Resultats de la cerca
Es mostren 3792 resultats
benefici
Economia
Diferència entre els ingressos resultants de les vendes dels productes i les despeses que comporta el procés productiu.
Aquest concepte econòmic ha estat emprat amb una amplitud i un criteri molt distints segons les èpoques i els autors Per a l’escola clàssica, que, d’acord amb la realitat del seu temps, identificava l’empresari amb l’empresa, el benefici englobava la retribució de l’empresari i l’interès del capital esmerçat La distinció entre aquests dos conceptes començà ja amb Jean Baptiste Say Habitualment hom considera que, en sentit estricte, el benefici d’una empresa, en un determinat període de temps, és la diferència entre els seus ingressos i les despeses totals, però deduïts bé que l’empresari, el…
benefici fiscal
Economia
Dret fiscal
Privilegi legal concedit a un subjecte passiu que suposa generalment la reducció parcial d’un tribut.
bé
Economia
Cadascun dels mitjans obtinguts a partir de la natura —física o humana— pel procés econòmic de la producció, a través del treball, i utilitzats pels homes per a satisfer llurs necessitats.
Hom els anomena béns econòmics per distingir-los dels béns lliures tota la resta de béns no provinents del procés productiu, dels quals els diferencia el fet de tenir un cost i, per tant, un preu i que, per això, són objecte d’estudi de l’economia política Des d’un punt de vista econòmic hi ha, en un nivell general, dues classes de béns béns de producció maquinària, primeres matèries, etc, que serveixen indirectament per a la satisfacció de les necessitats i que alhora poden ésser objectes de treball és a dir, objectes obtinguts a través del treball, com, per exemple, els minerals, les…
base liquidable
Economia
Dret fiscal
Xifra que resulta de deduir de la base imposable
les despeses necessàries per a obtenir la renda i altres quantitats autoritzades legalment.
Si hom aplica a la base liquidable el tipus impositiu en resulta la quota de l’impost
base imposable
Economia
Dret fiscal
Quantia del capital, de la renda, utilitat o despesa, que ha estat fixada legalment i sobre la qual recau un tribut determinat.
Normalment és establerta per la declaració del contribuent, però també pot ésser-ho automàticament a partir d’altres imposts ja fixats, a través d’estudis objectius fets per organismes mixts del fisc i dels contribuents que assenyalen uns mòduls uniformes per a cada fet imposable, o directament per la mateixa administració sistema de jurats tributaris
base
Economia
Preu usat com a unitat o terme de comparació per a calcular altres preus.
agent del navilier
Economia
Dret mercantil
Col·laborador del navilier o armador, en tota mena d’operacions mercantils.
Pot ésser terrestre consignatari o marítim capità del vaixell oficial corredor marítim o privat
agent de duanes
Economia
Dret mercantil
Intermediari entre l’administració de duanes i els particulars; intervé en les operacions de despatx de les mercaderies, sigui com a representant autoritzat dels consignataris, sigui com a receptor d’aquestes.
Segons la legislació espanyola, els agents de duanes són sotmesos a la jurisdicció del ministeri de finances i considerats, a alguns efectes penals relacionats amb el contraban, com a funcionaris públics Estan organitzats collectivament en els collegis oficials d’agents i comissionistes de duanes
agent de canvi i borsa
Economia
Dret mercantil
Persona física o jurídica que actuava com a intermediari financer individual en la borsa, i que també exercia la funció de fedatari públic mercantil.
La llei 24/1988, del mercat de valors, el substituí per les societats membres de la borsa, i els agents de canvi i borsa passaren a integrar-se en el cos de corredors de comerç collegiats
agent d’assegurances marítimes
Economia
Dret mercantil
Assessor dels armadors amb relació a la contractació de pòlisses amb empreses asseguradores.