Construcció UEC, vicepresident de la patronal Federació de…

S’inicià el 1948 en el taller de confecció de gèneres de punt de la seva mare, Mercè Sabi i Martínez, en el qual, junt amb el seu germà Josep Basi i Sabi Barcelona 1919 - 2007 dirigia la fabricació de mitjons i samarretes d’alta qualitat que venia arreu de l’Estat espanyol El 1958 obriren una fàbrica a Barcelona El 1962 aconseguiren la llicència espanyola del polo del fabricant i tennista francès René Lacoste per a l’Estat espanyol El 1987 creà Armand Basi, una firma de moda pròpia que incorporà, entre d’altres, els dissenyadors Chu Uroz, Lluís Juste de Nin, Josep Abril, Miriam…

Creà diverses empreses dedicades a l’embalatge de la fusta Ivenco, Suca i posteriorment fou vicepresident de la Caixa d’Estalvis de Girona El 1987 fundà la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona FOEG, que presidí fins el 1995, que és l’organització patronal més important de les comarques gironines i aquest any tenia 49 associats i més de 9 000 centres de treball El 1996 rebé la medalla al Treball i la placa President Macià, i el 2000, el Pin d’Or com a president honorífic de la FOEG

Es llicencià en dret a la Universitat de París i entrà a treballar com a auditor del Consell d’Estat 1846 Tres anys més tard ho deixà per dedicar-se als estudis econòmics i socials, gràcies als quals esdevingué un economista de prestigi que li valgué l’ingrés a l’Académie des Sciences Morales et Politiques 1877 Com a economista defensà el lliure comerç perquè creia que portaria les nacions a unir esforços en pro de la desaparició dels conflictes armats Seguint aquest principi fundà el 1870 la Lliga Internacional i Permanent de la Pau per tal d’evitar la guerra entre França i Prússia en la…

Estudià a la Universitat de Harvard, on es graduà en matemàtiques aplicades i doctorà en economia 1976 Ha treballat a la Universitat de Cambridge i, des del 2007, és professor d’economia de la informació i de teoria de preus a la Universitat de Chicago És membre de l’Econometric Society i de l’American Academy of Arts and Sciences La seva aportació ha estat important per al perfeccionament de la teoria dels mecanismes, iniciada a la dècada de 1960 per l’economista Leonid Hurwicz i treballada també per Eric S Maskin Aquesta teoria permet discernir quan els mercats funcionen bé i quan no, i és…

Llicenciat en matemàtiques a la Universitat de Harvard 1972 i doctorat en matemàtiques aplicades 1976, cursà un màster a la Universitat de Cambridge 1977, on treballà de professor 1976 Del 1980 al 1984 donà classes a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts i, des de l’any 2000, exerceix la càtedra Albert O Hirschman de professor de ciències socials de l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton És membre de l’American Academy of Arts and Sciences, de l’Econometric Society, de la qual va ser president 2003, i forma part de l’European Economic Association A partir dels estudis econòmics…